Un acord imperfecte. D'aquesta manera va descriure el president de la COP26, Alok Sharma, la resolució final de la cimera del clima celebrada a Glasgow durant dues setmanes i que va necessitar un dia més de pròrroga per poder tancar un text consensuat per les representants de les 197 delegacions. El pacte de Glasgow suposa un petit avenç, amb diversos acords tancats, però que no suposa el canvi necessari donada l'emergència climàtica en el qual vivim.

Com a apunts nous inclosos en el pacte, podem trobar l'impuls per limitar l'escalfament a un grau i mig; les mencions a reduir l'ús de combustibles fòssils i la retirada de subvencions als combustibles fòssils, fent camí cap a l'eliminació progressiva del carbó; la fi de la desforestació per l'any 2030; l'acceleració de la transició energètica en aquesta dècada; i la intenció dels dos països més contaminants, la Xina i els Estats Units, de treballar plegats a través d'un pla per reduir les emissions.

Entre els aspectes negatius, sobretot l'incompliment dels compromisos de finançament destinat als països vulnerables per fer front al canvi climàtic i el desequilibri que suposa entre països del nord i el sud; la poca ambició i caràcter vinculant del text; i la sensació general que tot continua igual i que les mesures concretes necessàries per afrontar l'emergència climàtica es van deixant per a més endavant.

Les entitats demanen més ambició

Des de les entitats i persones expertes en la matèria hi ha diversos punts de vista sobre l'avenç d'aquesta cimera. Alguns valoren el camí fet, tot i les mancances i la feina que encara queda per fer, però d'altres, més taxatius, ho consideren una nova i inadmissible oportunitat perduda. No obstant això, tothom coincideix en el fet que han estat acords absolutament insuficients.

"Qualsevol progrés en la lluita pel canvi climàtic és positiu, i a la cimera hi ha hagut un cert avanç, però és àmpliament insuficient", explica Miquel Vallmitjana, coordinador de Canvi Climàtic d'Ecologistes en Acció de Catalunya. "La sensació és que encara queda molta feina a fer. Hem de fer molta pressió al carrer per aconseguir que els governs de tot el món es prenguin seriosament l'emergència climàtica", considera.

En una línia similar s'expressa Anna Pérez Català, ambientòloga especialitzada en canvi climàtic, que treballa a l'Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI). "És interessant com la ciència queda reflectida a l'acord amb objectius concrets i numèrics, que fins ara no hi havien sigut, reafirmant que no podem sobrepassar el grau i mig de sobreescalfament", resumeix, i lamenta les diferències que hi ha entre els països del nord i els del sud per la manca de finançament promès.

Més crític és Jaume Osete, de Rebel·lió o Extinció Barcelona, que fa una valoració molt negativa de la COP26. "És una vergonya que amb la informació científica que hi ha avui dia, els acords que hagin sortit siguin aquests", lamenta. "Tot i que s'han aconseguit alguns avenços, en la situació en la qual estem són absolutament insuficients", afegeix Osete.

"Després d'aquest fracàs ens queda organitzar-nos i activar-nos per pressionar, a cada territori, perquè els governs actuïn", anima Osete. Ja el dia en el qual va finalitzar la cimera del clima, activistes de Rebel·lió o Extinció Barcelona van sortir als carrers de la capital catalana en l'acció Rebellion of one Barcelona per demanar una acció climàtica immediata.

Objectiu: limitar l'escalfament global

Un dels aspectes a destacar del text final és la consolidació de la limitació a un grau i mig l'escalfament global, impulsant així els compromisos presos a París l'any 2015. A l'Acord de París els països signants ja es van comprometre a establir plans de reducció d'emissions per limitar l'escalfament global per sota dels grau i mig respecte a l'època preindustrial, i, com a molt, no superar els dos graus.

La feina per rubricar aquestes bones intencions d'impulsar els compromisos de reducció d'emissions es deixa per l'any vinent, per a la cimera del clima d'Egipte, on es demanarà als països a presentar nous plans per reduir l'ús de combustibles fòssils.

Tot això en un context en el qual, segons el darrer IPCC, informe fet pel comitè de persones científiques expertes vinculades a l'ONU, el límit del grau i mig se superaria en les pròximes dècades, i es preveu que la temperatura del planeta augmenti, catastròficament, fins a 2,7 graus a finals de segle si no es prenen mesures. Des de les entitats consideren que aquesta és una afirmació positiva que, lamentablement, encara està buida de compromisos.

Accions que generen desigualtats

Un dels objectius principals de la cimera era assegurar la implicació dels països més desenvolupats per destinar finançament per lluitar contra el canvi climàtic. L'objectiu de destinar 100.000 milions de dòlars anuals de finançament pel clima fins a 2030 no s'ha aconseguit, tot i ser una promesa de 2009. El text resultant de Glasgow insta als països més rics a doblar el finançament abans de 2025 per poder fer la transició cap a les energies renovables i retallar l'emissió de gasos contaminants.

"Ens quedem curts en les quantitats, i en lloc de posar-se les piles, el que ha passat és que allarguen els compromisos per d'aquí a quatre anys, incompleixen les promeses i demanen que els països més vulnerables facin més sense rebre el finançament necessari. Això per a mi crea un desequilibri molt gran", denuncia Pérez Català. "Seguim igual o pitjor en l'objectiu de justícia climàtica", explica Osete davant l'abandonament dels compromisos monetaris assumits.

Vallmitjana critica que durant la cimera no s'han fet gaires citacions al "problema real, que és un model socioeconòmic que és impossible de compatibilitzar amb la lluita contra el canvi climàtic". El coordinador de Canvi Climàtic d'Ecologistes en Acció de Catalunya recorda que estem a un model mogut pel benefici econòmic, "que no té aturador", i que "no es satisfà mai". "No podem continuar alimentant el creixement econòmic a un planeta finit. Cal replantejar això d'una forma dràstica", demana.

El fet que el text final de les cimeres ha de comptar amb el consens de tots els països, és una dinàmica que, segons Osete, fa difícil que surtin resultats molt millors. "Estem igual que sempre, han tancat presentar plans ambiciosos per a la COP d'Egipte, però es que així portem 27 cimeres del clima. Prou de paraules. Volem fets. No volem més promeses", sentència el portaveu de Rebel·lió o Extinció Barcelona.