10 mesures per una gestió sostenible i amable de les platges

Les platges són l’escenari protagonista de l’estiu. Aquests espais naturals acullen la visita de milers de persones i, en conseqüència, pateixen els impactes negatius de diferents agents i accions que deterioren la seva salut, com són la contaminació lumínica, sonora i de l’aire, i l’abocament d’aigües residuals, brossa i residus provocats per la petjada humana.

L’ús massiu d’aquests entorns de natura ha provocat una transformació perjudicial, ja que, actualment, tenen més pes els serveis econòmics i les construccions urbanístiques enfocades al consum i benestar de la població, que les accions de preservació i cura de la natura i biodiversitat que hi habita. Davant aquesta situació, de la qual no cessa el seu agreujament, Ecologistes en Acció ha elaborat un decàleg amb l’objectiu de sensibilitzar sobre l’ús i el tracte que cal implantar a les platges.

Cal tenir en compte que es distingeixen fins a tres tipus de platges, les quals tenen unes necessitats diferents depenent del seu entorn. Hi ha les platges urbanes, aquelles que formen part d’una població; les platges amb intervenció humana, que disposen d’infraestructures portuàries, passejos marítims o espigons, sistemes que han modificat la dinàmica costanera; i, per acabar, les platges naturals, que conserven la seva estructura i dinàmica natural, ja que són lliures d’instal·lacions.

Ecologistes en Acció dirigeix la guia a les administracions locals i el personal que coordina la gestió de les platges, i a la ciutadania i usuàries d’aquestes. Les deu mesures per dur a terme una gestió sostenible i respectuosa de les platges són les següents:

• Platges no urbanitzades.

La proposta principal és restaurar els processos naturals de les platges, a través d’accions com l’eliminació de la llum directa a l’entorn, l’erradicació de nous projectes urbanístics litorals, la introducció d’espècies autòctones, la retirada d’espècies exòtiques i el control de les emissions de soroll.

• Mobilitat sostenible i accessos limitats.

És important restringir l’accés de vehicles de motor i tancar els aparcaments per substituir-los per camins de vianants i carrils bici, a més de fomentar el transport públic. També cal garantir l'entrada a la platja a persones amb mobilitat reduïda, a través de passarel·les especials instal·lades a les entrades que no afectin les dunes i les barreres litorals, per millorar-ne la conservació.

• Regeneració del litoral natural.

És imprescindible intervenir en les causes estructurals que provoquen la pèrdua de sorra de les platges, per tal de treballar per eliminar l'erosió costanera, una problemàtica greu que afecta el litoral català. Ens hem d’allunyar de la regeneració artificial de les platges, la qual només es tradueix en un cost econòmic enorme i en unes accions que perjudiquen ecològicament l’espai natural.

• Abocament zero d’aigües residuals.

La idea és acabar amb tots els abocaments d’aigües residuals gràcies a la millora dels sistemes de sanejament. Algunes de les propostes per dur-ho a terme són: reduir el cabal de l’aigua a depurar, dissenyant un sistema de drenatge pluvial separat dels col·lectors de sanejament o augmentant la permeabilitat dels municipis, gràcies a l'ampliació de les zones d'inundació naturals.

També reutilitzar les aigües per tal de garantir una depuració adequada i, en conseqüència, minimitzar els abocaments contaminants al mar.

• Bona gestió de les acumulacions de fulles i diverses restes.

Cal mantenir els cúmuls de plantes marines perquè són essencials per a la conservació de les platges amb sorra natural i per a la preservació dels ecosistemes litorals. Aquestes acumulacions atenuen l’onatge i prevenen l’erosió costanera, a més de funcionar com a refugi per a espècies d’invertebrats i espais de reproducció i nidificació d’aus.

• Gestió sostenible de residus.

Alguns exemples d’accions per dur-ho a terme són impulsar la neteja manual de les platges, en comptes de la manera mecànica; retirar les papereres, reubicar-les a la vora dels accessos i dotar-les de contenidors per envasos, i prohibir el tabac o delimitar espais lliures de fum a cada platja per reduir les burilles, un dels principals residus que es troben en aquests entorns.

Ecologistes en Acció també proposa actualitzar les normatives municipals per afegir mesures obligatòries de prevenció i reducció de plàstics d’un sol ús als establiments i bars.

• Eliminació de dutxes i rentapeus.

Aquests serveis es consideren una necessitat que s’ha creat per satisfer el benestar de les persones, sense tenir en compte l’excessiu malbaratament d’aigua i l’impacte que provoquen les seves estructures a la biodiversitat, ja que les canonades degeneren els sistemes de dunes.

• Conscienciació ambiental.

Per tal que la ciutadania comenci a ser conscient de la situació de les platges i perquè se sensibilitzi de com cal actuar, una bona opció és elaborar i col·locar cartells que informin sobre les mesures ambientals que és necessari seguir, i que expliquin la biodiversitat que hi habita i els ecotons que les formen.

Una altra pota de la sensibilització ambiental és oferir formacions obertes a tota la població sobre les funcions de les platges i els seus ecosistemes. Es poden traslladar a centres educatius, associacions veïnals o entitats, entre altres, perquè col·laborin en la creació de material. Finalment, les tasques d’educació haurien de dirigir-se a la comunitat d’operàries que es dediquen a la neteja, seguretat i gestió de les platges.

• Coordinació administrativa.

Comptar amb una major eficàcia de l’administració pública de l’espai litoral seria un avanç positiu per evitar que la superposició de competències continuï dificultant les accions directes. Per exemple, una proposta és la creació d’una oficina tècnica de coordinació del litoral, a escala de províncies i comunitats autònomes. S’haurien de coordinar els diferents nivells d’administració, que serien l’estatal, l’autonòmic i el municipal.

• Restauració de les platges degradades.

L’última mesura que es preveu són les tasques de recuperació i rehabilitació dels sistemes de dunes de les platges més castigades. Caldria eliminar la totalitat de fonts de contaminació, acústica i lumínica, evitar l’arribada i l’abocament d’aigües residuals, per aconseguir que les platges recuperin la salut dels seus ecosistemes.

Aquests espais de natura desenvolupen funcions de protecció costanera, preservació de la biodiversitat i embassaments naturals que són vitals per a la continuïtat i la conservació de diferents espècies: són zones d’alimentació de vertebrats, com els peixos, i són zones de nidificació d’aus.

Pel que fa als recursos naturals i els beneficis que els aporta, el cos porós de la sorra actua com a sistema digestiu de filtració i purificació de l’aigua, i permet la mineralització de la matèria orgànica i el reciclatge de nutrients.