En el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat, el moviment impulsat per persones amb discapacitat física, ECOM, reclama bicicletes per a tothom en la seva lluita per reivindicar un paper actiu de les persones amb discapacitat, com a ciutadania de ple dret, i posar-les en el focus per eliminar les barreres físiques i psicosocials que limiten la igualtat d’oportunitats, així com de disposar dels suports necessaris per poder gaudir de la màxima autonomia personal.

Aquesta reivindicació la farà a través d’un cicle de webinars i grups de treball als diferents territoris catalans, que sota el nom 'ECOMobilitza’t per uns pobles i unes ciutats més accessibles i sostenibles', arriba ja a la seva tercera edició.

Bicicletes per a tothom

Un dels pilars de les reivindicacions d’ECOM consisteix a exigir el reconeixement de la diversitat -d’edat, sexe i discapacitat- de les persones que utilitzen les bicicletes com a mitjà de transport per a la seva mobilitat quotidiana.

La Montserrat Garcia, portaveu d’accessibilitat de l’entitat, adverteix que “hi ha moltes persones que han adaptat les bicis elèctriques del mercat ordinari i les fan servir per a la seva mobilitat ordinària”, tot i que reconeix que potser no es tracta tant de “l’ús de bicicletes com a mitjà de transport quotidià -i de serveis com el Bicing- perquè depèn molt del perfil de la persona i de l’element de mobilitat que faci servir; sinó que té més a veure amb activitats de lleure i de l’esport”.

Fora de les activitats esportives inclusives -on moltes vegades les participants utilitzen bicicletes propietat de les entitats o administracions-, ECOM destaca les dificultats que tenen les famílies perquè els infants puguin fer ús de la bicicleta en el lleure. La portaveu d’accessibilitat comparteix la feina de molts pares que decideixen transformar bicicletes, tricicles i patinets ordinaris segons les necessitats de les seves criatures que evolucionen a mesura que van creixent.

Una de les principals dificultats que es troben les persones amb discapacitat física a l’hora d’emprar les bicicletes en el nostre territori, segons la Montserrat Garcia, “és la desconeixença de les petites i desconnectades iniciatives que fomenten la producció de les bicicletes adaptades”, que ronden entre els dos mil i els tres mil euros. A aquest problema se li afegeix l’oportunitat de provar-les, “per això són tan importants les activitats organitzades per les entitats que posen a l’abast les bicicletes adaptades”, confessa la portaveu d’ECOM.

Però els impediments no es queden aquí, perquè un cop que una persona amb discapacitat física decideix que vol emprar la bicicleta de manera usual, se li afegeix el dubte de com i on guardar-la. Actualment, hi ha aparcaments de bicicletes ordinàries que, en molts casos, no serveixen per a altre tipus de bicicletes, i aquest problema s’agreuja quan una persona va en cadira de rodes i ha de fer la transferència. “On es pot deixar la cadira de rodes que sigui un espai segur dins d’una ciutat?”, planteja Montserrat Garcia.

L’equitat territorial: la gran assignatura pendent

La mobilitat sostenible no tan sols es redueix a l’ús de mitjans de transport sostenibles a les grans ciutats, des d’ECOM posen l’accent en una antiga reclamació: la clara desigualtat territorial a Catalunya pel que fa a inversió i actuacions de millora.

Més enllà de la dicotomia entre zona urbana i zona rural, des d’ECOM destaquen “que les polítiques públiques de mobilitat en l’àmbit català pateixen de barcelocentrisme i la planificació es limita a la primera corona de la seva àrea metropolitana, i de la resta de l’espai pràcticament ni se’n parla”.

L’entitat reivindica la necessitat d’escoltar la ciutadania i descobrir quina és la realitat de connexió de la resta dels territoris amb els seus propis voltants. Segons el parer de la Montserrat Garcia “de vegades no és una qüestió pressupostària, sinó d’optimització de serveis i una bona gestió de recursos”.

ECOM reclama que s’actuï per posar fi a aquesta desigualtat aprofitant els fons europeus Next Generation, i exposa que la planificació de la mobilitat condiciona la vida quotidiana de totes les persones, però especialment la de les persones amb discapacitat.

“L’Administració ha de facilitar que arribar a la facultat, a un hospital o a un polígon industrial sigui accessible per a tothom”, reclama la portaveu d’ECOM; alhora, recorda que “la desigualtat d’accés restringeix dràsticament la possibilitat d’assegurar una educació superior, de desenvolupar una carrera professional i d’exercir drets a altres àmbits de la vida que afecten el desenvolupament personal i tenen un impacte vital”. Igualment, recalca que “molts dels problemes de mobilitat se solucionarien complint les normatives que la mateixa Administració aprova i no respecta”.