La contaminació acústica a les ciutats, majoritàriament provinent del soroll del trànsit, és un aspecte que durant anys hem normalitzat per la constant presència que té a les nostres vides. No obstant això, aquest soroll produeix grans afectacions sobre totes les persones, i particularment sobre els infants. Els camins cap a les escoles, espais freqüentats per nens i nenes, no estan pensats per als infants que pateixen, diàriament, la inseguretat i la gran contaminació, tant atmosfèrica com acústica, que es registra a causa del trànsit rodat.

Per tal d'evidenciar científicament la problemàtica, específicament amb el soroll, i posar llum sobre un camp en el qual no hi ha gaires recerques, un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que s'ha publicat en la revista PLoS Medicine, suggereix que els infants que van a escoles amb més soroll del trànsit mostren un desenvolupament cognitiu més lent. Concretament, l'estudi destaca l'efecte perjudicial que té el soroll sobre el desenvolupament de la memòria de treball i la capacitat d'atenció de l'alumnat de primària.

Tant la capacitat d'atenció, com la memòria de treball, són dues habilitats que es desenvolupen amb rapidesa en la preadolescència i que resulten essencials per a l'aprenentatge i el rendiment escolar. La recerca es va estendre durant dotze mesos per estudiar l'evolució d'aquestes dues habilitats al llarg del temps. L'equip que ha fet l'estudi, liderat pels investigadors Maria Foraster i Jordi Sunyer, va comptar amb la participació de 2.680 nens i nenes, d'entre set i deu anys, de trenta-vuit centres escolars de Barcelona.

A banda dels tests de memòria per determinar l'afectació a nivell cognitiu, proves que les participants van realitzar quatre vegades, també es van efectuar mesuraments de soroll tant en l'exterior de les escoles, com als patis i a l'interior de les aules. Com a resum, un increment de 5 dB en els nivells de soroll exterior es va traduir en desenvolupament de la memòria de treball un 11,4% més lent que la mitjana; en un desenvolupament de la memòria de treball complexa un 23,5% inferior, i en un desenvolupament de la capacitat d'atenció un 4,8% més lent.

Aquest estudi suposa una eina molt valuosa per a moltes de les plataformes i moviments que han nascut, en els darrers anys, al voltant dels centres escolars per, precisament, defensar entorns escolars més agradables. La demostració científica de l'afectació del soroll, que se suma a les ja conegudes per la inseguretat o la contaminació de l'aire, posa de manifest, un cop més, la necessitat de pacificar els entorns escolars per reduir la contaminació, tant atmosfèrica, com acústica, i per fomentar l'autonomia de nens i nenes.

Mobilitzar-se per canviar la situació

Un dels moviments que ha abanderat la lluita per tractar de millorar els entorns escolars ha estat la Revolta Escolar, una protesta que ha mobilitzat més d'un centenar d'associacions de famílies d'alumnes per a la reducció dels nivells de contaminació, soroll i inseguretat. Un dels seus impulsors, el portaveu de la plataforma Eixample Respira, Guille López, ens parla de la importància que estudis com el d'ISGlobal abordin aquesta problemàtica, tant per conscienciar la gent, com per reforçar la tasca de les plataformes.

"Aquesta mena d'estudis ens interpel·la directament a les famílies, i és el que, en molts casos, ens ha portat a mobilitzar-nos", manifesta López, que lamenta que en camins que haurien de ser segurs per als infants, se superin sistemàticament els límits de contaminació legals i recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). "Com a Revolta Escolar demanem que aquests entorns escolars siguin uns entorns segurs, amb menys sinistralitat i tinguin menys contaminació i soroll", afegeix.

Malgrat que a l'Eixample la problemàtica és evident, ja que és una zona que creuen 350.000 vehicles diàriament, l'afectació que té la inseguretat, el soroll i la contaminació en els infants és extrapolable a moltes altres poblacions. Així ho assegura l'Alba Mansilla, una de les portaveus de Camins Escolars Vilanova i la Geltrú. "Nosaltres ja intuíem aquests problemes amb el soroll, i estudis com aquest ens donen fonaments teòrics per impulsar encara més la nostra lluita", destaca Mansilla.

El moviment de Vilanova i la Geltrú va néixer per respondre a les situacions de manca de seguretat durant els desplaçaments a les escoles, una situació que inquietava les famílies. "Són camins que no estaven ben dissenyats i que són insegurs. Parlem d'atropellament de nens i nenes a passos de vianants ben a prop de l'escola", afirma Mansilla, que assegura que recentment encara hi ha hagut un cas d'atropellament a prop d'una de les escoles del municipi. Amb el temps, la plataforma també ha començat a lluitar contra la contaminació de l'aire i el soroll.

Mansilla assenyala que des del col·lectiu es va impulsar una enquesta a principis de curs per recaptar informació sobre els desplaçaments dels infants a les escoles, entre altres dades, i contrastar els resultats amb un estudi dut a terme l'any 2017. "Hi ha hagut alguns canvis físics al voltant de les escoles i volíem saber si això estava suposant un canvi en el mode de desplaçament a les escoles", afirma. El percentatge de famílies que van a l'escola a través de mobilitat activa, sigui caminant, en bici o patinet, és encara més alta.

Canvi de model de ciutat

Totes les problemàtiques contra les quals lluiten aquests moviments beuen d'una mateixa font. El trànsit rodat, i el protagonisme que s'ofereix als vehicles privats a les ciutats, són part dels culpables de la contaminació de l'aire, el soroll i la inseguretat que pateixen infants de camí a l'escola. És per aquest motiu que els moviments advoquen per un canvi de model de ciutat i de mobilitat. "És insostenible que a l'àrea metropolitana, de cinc milions d'habitants, encara actuem sota la fórmula una persona, un cotxe", denuncia López.

"Sempre diem que els reis d'aquesta ciutat [Barcelona] són els cotxes i les motos, perquè tenen una centralitat enorme en l'espai públic. Així que hem de revertir aquest model", considera el portaveu d'Eixample Respira, qui recorda que, fent un repàs dels modes de mobilitat a la ciutat de Barcelona, el cotxe representa només un de cada quatre desplaçaments. No obstant això, ocupa més del cinquanta per cent de l'espai públic.

Des de Camins Escolars Vilanova i la Geltrú, Mansilla posa sobretot el focus en el problema d'inseguretat que hauria de fer obligatori aquest canvi de model. "Trobem molt greu que un infant sigui atropellat de camí a l’escola. És el senyal més obvi que la ciutat no està pensada per les persones més vulnerables", afegeix.

Des d'un punt de vista urbanístic, és claríssim que el canvi de model de ciutat s'ha d'abordar, i treballar, per exemple, cap a les ciutats dels quinze minuts. L'urbanista Marc Deu, membre de la Cooperativa Estel i col·laborador de Replantegem, considera que, segons les recerques en les quals ha treballat en les dues entitats en els que participa, uns estudis que van molt de bracet del liderat per ISGlobal, l'autonomia dels infants en la ciutat també es veu molt compromesa.

"Veiem una ciutat insegura i amb menys espai perquè les persones s'hi desenvolupin. Però a més a més, el trànsit genera por en les famílies a l'hora de deixar els infants sols pels carrers. Aquest còctel fa que cada cop s'endarrereixi més l'edat en la qual els infants poden anar sols per la ciutat i, per tant, de començar a desenvolupar-se individualment i socialment", destaca Deu.

L'urbanista assegura que una ciutat en la qual un infant pugui anar a l'escola sense veure's perjudicat pel soroll, la contaminació o la inseguretat, és necessària i possible. No obstant això, la inèrcia de tants anys pensant la ciutat a través del cotxe, fent carreteres més grans si hi havia embussos, o habilitar més espai d'aparcament si en faltava, fa que l'objectiu encara estigui lluny. En tot cas, Deu valora positivament la tasca d'activisme que estan duent a terme la ciutadania a través dels diversos moviments sorgits que lluiten per entorns escolars pacificats.

Consciència de la ciutadania i les administracions

En els projectes duts a terme, tant a la Cooperativa Estel com a Replantegem, Deu explica que una de les finalitats és implicar els infants de manera activa. "Els nens i les nenes tenen una consciència encara més gran, així que em genera esperança que les generacions que venen creixin amb aquest discurs", valora. "Suposo que moltes de les reticències que tenim les persones adultes a l'hora de canviar els hàbits relacionats amb la mobilitat no hi seran quan aquests infants creixin. Em fa ser optimista", assereix.

Per part de la Revolta Escolar i Eixample Respira, López explica que un dels objectius dels moviments veïnals i de protesta és conscienciar el veïnat i altres famílies d'infants, i que puguin veure que hi ha un problema. "Hem de deixar de normalitzar aquest model de ciutat", diu López. D'altra banda, els moviments també volen fiscalitzar i pressionar les diferents administracions. "Si ens creiem que això és un problema, doncs hem d'impulsar tots junts les mesures necessàries", insisteix.

En general, des dels moviments i entitats valoren que les administracions siguin conscients de les problemàtiques, que es comencin a dur a terme alguns canvis, però lamenten que no es facin amb la celeritat suficient. "El programa 'Protegint les Escoles', que es desenvolupa a Barcelona, creiem que és un programa totalment encertat, que pretén actuar i pacificar els entorns escolars. Però són problemàtiques que s'arrosseguen des de fa molts anys, cal contundència a l'hora d'executar les actuacions", demana López.

"Les diferents administracions, i no només els ajuntaments, sinó també l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Generalitat i l'Estat espanyol, tenen la responsabilitat de desincentivar l'ús del cotxe", afirma el portaveu d'Eixample Respira. "No diem que desaparegui, però el cotxe no ha de ser ni la forma més eficient, ni la més ràpida, de moure's per la ciutat", insisteix.

En tot cas, totes les veus coincideixen en el fet que les escoles poden ser un dels pilars fonamentals per dur aquesta transformació a la ciutat. "Són espais on conviuen adults i infants, espais que tenen un paper important més enllà de l'horari lectiu, i condicionen el dia a dia de moltes persones", explica Deu. Quan parlem de la seguretat dels infants és molt evident que el canvi és necessari. Per què no iniciar la revolta cap a un altre model de ciutat de les escoles?