El Col·lectiu Eixarcolant ha emprès una croada, una demanda d'acció que té un nom: #FemQuePassinCoses. Es tracta d'un moviment que busca unir dues mil persones en una causa que va més enllà de la quotidianitat. El seu objectiu? Rescatar la història que oblidem, aquelles plantes que han estat part de la nostra cultura, però que llangueixen en l'anonimat; plantes que, d'altra banda, podrien servir per canviar a poc a poc el curs dels esdeveniments en un context d'emergència climàtica i escassetat de recursos.

Amb una plataforma web en la qual expliquen els seus objectius i el crit de #FemQuePassinCoses en xarxes socials, el col·lectiu vol enfortir la seva base social per afrontar els futurs reptes que ja s'albiren en el present. Aquesta campanya ressonarà en cada racó fins al 31 de gener de 2024, i compta amb el suport d'un centenar de líders que se sumen al projecte, una revolució silenciosa que busca despertar la consciència i enfortir la base social del col·lectiu per encarar els reptes que hi ha al davant.

"La campanya vol generar una reflexió en positiu a totes les persones que s'identifiquin amb aquests reptes: vol posar de manifest que tenim a les nostres mans les eines per canviar el curs de les coses, i que per aconseguir-ho només cal passar a l'acció", expliquen des del Col·lectiu Eixarcolant. Aquests són els sis "reptes crucials" per al futur dels sistemes agroalimentaris.

• Prospecció de recursos genètics: rescatant el llegat

Al llarg de tot el territori català, dos terços de la terra encara guarden secrets: varietats tradicionals i coneixements que s'esvaeixen en el temps requereixen un esforç pel rescat, una documentació urgent. En només una dècada podrien desaparèixer per sempre. Per això, el Col·lectiu Eixarcolant ha elaborat un mapa sobre l'estat de documentació i conservació de les varietats tradicionals i els coneixements associats en l'àmbit català.

"L'estratègia a implementar ha d'incloure tant la prospecció etnobotànica com la conservació i la difusió i promoció dels recursos genètics i coneixements associats, prioritzant que es conservin a llarg termini al territori on s'han documentat", expliquen des del col·lectiu en un document en el qual recorden que les varietats locals són fonamentals per a la sostenibilitat dels sistemes alimentaris, la sobirania alimentària i la resiliència al canvi climàtic (segons l'Organització de les Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació).

• Legalització de les plantes silvestres comestibles: plantes que ens alimenten

En passejar per boscos i camps, ignorem tresors comestibles, plantes silvestres sense veu legal que les reconegui com a aliments. Més de 300 espècies silvestres romanen invisibles en el pla gastronòmic, i podrien ser claus en la conjuntura actual, perquè disposen d'una característica que les fa molt valuoses: la seva gran adaptabilitat climàtica. "Que les espècies silvestres comestibles siguin considerades com a aliments de ple dret és clau per aconseguir treure-les de la marginalitat i que tinguin un impacte real en la transformació dels sistemes alimentaris", reconeix el col·lectiu, que recorda en #FemQuePassinCoses que es tracta d'espècies que fa segles que es consumeixen com a aliment (com la verdolaga, la rosella o l'ortiga).

• Incorporació a les polítiques agràries i comestibles: transformant polítiques

El Col·lectiu Eixarcolant treballa sobre una idea: poder integrar totes aquestes plantes en les polítiques agràries i alimentàries actuals per aprofitar els recursos que es malgasten mentre es teixeixen estratègies que no les contemplen. En trobar-se fora de les polítiques alimentàries, el col·lectiu denuncia que les plantes silvestres comestibles "no s'inclouen en les dades de malbaratament alimentari, ni als estudis sobre sobirania alimentària, ni als escenaris d'adaptació dels sistemes agraris al canvi climàtic, ni a les estratègies per fomentar una alimentació saludable".

• Transparència en la compra: a què contribuïm amb cada compra?

#FemQuePassinCoses advoca per la idea que els productes que comprem haurien de portar amb si una història, una petjada; una etiqueta que parli de l'impacte que han tingut en l'ambient, en el social i en l'econòmic. Una narrativa oculta entre prestatges que hauria d'emergir i ser de domini públic perquè la societat pugui exercir un consum responsable. "Cal que tothom sàpiga realment a què està contribuint i, només així —alineant realitat i voluntat de compra— contribuirem a generar una economia sòlida entorn de productes que siguin veritablement transformadors", asseguren en Eixarcolant.

• Divulgació i formació: ensenyant la saviesa oblidada

S'ensenya alguna cosa a les aules sobre aquestes plantes silvestres i comestibles? Sobre agricultura i sobirania alimentària? El col·lectiu aposta per crear eines que introdueixin aquests temes en l'educació, perquè les generacions que vindran coneguin les seves arrels oblidades i deixin de viure d'esquena a l'entorn i al sector primari. "Si volem que les plantes oblidades siguin consumides amb normalitat i contribueixin a desenvolupar sistemes agroalimentaris més sostenibles, és clau que la població les conegui i sigui conscient de la seva importància", expliquen des d'Eixarcolant, que ha realitzat més de cinc-centes activitats divulgatives i formatives en 2023.

• Xarxa amb altres entitats: teixint aliances

#FemQuePassinCoses també planteja la necessitat d'una xarxa de suport que entrellaci esforços comuns. Aquest és, potser, el més important dels reptes, perquè a partir d'ell es poden construir els altres; augmentar la seva base social és també crear sinergies i multiplicar esforços per a un canvi més enllà de les paraules. "Que Eixarcolant serveixi d'aglutinador, catalitzador i dinamitzador de les moltes persones i entitats d'arreu del país que treballen entorn de les plantes oblidades i la transformació dels sistemes alimentaris", escriuen des de la plataforma.