Elsa Jiménez: “L’ésser humà està estretament vinculat amb l’entorn. O ens integrem o l’acabarem destruint”

La Fundació per a la Conservació i Recuperació dels Animals Marins (CRAM) és una entitat privada sense ànim de lucre dedicada a la protecció del medi marí i de les espècies que l’habiten.

El CRAM és l’única entitat a Catalunya que ofereix una assistència 24 hores al dia, 365 dies l’any pel rescat de fauna marina.

Al llarg dels seus 20 anys d’experiència, el centre ha rescatat i tornat al seu medi més de 600 tortugues, ha atès més de 400 dofins, han dut a terme més de 50 projectes científics i de conservació i han participat més de 1.000 persones al seu programa de voluntariat.

La directora del CRAM, Elsa Jiménez, explica les mesures de la fundació per assolir l’objectiu de vida submarina de l’Agenda 2030.

 

Amb quines línies d’actuació compta la fundació per assolir els objectius de l’Agenda 2030?

Treballem bàsicament en tres línies d’actuació. El cor fundacional és la clínica i rescat d’espècies marines, principalment tortugues, aus i cetacis. Com a segon pilar, tindríem la investigació i conservació d’espècies i ecosistemes marins. La tercera línia està enfocada a la sensibilització a favor de la conservació d’espècies i ecosistemes marins. Si tot el que està passant als fons marins no s’explica a la població, el que fem no tindrà sentit. A més, fomentem el voluntariat i la participació ciutadana, que és una part transversal del CRAM que participa a totes les àrees.

 

Quins tipus de voluntariat teniu?

Tenim tres tipus de voluntariats. El voluntariat del dia a dia del centre i les seves necessitats, un perfil de xarxa de rescat, per quan hem de portar l’hospital a la platja i un altre perfil de voluntariat de projectes, amb les particularitats que requereix cadascun. Tots tres tenen una formació específica prèvia, cadascun és diferent en termes formatius, perquè les persones voluntàries estiguin capacitades per portar a terme les diferents tasques.

 

Quants rescats anuals feu al llarg de tota la costa catalana?

De cetacis estaríem parlant d’entre 8 a 10 a l’any, mentre que de tortugues marines vam rescatar 69 al 2018. Pel que fa a les tortugues, un cop les rescatem ens quedem els animals per fer el diagnòstic i el tractament. Quan ja estan bé les tornem a introduir al medi natural. La mitjana d’estada és d’uns 66 a 70 dies d’ingrés. Després tenim tortugues com la Casimiro o la Damm que resideixen permanentment a les instal·lacions, ja que no estan capacitades per viure en llibertat.

 

Com porteu a terme la tasca de sensibilització i educació a la ciutadania perquè en siguin conscients del desenvolupament sostenible que marquen els ODS?

L’entitat acull 40.000 visitants a l’any. Realitzem tallers de conscienciació pel canvi climàtic, la contaminació i el perill de pesca. Podríem dir que totes les nostres activitats giren en torn a les amenaces que provenen de l’esser humà i l’objectiu és entendre què està passant. Al final, s’explica què és el que podria fer cadascú per prevenir. El més eficaç perquè la gent ho entengui és posar casos pràctics. Quan expliques que un palet d’un Chupa Chups pot travessar-li la boca a una tortuga i provocar-li la mort, la gent és més conscient de les conseqüències que porten els seus actes.

 

Alguns dels objectius de l'agenda 2030 com gestionar i protegir de forma sostenible els ecosistemes marins i costers o conservar almenys un 10% de les zones costeres i marines estan marcats per assolir-se al 2020. És viable aconseguir aquests objectius en tan sols un any?

Amb un any no crec que sigui possible. Són coses que s’han de fer pas a pas. Nosaltres, per exemple, treballem amb els pescadors de les terres de l’Ebre. Els hem format perquè sàpiguen actuar quan tenen contacte amb tortugues marines. Abans, quan les pescaven per accident les tornaven a introduir a l’aigua, però això els hi podia provocar la mort pel síndrome de descompressió o el mal dels bussejadors perquè pugen en molt poc temps molts metres i és un canvi de pressió molt fort.

 

La gent està disposada a realitzar aquest canvi progressiu?

Només en aquest projecte tenim la col·laboració de més de la meitat de la flota, que sap interactuar en aquests casos. Ara pujarem a la resta de comarques tarragonines. Gràcies a la formació estem tenint resultats molt positius i ja no hi han tantes tortugues mortes a les platges. Quan formes a la gent i els expliques què està passant sols tenir una resposta molt positiva. A vegades, no és qüestió de que hi hagi mala fe, sinó d’ignorància sobre la causa. La majoria de gent està predisposada a fer aquestes actuacions, però com ja he dit, s’ha d’informar i formar a la ciutadania.

 

Alguna mesura que estigui en les nostres mans per reduir aquest impacte?

Sense anar més lluny, ser conscients dels processos de producció del que mengem. Hem de reduir la ingesta de carn i de peix ja que el seu consum té un fort impacte mediambiental. També hem de vigilar el consum de productes domèstics o d’higiene que continguin substàncies químiques. Molt sovint aquests productes químics van a parar a l’aigua i arriben al mar.

 

Quines són les principals amenaces a les quals s’enfronta la vida submarina del segle XXI?

El canvi climàtic, la interacció pesquera, la contaminació de tot tipus... En general estem parlant de la pressió humana que s’exerceix sobre el medi. Les platges són espais on conviuen moltes espècies, no només nosaltres. Per a les tortugues forma part del seu recorregut vital. La pressió d’embarcacions d’esbarjo a dojo tampoc ajuda. Hem d’evitar les platges massificades i controlar les embarcacions perquè la pressió humana sobre el medi marí sigui la mínima. S’ha de trobar aquesta compatibilitat. Si amb això perdem una mica de benestar, doncs s’ha d’assumir i respectar l'entorn.

 

Com es pot actuar en l’àmbit local per aconseguir un canvi en termes globals?

Hi ha accions concretes amb el tema de la contaminació que sembla que estan més controlades i la gent és més conscient. Però hauríem d’incidir en la idea que l’esser humà està estretament vinculat amb l’entorn. Hem de ser conscients que som una peça més de l’ecosistema, veure que estem integrats en ell. Només tenim dos opcions: o integrar-nos amb l’entorn o ser destructius amb les conseqüències que això comporta.