La Conferència de les Parts (COP27), que enguany s'ha celebrat a la ciutat egípcia de Sharm al-Sheikh, va finalitzar amb un pacte històric: un acord per impulsar un fons de pèrdues i danys per compensar econòmicament els països més afectats per l'escalfament global. Malgrat aquesta destacable notícia, la sensació general és de decepció i que encara queden en l'aire molts aspectes importants a resoldre, tant pel que fa al mateix acord com en la resta de problemàtiques que, en un moment d'emergència climàtica, cal abordar amb urgència.

La COP27 arribava envoltada de molt d'escepticisme des dels moviments socials. L'aparent poca efectivitat de les darreres cimeres ha anat minvant la confiança d'entitats i activistes que es troben lluitant contra el canvi climàtic a una velocitat diferent de la dels governs. No obstant això, el fet de celebrar-se a un país del sud global, generava certa expectativa a l'hora de creure que les necessitats dels països més vulnerables, i per tant, més afectats per l'escalfament global, es posarien al centre i, per fi, es tindrien en compte en els acords presos.

El cert és que, més enllà de l'acord pel fons de pèrdues i danys, el sud global no ha vist gaires més gestos que els tinguessin en compte en l'abordatge de l'emergència climàtica. De fet, un dels reptes de la COP27 era fer efectiu el pagament de 100.000 milions de dòlars anuals als països més vulnerables per lluitar contra el canvi climàtic, una quantitat que els estats desenvolupats es van comprometre a finançar l'any 2009, però que encara no s'ha efectuat tot i que ja es va intentar treballar durant la COP26 de Glasgow (Escòcia).

De les conclusions de la COP27 es poden fer més lectures negatives, sobretot per la manca d'un llenguatge fort en punts importants, com ara la mitigació. I és que, tal com assenyalen les expertes, en la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle "no s'ha avançat gens": a Egipte, ni s'ha aconseguit arribar a acords per reduir gradualment l'ús dels combustibles fòssils, ni s'ha reforçat l'obligació d'augmentar els compromisos de mitigació d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, els anomenats NDC (de l'anglès Nationally Determined Contributions) que els estats han d'anar actualitzant.

Des de l'inici, s'ha venut el discurs que la de Sharm al-Sheikh seria la COP de la implementació, és a dir, la cimera en la qual es deixaria de costat les intencions i la imprecisió dels compromisos, i donaria peu a una agenda de mesures i accions. En canvi, les inconcrecions s'han replicat i, encara més si cap, reforçat, un fet que afavoreix que els països més contaminants allarguin les seves activitats utilitzant combustibles fòssils.

Fons de pèrdues i danys

Les entitats ecologistes de Catalunya, activistes ambientals i investigadores, conflueixen en la idea que l'acord pel fons de pèrdues i danys és la gran i única victòria destacable de la cimera pel canvi climàtic d'enguany. L'Anna Pérez Català, que investiga sobre polítiques ambientals a l'Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI), recorda que es tractava d'un fons molt esperat, tant dels països més vulnerables com des dels moviments socials i creu que, malgrat els pocs avenços de la resta d'ítems, "cal posar més èmfasi en aquest acord".

En la mateixa línia, la Gisela Torrents, tècnica de Justícia Ambiental de l'Observatori DESC, insisteix en el que suposa simbòlicament arribar a aquest acord, i admet que, després d'aprovar-se a l'Acord de París, i que a Glasgow formés part dels diàlegs extraoficials, ja era tota una novetat que el fons de pèrdues i els danys passés a formar part de l'agència oficial. Això sí, ambdues alerten que ara cal aterrar les intencions per concretar l'acord, la qual cosa es farà al llarg de l'any per tal d'arribar a la COP28 amb informació sobre qui aportarà l'ajut i qui el rebrà, entre altres aspectes.

"Falten anys per saber com s'implementarà. Però veient com estan funcionant els mecanismes de finançament d'adaptació i mitigació, com a mínim hem de ser curosos en celebrar les victòries. Està costant molt mobilitzar diners per a la causa climàtica, especialment pels països del sud global", considera Torrents. "Serà una feina molt difícil, s'han de tancar molts detalls i segurament s'acordaran als últims moments", manté Pérez Català. La crisi energètica i l’augment de la despesa durant la pandèmia, seran dos obstacles per a la implementació del fons.

Clàudia Bosch, des de Rebel·lió o Extinció Barcelona, exposa una visió més crítica de l'acord. "Encara falten molts detalls per conèixer i, a més, no creiem que sigui la solució. S'aborda la problemàtica des d'una perspectiva molt capitalista i, en lloc de fer-ho des de la prevenció, sembla que es posi un pegat", lamenta. "Portem moltes cimeres i el món no està agafant la direcció que hauria d'haver agafat ja fa temps", manifesta, tot recordant el repunt d'emissions d'efecte hivernacle, i els pocs avenços de l'acordat a Glasgow.

Des d'Ecologistes en Acció Catalunya també mostren cert escepticisme per la inconcreció de l'acord. Miquel Vallmitjana, coordinador de Canvi Climàtic a Catalunya de l'organització, lamenta que no s'hagi especificat com es desenvoluparà l'acord. "Es parla d'una fita històrica, però no és gens comparable amb altres cimeres, com la de París o la de Kyoto. Des d'Ecologistes estem decebuts perquè no s'està sent prou ambiciós, ni s'està avançant prou ràpidament", exposa. Vallmitjana espera que aquest hagi estat només un any de transició i sigui possible avançar a la següent COP.

On és la mitigació?

La COP27 s'ha centrat a tractar de tancar un acord en pèrdues i danys, una tasca que va necessitar la major part del temps de la cimera i que no va deixar gaire espai a altres avenços. "És molt positiu que s'hagi dedicat temps a aquest fons, però s'esperava que s'avancés més en adaptació i sembla que ens hàgim oblidat de la mitigació", diu Torrents. "Cal avançar en tots els ítems alhora. Si no ataquem la causa d'arrel de la crisi climàtica, que són les emissions dels gasos d'efecte hivernacle, cada cop costarà més diners adaptar-se i fer-se resilient", afegeix.

El text final de la cimera destaca per la poca presència de la mitigació, així com pels compromisos poc ambiciosos que la majoria de països han presentat per tal de reduir les emissions, és a dir, els anomenats NDC. "Ara mateix tenim un buit molt important entre les promeses de reducció d'emissions i els objectius que cal assolir el 2030 i el 2050", explica Torrents. "És desesperant veure com, any rere any, no hi ha un programa definit de reducció d'emissions", afegeix.

Aquesta poca implicació dels països emissors de gasos d'efecte hivernacle en la mitigació fa que des dels països del sud global hi hagi una gran desconfiança, generant certa polarització entre ambdues parts. "Mentre que els països productors de combustibles fòssils facin pressió perquè no hi hagi més compromisos, no arribarem enlloc si les decisions s'han de prendre per unanimitat", denuncia Bosch.

Un exemple és la proposta que va fer l'Índia per tal de reduir l'ús dels combustibles fòssils i treballar en la reducció del petroli i el gas, tal com s'ha establit per la reducció del carbó. Una vuitantena de països li van oferir suport, però altres, com Rússia, Aràbia Saudí o l'Iran, es van mostrar contraris, fet que va provocar que no es pogués incloure en el text final. "La presidència segurament no estava per aquest tema, i, per tant, la proposta no va acabar passant i no es va incloure en el text", exposa Pérez Català.

"Que un tema concret avanci depèn molt d'una presidència forta, i enguany la presidència egípcia no ha volgut, o no ha pogut, anar més enllà", diu Torrents, un fet que destaca tenint en compte els esforços que va fer la presidència britànica, durant la COP26 de Glasgow, per defensar els 1,5 graus centígrads com a límit de l'augment de temperatura, entre altres coses. "De vegades també depèn molt del context en el qual s'emmarca cadascuna de les COP", afegeix.

Fins i tot, van aparèixer certs dubtes sobre l'objectiu de limitar l'augment de la temperatura als 1,5 graus centígrads, un propòsit que va estar en perill malgrat haver-se tancat a l'anterior COP. "Durant bastants dies semblava que el llenguatge que es faria servir seria més suau que l'any anterior i, per tant, que aniríem enrere", assenyala Pérez Català, que recorda que sortosament es va poder ratificar, amb el mateix llenguatge, tant l'objectiu del grau i mig com el de reduir l'ús del carbó.

L'hora dels moviments socials

Malgrat la gran victòria que suposa el fons de pèrdues i danys, és evident que la COP27 ha decebut, i que els líders han fallat en la majoria dels acords. De fet, a banda del fons establert, els pocs punts positius assolits han estat massa petits. Pérez Català n'assenyala un. "És molt interessant que s'hagi parlat de la transformació del sistema financer i les seves estructures", afirma la investigadora de l'IDDRI, que recorda que s'ha fet una crida perquè les institucions financeres simplifiquin l'accés al finançament pel clima.

Tant Bosch com Vallmitjana, veient els pocs resultats d'aquesta COP, consideren necessària la implicació dels moviments socials. Des de Rebel·lió o Extinció Barcelona, Bosch creu que les COP aporten cada vegada menys esperances en un moment de crisi climàtica com la que vivim. "Ens queda l'autoorganització a nivell local. Els pobles i les comunitats han de començar a buscar les seves pròpies solucions per crear models que siguin resilients i promoure una cultura de cooperació, ja que la tensió internacional i la social augmentaran", afirma.

"Barcelona, és un bon exemple de com moviments socials, i diferents entitats de l'economia social i solidària, estem intentant crear el màxim de sinergies perquè estem veient que els líders estan fallant. Cal impulsar solucions perquè les nostres vides siguin una mica més vivibles els pròxims anys", exposa.

En el cas de Vallmitjana, el coordinador de Canvi Climàtic d'Ecologistes en Acció Catalunya, a banda de coincidir amb Bosch en la importància de la implicació dels moviments socials, insisteix en el fet que, per avançar en la lluita contra el canvi climàtic, cal canviar el model socioeconòmic. "És un tema que no es posa a sobre de la taula, però el qual, des de la majoria d'entitats ecologistes, es considera necessari", afirma. "El capitalisme exigeix un creixement econòmic continuat que és incompatible amb l'actual situació. No podem continuar desenvolupant-nos creixent", afegeix.

Es tanca una COP que ha deixat molts deures per fer de cara a la COP28 que se celebrarà als Emirats Àrabs Units: l'aprovació dels detalls del fons de pèrdues i danys que es vagin tancant al llarg de l'any; el desenvolupament del finançament climàtic de 100.000 milions de dòlars anuals pels països en desenvolupament, o l'ampliació dels compromisos de mitigació, entre altres. Només els acords que es tanquin a la COP28 ens diran si la transició que ha suposat la COP27 ha estat positiva o, en canvi, s'ha perdut un temps valuós per lluitar contra el canvi climàtic.