Crisi de l’aigua: promoure l’estalvi i ajustar-ne el consum per garantir un futur sostenible
Comparteix
La V Cimera Social de l’Aigua alerta que la sequera no ha acabat i reclama prioritzar la gestió de la demanda enfront de solucions que se centren a aportar més aigua al sistema.
S’ha acabat la sequera? Que la crisi hídrica hagi desaparegut dels titulars i del debat polític des de fa setmanes no vol dir que l’hàgim deixat enrere. De fet, és probable que la pregunta mateixa hagi deixat de tenir sentit tal com està formulada. La crua realitat que tenim al davant és que l’emergència climàtica ha alterat el cicle de l’aigua i ens ha abocat a un escenari d’escassetat crònica en què sequeres, danes i altres fenòmens meteorològics seran cada vegada més freqüents i extrems.
Canviar la manera en què enfoquem el problema i acceptar aquesta nova situació –que nosaltres mateixos hem generat– serà l’única manera adaptar-nos al canvi climàtic i evitar la fallida del sistema hídric. Així es va fer palès a la V Cimera Social de l’Aigua, reunida al Prat de Llobregat, des d’on es va advertir que “l’emergència climàtica ha alterat fortament el cicle de l’aigua i cal adaptar-ne la gestió a la nova realitat”.
Però, què vol dir això, exactament? El Dante Maschio, un dels portaveus d’Aigua és Vida, afirma sense embuts que hem d’assumir l’emergència climàtica i que, més enllà de les sequeres, cal que prenguem consciència que “hi ha una escassetat crònica d’aigua que té a veure amb el fet que en donem més de la que tenim”.
Això no millorarà, ben al contrari. De fet, totes les projeccions climàtiques assenyalen que amb el ritme actual d’augment de les temperatures i de CO2 a l’atmosfera la situació empitjorarà i les reserves d’aigua continuaran a la baixa. Per tant, tot plegat demana que fem un gir de 180 graus i ajustem el consum d’aigua a l’oferta, que cada vegada serà més minsa.
Amb tot, les entitats de la Cimera Social de l’Aigua creuen que des del Govern català no s’està assumint aquesta realitat i es pretén tirar pel dret per mantenir intacte un model econòmic insostenible en el context d’emergència climàtica que patim.
“Creiem que és una mala idea centrar tots els esforços a aportar més aigua al sistema a través de solucions tecnològiques per fer front al problema”, assegura Maschio, qui també posa en relleu els “costos socials i ambientals” que implica aquesta via. “Per a nosaltres, l’única solució és posar el focus en la gestió de la demanda d’aigua, és a dir, promoure’n l’estalvi i reduir-ne el consum”, proposen.
En aquest sentit, les entitats lamenten el missatge que llança l’anunci del govern que no hi haurà sancions pels incompliments de les restriccions de sequera. “L’efecte d’aquesta decisió en la societat i en les activitats econòmiques no és coherent perquè transmet una idea de relaxació pel que fa al consum, a banda que tampoc hi haurà sancions, com havia passat anteriorment”, raonen.
Solucions de mirada curta que generen impactes ambientals i socials
Una de les solucions més destacades per fer front a l’escassetat d’aigua que s’ha plantejat des de l’executiu català és la dessalinització, que, segons les entitats, requereix infraestructures que emeten grans quantitats de CO2 per metre cúbic d’aigua produïda i, per tant, contribueix i agreuja el canvi climàtic.
“A més, la dessalinització multiplica per quinze el preu de l’aigua potabilitzada de forma convencional i la regenerada, per deu”, diu Maschio, alhora que recorda que el fet que les infraestructures per posar més aigua al sistema hagin funcionat a ple rendiment ha encarit fins a un 30% la factura d’Aigües del Ter-Llobregat (ATLL).
Igualment, des de la Cimera Social de l’Aigua recelen dels impactes ambientals de la dessalinització i regeneració d’aigua, com les salmorres i les conseqüències en els ecosistemes marins o les repercussions negatives en els cabals dels rius que pot tenir la utilització d’aigua regenerada per a usos no potables, però urbans, industrials i agrícoles.
Tenir en compte aquestes conseqüències obliga l’Administració a posar en marxa els procediments de valoració d’impacte ambiental i comparar les diferents opcions disponibles per triar la més beneficiosa, insisteixen des de les entitats.
Posar llums i taquígrafs a la gestió de la sequera
La transparència en la gestió de la sequera és un element essencial per a les organitzacions que vetllen per una bona gestió de l’aigua, tant pel que fa al finançament de les infraestructures per posar més aigua al sistema com per a la rendició de comptes en tots els processos.
En aquest sentit, des de la cimera expressen la seva preocupació pel fet que s’accelerin obres fora de la fase d’emergència de sequera i exigeixen que s’aprovin seguint els tràmits habituals en l’elaboració del nou pla de gestió de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que obliga a fer processos de participació i avaluacions d’impacte.
Maschio explica que, durant el període de sequera, s’han aprovat moltes mesures “a cop de decret”, sense passar pels procediments parlamentaris habituals i, per tant, amb més dificultats per ser escatits per la ciutadania. També assenyala que es va aprovar una llei que permet l’agilització dels terminis de contractació en períodes d’emergència i alerta de l’impacte que això pot tenir en la transparència pel que fa a les licitacions i com pot beneficiar certs agents privats que estan molt presents en la gestió de l’aigua.
En la mateixa línia, la Cimera Social de l’Aigua posa el focus en el conflicte d’interessos en la gestió de l’aigua que suposen els nomenaments de la directora general de Transició Hídrica, Concha Zorrilla, i de l’ACA, Josep Lluís Armenter. Ambdues persones ocupaven càrrecs rellevants a la multinacional AGBAR-VEOLIA, que deté bona part del mercat privat de la gestió de l’aigua. “Ens inquieta que el regulador públic estarà controlat per persones que han treballat i vetllat pels interessos d’aquesta multinacional privada”, exposa el portaveu d’Aigua és Vida.
Una altra mostra que les polítiques del Govern no estan alineades amb les necessitats actuals són els projectes d’urbanisme massiu i grans infraestructures que s’estan projectant, com el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), que preveu la construcció de 217.000 nous habitatges; o l’ampliació de l’aeroport del Prat, entre altres. “Tots aquests projectes, com també els rècords de turistes d’aquest 2024, no tenen sentit davant l’emergència climàtica i són una mostra més que el model no canvia”, sentencien.
Cimera Social de l’Aigua: un full de ruta alternatiu
Quina alternativa proposen des de la Cimera Social de l’Aigua? Les entitats tenen clar que cal posar l’accent i apostar sense ambigüitats per una gestió més responsable de la demanda d’aigua, en comptes de centrar-se a aportar més aigua al sistema. Això implica un canvi de paradigma que, entre altres, prioritzi la reducció del consum, reformuli la demanda, respecti els procediments fixats per la llei, reforci una governança público-comunitària i afavoreixi una gestió pública de l’aigua.
En conseqüència, l’alternativa només pot ser repensar el model de gestió i les polítiques sobre l’aigua per sortir d’aquesta crisi “amb una certa noció de justícia social i ambiental”, expressa Maschio. Per aprofundir en les solucions, el decàleg elaborat per la Cimera Social de l’Aigua constitueix un full de ruta per als pròxims anys, amb objectius clars en matèria de gestió de l’aigua, justícia social i protecció del medi ambient.
Entre les mesures proposades al document, que les entitats ja van presentar al govern, i més enllà de les ja citades, hi ha prohibir els transvasaments i la interconnexió de les conques hidrogràfiques, aturar tots els projectes urbanístics i nous desenvolupaments econòmics fins que no s'executi la planificació hídrica 2028-2033, reduir l'agroramaderia industrial i intensiva o reconstruir el Departament de Medi Ambient amb rang de vicepresidència.
Més enllà de solucions curtterministes que generen més impactes ambientals i socials, i que només fan que agreujar el problema; sense un canvi de model i mesures decidides d’estalvi i gestió de la demanda d’aigua, adverteixen les entitats, difícilment podrem enfilar amb garanties el camí de sortida de la crisi de l’aigua que patim. “Catalunya necessita un canvi de rumb cap a una gestió de l’aigua pública, democràtica i més justa, que prioritzi les necessitats ambientals i el benestar de la ciutadania per sobre dels interessos particulars”, reblen.
Afegeix un nou comentari