La Xarxa de Conservació de la Natura (XCN) va celebrar fa unes setmanes l'assemblea de membres en la qual, entre altres coses, es va procedir a la renovació de la Junta que presidirà la Cristina Sànchez, biòloga i delegada de SEO/Birdlife a Catalunya, agafant així el relleu de l'anterior president, el Marc Vilahur. D'aquesta manera, Sànchez presidirà l'entitat després de formar part de la junta anterior com a tresorera i de presidir la Xarxa de Custòdia del Territori durant els primers anys de l'entitat ambiental.

Parlem amb Sànchez sobre els reptes d'aquesta nova etapa:

Per què deicideix presentar-se a presidenta de la XCN?

El Marc Vilahur, part de l'equip tècnic i algunes vocalies, em van parlar sobre la possibilitat de presentar-me. Jo ja havia estat presidenta de la Xarxa de Custòdia del Territori fa més de deu anys, i sabia una mica de què anava tot. He fet un parèntesi d'uns quants anys fora de la Junta, tot i que darrerament vaig entrar a la tresoreria. Així que em vaig presentar intentant constituir una Junta en la qual les persones que la integraven poguessin suplir les mancances que jo podria tenir d'algunes coses.

Es va presentar només una candidatura.

L'ideal és que es presentessin diverses candidatures, i que hi hagi una miqueta de moviment. Però el dia a dia de les entitats ambientals és el que és, i els recursos que tenim son limitats. Així que no totes les entitats veuen factible presentar-se a portar algun càrrec a la Junta, ja sigui presidència, vicepresidència, vocalies, secretaria o tresoreria. Fer-ho suposa una dedicació molt gran, que a més s'afegeix a la tasca que tu ja fas en el dia a dia a la teva entitat.

Qui forma la Junta?

Està formada per una presidència, que la porto jo; una vicepresidència, que la porta el Damià Sànchez, de l'Associació Trenca; una secretaria, que la porta el Marc Vilahur, del Consorci de les Gavarres; i una tresoreria, que la porta el Pere Josep Jiménez, de L'Aube. Tenim tretze vocalies, algunes d'elles són gent que continua, i d'altres que s'han renovat, amb la inclusió de noves entitats.

És diversa aquesta Junta?

Hem augmentat la paritat. A l'anterior Junta només érem dues dones, i ara en som cinc. Hem intentat incrementar la ràtio femenina. També hem intentat mantenir la representativitat de diferents sectors. No totes som entitats que ens dediquem a la conservació del medi ambient, sinó que també hi ha centres de recerca, com el CREAF, o la universitat de Girona. Mantenim alguna administració pública, com és el Consorci de les Gavarres, i entitats del món agrari, de conservació activa o custòdia del medi marí.

A més, hem volgut mantenir una cosa que es va aconseguir amb la Junta anterior, que fins i tot s'ha ampliat una mica, que és la representativitat en l'àmbit territorial, quelcom que és molt important. Ara mateix, al nucli més dur de la Junta, és a dir, la presidència, la vicepresidència, la secretaria i la tresoreria, estan representades les quatre províncies.

Parles d'una junta paritària. Té visibilitat la dona en el sector ambiental?

Tot i que fa dècades que hi treballem, l'ambiental és un sector relativament nou comparat amb la cultura, la recerca o l'empresa. Estic d'acord en el fet que, en ser relativament joves, és un moviment en què és més fàcil que hi hagi més dones. De fet hi ha moltes dones voluntàries, o que treballen a les entitats. Però tot i això, és difícil trobar moltes dones al capdavant de les organitzacions.

És complicat perquè el sistema en el qual vivim moltes vegades no ens ho permet. Dedicar-te a aquesta feina implica dedicar-te a viatjar molt, atendre reunions a qualsevol hora del dia, moltes hores de feina, i és molt difícil compatibilitzar aquesta feina, en algunes edats, amb la criança o cura dels nens i nenes. Sí que és veritat que en aquest sector hi ha homes i dones que són més sensibles a aquests temes, i per tant s'ho poden combinar més, però així i tot encara ens queda camí per fer.

És un moment complicat, s’ajunta la crisi ecològica i ambiental que fa anys que patim, amb la crisi sanitària que ve provocada per la pèrdua de biodiversitat i ecosistemes. Com s’afronta la presidència en un moment com aquest?

És veritat que és un moment molt complicat, però jo m'he convençut que és un moment de grans oportunitats. Moltes vegades, davant d'una crisi, és quan ens trobem amb els grans canvis. D'una banda és cert que estem en una crisi de biodiversitat, i en una crisi climàtica com no hem tingut mai, però ja fa temps que estem en aquesta situació, i la gent se n'adona. Molts experts, entitats i administracions, ja han posat el crit al cel. Se'ns obren oportunitats que fa cinc anys no les teníem perquè no havíem aconseguit generar una consciència ambiental.

I òbviament, no podem deixar d'oblidar la crisi social i econòmica lligada a aquesta pandèmia que encara agreuja més la situació. Però el que em dona és esperança i optimisme, és que la gent comença a ser conscient i veu que no es pot tirar endavant com si no passés res. Sino que hem de fer un canvi de model, un canvi de plantejament, un canvi de governança i un canvi de participació i d'implicació, de la ciutadania i de les entitats. Que hi hagi una corresponsabilitat. Entre tots hem de fer molt per sortir d'on estem.

Una altra oportunitat és la formació del nou Govern.

El que hem fet és mantenir reunions amb tots els partits que podrien formar govern i transmetent la nostra visió, perquè la tinguin en compte. Catalunya com a país es mereix una altra situació, però no només econòmica i social, sinó també ambiental.

Quina és la situació ambiental a Catalunya?

Catalunya està molt malament en l'àmbit ambiental. Quan parlem de crisi, no parlem del que està passant amb la biodiversitat de les zones àrtiques o tropicals, parlem de la nostra biodiversitat. L'informe 'Estat de la natura 2020' ja posava aquest crit d'alerta. I estem molt endarrerits en moltes coses. Tenim una legislació que ens manca, com pot ser una llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat, i tenim legislació que està obsoleta, que fa més de quaranta anys que no s'ha revisat.

Cal avançar i cal fer-ho de pressa. És una gran oportunitat pel nou govern replantejar-se com ha de ser un govern del segle XXI. Què volem assolir més enllà dels propers quatre anys o quin és el camí que hem de fer per aconseguir-ho entre tots.

Es parla de desenvolupar l'Agència Catalana de la Natura o la creació d'un departament. Quins són els reptes que us marqueu?

Es va aprovar una agència sobre el paper que s'ha d'implementar. Una agència que és molt limitada, però amb la qual hem de començar. Però comencem ja. Estem al març i encara no ho hem fet. Aquesta agència ha d'estar dotada d'un fons econòmic. Si el medi ambient ens el creiem de veritat, hem de dotar recursos per treballar-lo. Venim d'una situació que, com sempre, el medi ambient és el que menys recursos tenia, sobretot el que és patrimoni natural i biodiversitat. Per tant, dotem de recursos també a aquesta pota fonamental de país.

Sobre el departament, hem provat totes les combinacions possibles dins del sistema econòmic que teníem fins ara. Un departament de medi ambient no deixa de ser l'ovella negra de la resta del govern perquè és el que diu no a les coses que poden tenir un impacte negatiu. Necessitem un departament de medi ambient que acompanyi al Govern, que digui no quan ha de dir que no, però que compti amb persones a altres departaments relacionades amb el medi ambient per evitar confrontacions i que alguns projectes ni surtin del departament en qüestió.

En definitiva, que treballi les qüestions ambientals de manera transversal.

Així és, igual que ho ha de fer amb les qüestions de gènere o els aspectes més socials. És l'única manera amb la qual realment avançarem perquè ja hem provat tot. Hem provat de dividir-ho, hem provat de tenir-ho en departaments separats, hem provat de tenir un departament, sent l'ovella negra de la resta... Quan una cosa no funciona, anem a buscar una altra que funcioni de veritat.

Veieu predisposició a què sigui així?

De moment hem començat a reunir-nos amb els partits. Jo espero que sí. És cert que moltes vegades ens toca reunir-nos amb les persones dels partits que estan més sensibilitzades sobre aquests temes. Després hi ha un joc intern de negociació en el qual a nosaltres ens és més difícil d'incidir. Però no deixarem de fer tot el que estigui en les nostres mans perquè el nostre missatge arribi.

Quina és la situació de l'XCN? En quin moment agafes la presidència?

És un moment molt maco. És un moment de molta feina, ja que agafem la presidència en paral·lel a la constitució d'un nou Govern, i en paral·lel a què han arribat a Espanya els fons Next Generation, milers de milions d'euros que hem de vetllar perquè siguin diners que serveixin realment per una transformació de país. Per tant, és un moment brutal quant a feina. Però alhora és un moment molt maco, perquè tenim per endavant moltes oportunitats de fer coses interessants i noves.

Agafo una XCN que l'anterior junta i l'anterior president van deixar enfortida i ben constituïda. I ara el que volem és marcar una miqueta aquestes prioritats de cap a on anem i com enfortim la nostra entitat perquè realment tingui pes a escala política i pel que fa a la incidència.