Cocreació amb valor social per convertir residus en productes innovadors

Convertir soles de sabata, plàstics que provenen de restes de joguines o roba usada, en productes innovadors, com ara safates de cultiu hidropònic, un rascador de gats, un tendal o un gronxador, no és qüestió de màgia, sinó qüestió de consciència, creativitat i cocreació entre diversos agents. Si a més, a aquesta iniciativa, amb una clara vocació mediambiental, se li suma el valor social que aporta, el resultat és el projecte 'Parelles Creatives - Trastos vells'.

La Fundació Formació i Treball, la Fundació CHM Salut Mental i el Departament d'Arts Visuals i Disseny de la Universitat de Barcelona col·laboren conjuntament en aquest projecte que enguany arriba a la seva tercera edició, després de dues edicions de molt d'èxit tenint en compte la resposta positiva que ha tingut per part de totes les persones que hi participen des de les tres entitats, que són els usuaris i usuàries de la Fundació Formació i Treball i la Fundació CHM Salut Mental, així com l'alumnat de la Facultat de Belles Arts.

Entre els objectius que té aquesta iniciativa, destaca, no cal dir-ho, la reducció de l'impacte ambiental que generen els residus. Però també són importants per al projecte altres aspectes com la millora de l'ocupabilitat de persones amb risc d'exclusió social i la interacció entre diversos agents que afavoreix el coneixement mutu, l'establiment de xarxa comunitària, la reducció de l'estigma vers col·lectius especialment vulnerables i la inclusió social.

"És un projecte que ha sortit de la voluntat de les persones", explica Miquel Vidal, Coordinador d'Economia Circular del Grup Formació i Treball. "Com a organització, hem tractat de proposar una acció de conscienciació, de manera paral·lela a la nostra activitat, però no ho podem fer sols. Ha estat gràcies a una professora sensible amb la creativitat en la reutilització dels recursos, així com a la col·laboració d'un centre sociosanitari de la nostra ciutat que ha fet que els seus usuaris i usuàries treballin amb productes amb una finalitat", manifesta.

De la recollida de residus a la materialització del producte

El projecte s'inicia amb l'alumnat de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona posant en pràctica la seva creativitat per donar un segon ús a productes que han esdevingut residus. "Fem servir la metodologia de disseny, amb el seu projecte, l'anàlisi, i la memòria, posant així, al servei d'altres col·lectius, el que han anat aprenent al departament de disseny", explica Valverde.

És llavors quan entra en joc la feina del col·lectiu de les empreses d'inserció del Grup Formació i Treball, persones a les quals l'entitat els ofereix formació, experiència laboral i orientació cap a la inserció en el mercat de treball, i que arriben derivades dels serveis socials de diverses administracions o d'altres entitats socials.

Així, aquestes persones fan una selecció dels residus que s'utilitzaran als projectes. Vidal explica que l'alumnat els fa arribar les necessitats quant a elements que des de la Fundació podrien aportar. "Nosaltres els fem una petita tria dels materials, els facilitem i ells es posen a treballar sota el mentoratge de disseny de la professora Teresa Valverde", manifesta.

Un cop l'alumnat ja té els elements, que es troben en bon estat de conservació, i als quals se'ls vol allargar la seva vida útil, les persones usuàries del Servei Prelaboral de la Fundació CHM Salut Mental, col·laboren en l'aportació d'idees pel disseny dels productes, en el prototipatge i la producció d'aquests.

L'entitat treballa per la millora competencial de persones amb trastorns en salut mental. "En els diferents tallers es treballen els hàbits laborals, la puntualitat, la  constància o la perseverança, així com la recerca de feina, per tornar a habilitar a aquestes persones al món laboral", explica Oscar Andreu, cuidador del servei prelaboral de CHM.

"Fem un bon equip. L'alumnat comença a dissenyar, i molts cops, quan els usuaris i usuàries de la Fundació CHM Salut Mental ho veuen, fan algun comentari o suggerències que els alumnes tenen en compte i inclouen en el disseny dels productes resultants", explica Valverde.

Els productes resultants poden ser comercialitzats a les botigues de Formació i Treball, tancant així el cercle de l'economia circular. No obstant això, la situació de pandèmia ha evitat que el cercle es tanqués totalment. "Hem tingut la mala sort, ja que quan començàvem a tenir uns quants productes, tot s'ha aturat", explica Vidal des de Formació i Treball. "Hem fet el més difícil, que és gestionar recursos, dissenyar i crear, així com que les persones puguin tenir una visió del que és una producció amb matèries que poden venir de recursos recuperats", sosté Vidal.

Connexió entre els tres col·lectius

Aquesta bona sintonia entre els tres col·lectius és clau. "Existeix una comunicació fluida, amb diverses reunions, rebem a les persones que hi participen en el nostre taller a conèixer el nostre espai per aportar idees, o nosaltres anem al seu espai a treballar", explica Andreu. "El que ens interessa és conèixer altres espais i altres entitats, veure altres possibilitats", assegura el cuidador del servei prelaboral de CHM.

Andreu considera que aquest projecte aporta, sobretot, el poder fer visibles els i les usuàries de l'entitat. "Tenen la oportunitat d'estar dins d'un projecte en el qual poden aportar les seves idees de disseny, demostrant així totes les seves habilitats", explica Andreu, que també veu positiu que puguin observar que el que fan té una finalitat i no és una tasca que es queda al taller. "Poden veure que han creat quelcom que es pot vendre, que té un preu i que té sortida", afegeix, quelcom en el que coincideix Vidal.

La professora encarregada de la iniciativa, Teresa Valverde, destaca que, per a l'alumnat, els punts clau del projecte són que puguin participin de la realitat social, col·laborant amb grups que normalment no tenen accés a aquest món. "És un treball en equip molt divers i la motivació dels alumnes és enorme", afegeix, i posa èmfasi en que, el que més motiva al jovent són temes com la sostenibilitat i el canvi social. "L'alumnat ha de tenir l’olfacte de saber què esta passant en aquest moment, han de tenir l’antena posada, i en aques projecte ho aprenem", explica.

En el que coincideixen tots tres és en la resposta positiva de les persones que hi participen, quelcom que ja, per si sol, hauria de resultar amb la continuïtat del projecte. Però a més, si tenim en compte que s'enforteix la inclusió social i la cura del planeta a diversos nivells, estaríem parlant d'un projecte al qual val molt la pena donar-li suport.