El quitridi, el fong mortal que amenaça espècies en perill d'extinció

La pèrdua de biodiversitat és una de les causes de transmissió de malalties infeccioses, noves o emergents d'origen animal, segons els científics. La situació de pandèmia, que encara patim, té el seu origen en la manca, en gran part, en la poca cura que tenim dels ecosistemes i diversitat d'espècies animals, alterant-los amb pràctiques com ara el comerç d'espècies exòtiques. Aquesta és precisament la principal raó de l'arribada al nostre territori d'un fong mortal que posa en perill espècies com ara el tritó verd. 

A finals del febrer d'aquest any, els tècnics del Parc Natural del Montnegre i Corredor, amb el suport del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya, del Grup de Recerca de l'Escola de Natura de Parets del Vallès (GRENP), de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) i de la Universitat de Ghent (Bèlgica), van detectar un brot del fong quitridi Batrachochytrium salamandrivorans (Bsal), el primer descobert al sud d'Europa.

Es tracta d'un fong mortal, d'origen asiàtic, que es troba a les basses i que amenaça espècies en extinció, en especial els amfibis, com és el cas del tritó verd. L'equip tècnic considera que poden haver mort més de 200 tritons verds, autòctons i protegits al Parc Natural del Montnegre i Corredor per culpa de la malaltia anomenada quitridiomicosil que transmet el fong. No obstant això, aquest brot estaria controlat gràcies a la detecció precoç, la gestió de l'hàbitat i la ràpida intervenció del món científic.

Al mateix mes de febrer es va publicar a la revista Conservation Letters un article científic que explica la gestió de l’hàbitat i de la població d’amfibis efectuada al Parc del Montnegre i el Corredor per controlar el brot. Pots consultar aquí l'article on es demostra la letalitat d’aquest fong sobre les espècies autòctones catalanes com salamandra, tritó verd i tritó del Montseny.

La presència d'aquest fong arreu del món, en els darrers cinquanta anys, podria haver provocat la reducció d'unes cinc-centes espècies d'amfibis, en més de seixanta països, a més de l'extinció de noranta espècies d'aquest grup d'animals. Aquesta és una de les conclusions a les que ha arribat un equip internacional d'investigadores i que es va publicar a la revista Science.

"Sobretot afecta Centreamèrica i Sud-amèrica, que és on hi ha més diversitat d'amfibi, tot i que a l'Àfrica i l'Àsia no es té gaire coneixement de les conseqüències perquè encara no s'han estudiat gaire", assenyala Santi Poch, ambientòleg i membre de l'Associació de Naturalistes del Montnegre i la Tordera.

L'arribada del fong

La gran expansió del fong, que l'ha portat a ser detectat al Parc Natural del Montnegre i Corredor, s'hauria produït a través de la comercialització d'espècies exòtiques, tal com ja hem comentat a l'inici, ja que moltes d'elles acaben sent abandonades a la natura. Segons els científics, el fong hauria arribat a Catalunya a través del tritó crestat d'Anatòlia, una espècie originària d'Àsia.

"Les espècies infectades per la malaltia que transmet el fong, i que tenen el mateix origen, estan adaptades i tenen una resistència més elevada que les espècies autòctones", continua Poch, "així que es mouen per diferents basses i les van contaminant amb el fong, el que provoca que tingui una dispersió molt ràpida".

Segons l'ambientòleg, es produeix "com un còctel explosiu", ja que, l'alta càrrega fúngica que té el fong fa que aquest es mantingui molt de temps a l'ambient i no només es transmeti entre amfibis. "Per exemple, si el fong està present al fang, un senglar, amb el seu moviment natural, podria estar fent un efecte dispersor si es mou entre basses", afegeix el vocal de comunicació i divulgació de l’associació de recent creació.

Conscienciar la població

L'equip tècnic del Parc Natural del Montnegre i Corredor van prendre totes les mesures per tractar d'aturar la contaminació de les basses amb aquest fong i evitar que aquest afectés a més animals. Poch explica que en casos com aquest s'utilitza el fungicida Virkon per desinfectar els equips amb els quals es treballa, abans i després d'entrar a una bassa, i evitar així la transmissió entre aquests espais.

De fet, aquests són algunes de les mesures que estan incloses al protocol de bioseguretat establert pel Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya, que cal seguir com a principi de precaució quan es visiten sistemes aquàtics.

Però el que l'ambientòleg considera vital és conscienciar la població sobre l'existència d'aquest fong i evitar algunes pràctiques esteses entre la població per evitar la seva propagació. "No hem de manipular els amfibis directament amb les mans, perquè si agafem un animal infectat, i després anem a una altra bassa i agafem un amfibi que no ho està, podem actuar com a vector de transmissió" assenyala, tot i que detalla que la transmissió no només es pot fer amb les mans, sinó també amb les sabates o un vehicle.

Per tant, les expectatives de futur de transmissió d'aquest fong depèn molt de la ciutadania. "Es fa molt seguiment dins dels espais protegits, com ara el Parc del Montnegre i el Corredor, però fora dels espais protegits no hi ha cap seguiment, es poden conèixer focus puntuals, però en general, a la natura, no hi ha un gran esforç per pal·liar les conseqüències d'aquest fong.