“Qualsevol acte il·lícit o arbitrari perpetrat sabent que existeixen grans possibilitats que causi danys greus o que siguin extensos en el medi ambient” serà categoritzat com a ecocidi. Aquesta és la proposta de definició de la Fundació Stop Ecocidis per a aquest crim cap al medi ambient.

Els danys ambientals o la pèrdua de biodiversitat derivats de la crisi climàtica són els clars exemples de les conseqüències que pot tenir l’ecocidi per al planeta. Aquest crim mediambiental continua sent impune penalment, tot i posar en risc la vida de milions d’éssers vius.

Per aquest motiu, més d’una seixantena d’entitats ambientals demanen al manifest ‘Prou Ecocidis!’ que aquest s’inclogui al Codi Penal espanyol. L’objectiu principal és acabar amb la impunitat de què gaudeixen les corporacions còmplices dels desastres naturals i protegir, així, el nostre ecosistema.

“La inclusió de l’ecocidi al Codi Penal té una intenció dissuasiva, és a dir, que les empreses sàpiguen que certes activitats poden tenir conseqüències legals. Volem que sigui una eina per denunciar els episodis greus i prolongats en el temps que afecten l’ecosistema”, explica la tècnica de projectes i responsable de la campanya Electrònica Justa de Setem Catalunya, Clàudia Bosch.

Les entitats recorden que és responsabilitat de la ciutadania, però sobretot de les organitzacions socials, del sector privat i de les institucions públiques, preservar el planeta i controlar l’economia vers la petjada ecològica.

Les demandes institucionals

La Xarxa per la Justícia Climàtica, Stop Ecocidis i Setem s’han personat al Parlament de Catalunya per demanar l’aprovació de la proposta de modificació de la Llei de l’Estat 10/1995 del 23 de novembre del Codi Penal espanyol, que contempla els delictes i faltes penals. Volen, així, poder escalar aquesta iniciativa a la Mesa del Congrés de Diputats perquè es contempli l'ecocidi a la llei.

Els grups parlamentaris CUP, ERC, JuntsxCat, EnComúPodem i PSC -amb els quals s’han reunit des de les entitats- s’han mostrat a favor de la modificació de llei. Aquesta es podria aprovar al setembre i les organitzacions demanen que les altres comunitats autònomes facin el mateix en els seus òrgans corresponents per fer pressió al Congrés.

Tot i que les entitats asseguren que compten amb una àmplia majoria al Parlament, demanen que totes les organitzacions interessades a donar suport a la proposta signin el manifest. “És urgent crear una norma internacional que prohibeixi i sancioni penalment causar danys massius al nostre planeta”, demanen al document.

Les accions impugnables que recolliria l’ecocidi serien, per exemple, els danys als oceans que poden produir la pesca industrial o la pesca d’arrossegament, els vessaments de petroli, la contaminació massiva de plàstics al mar, etc. La mineria i el sector agroalimentari, per la seva banda, tindrien molt a dir en la desforestació i la contaminació ambiental. Però aquests no són els únics àmbits: “ens trobem amb indústries altament contaminants com poden ser el sector de l’electrònica o el tèxtil”, destaca Bosch.

L’Estatut de Roma, la peça clau per l'ecocidi al Codi Penal Internacional

L’objectiu final de les entitats és arribar a aprovar l’ecocidi com a cinquè crim de l’Estatut de Roma, document de la Cort Penal Internacional. Actualment, recull els quatre grans crims internacionals: el genocidi, els crims de lesa humanitat, els crims de guerra i el crim d’agressió.

Les entitats demanen que l’ecocidi sigui reconegut com a crim demanant l’aprovació d’una esmena de l’Estatut. Aquesta la poden demanar qualsevol dels cent vint-i-tres Estats Part i necessita l'aprovació de dos terços. El crim, però, només podria ser penat als estats que aprovin la modificació del document i no tindria caràcter retroactiu.

Des que el novembre del 2019 el Papa Francesc va demanar la inclusió d’aquest cinquè crim al Codi Penal Internacional, són molts els estats que s’han posicionat a favor. França, Bèlgica, Vanuatu o les Maldives ja s’han compromès a donar suport a la modificació de l’Estatut.

Figures públiques d’altres països com Suècia, Bèlgica, Finlàndia, Portugal, Països Baixos, Espanya, Canadà, Luxemburg, Bangladesh, Escòcia, Xile, Mèxic, Irlanda, Papua Occidental, Samoa, Dinamarca o Kènia també han posat el debat sobre la taula a les seves institucions.

El paper de la Unió Europea

El gener de 2021 el Parlament Europeu va votar a favor que els Estats membre donessin suport al reconeixement de l’ecocidi dins el dret internacional, promovent també que la Comissió Europea estudiï la seva incorporació a la Unió Europea.

“Convertir l’ecocidi en crim provoca el seu reconeixement, proporcionant així una barrera pràctica per evitar que els pitjors excessos de dany impulsin els sistemes de vida de la Terra fins al seu límit”, celebraven així des d’Stop Ecocidis els avenços de la UE en paraules de la seva presidenta a la fundació, Jojo Mehta.

Fins al moment, la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària (ENVI), la Comissió d’Assumptes Jurídics, la Comissió d’Assumptes Exteriors del Parlament Europeu, l’Estratègia de Biodiversitat de la UE i un informe del Parlament Europeu són els organismes de la UE que ja han demanat explícitament una revisió legislativa respecte als ecocidis.