Hèctor Hernàndez: "En tres anys el Gaià ha patit quatre crescudes de les què abans es veien un cop al segle"

Treballar per la conservació de la biodiversitat arreu del territori és essencial davant les diverses amenaces globals existents, com ara el canvi climàtic. És per aquest motiu que s'ha de valorar la tasca de les entitats ambientals que treballen en la custòdia del territori. Una d'elles és l'Associació Mediambiental La Sínia, una entitat que va néixer el 1997 a Altafulla i que impulsa un programa de custòdia al riu Gaià.

Parlem amb el coordinador de La Sínia, l'Hèctor Hernàndez, perquè ens expliqui la tasca de l'entitat i la situació actual d'un riu que en els darrers anys ha patit diverses crescudes a causa dels temporals.

Què és l'Associació Mediambiental la Sínia?

És una entitat que va néixer després que un grup de persones del baix Gaià es van mostrar preocupats per la situació de la part baixa del riu. Tot i que la desembocadura del Gaià. Va ser declarat espai natural protegit, era un espai bastant degradat, i la gent estava d'esquena a ell. Tampoc hi havia cap mena de regulació de cabal, perquè hi havia l'embassament una mica més amunt i per tant no hi arribava aigua. Així, aquesta situació va portar a aquest grup a fer una passa endavant fer algunes accions al voltant de la desembocadura.

Després s'hi va sumar més gent al projecte i ara l'àmbit d'actuació de l'entitat és tota la conca del riu Gaià. No obstant això, som membres de la Xarxa de Conservació de la Natura i participem activament en la conservació dels rius d'arreu. Però sobretot amb el focus en la conca del Gaià.

Quins són els pilars d'acció?

Són tres: la conservació de la biodiversitat; promoure l'educació ambiental, ja sigui en escoles de la mateixa conca o del nostre entorn; i el foment del voluntariat. Ens interessa molt que la gent participi activament en la conservació del riu, sobretot la gent de la conca que viu propera al Gaià.

Parles de la degradació de fa vint-i-cinc anys, Com està actualment el riu Gaià?

L'espai natural ha guanyat en biodiversitat. S'han fet moltes actuacions, tant de flora com de fauna, i s'han habilitat itineraris perquè la gent hi vagi. Ara la gent viu de cara al riu. I un dels trets més importants és que s'ha aconseguit que hi hagi un cabal mínim, que ve de l'embassament, i per tant els onze quilòmetres de la part baixa del Gaià han recuperat part del que se'ls havia robat. Encara queda molta feina per fer, però pensem que la tasca de l'entitat s'ha notat moltíssim, tant ambientalment com socialment.

Quins projectes destacats heu dut a terme?

Per nosaltres el més emblemàtic és la recuperació d'una espècie pròpia dels rius mediterranis com és la tortuga de rierol. Va ser el primer gran projecte que vam fer i podem dir que, avui dia, la tortuga de rierol viu folgadament a la part baixa del riu Gaià i s'ha recuperat també poblacions a la part mitjana i alta.

La recuperació del corriol camanegre que trona a nidificar a la platja de Tamarit i el Vinyet. O per exemple el projecte Territori Salamandra amb la conformació i adequació de diverses fonts i basses, i zones d'aiguamolls de muntanya a la part alta dl riu sobretot. Fent censos de fonts i fent participar la gent en la recuperació d'algunes de les fonts històriques de la conca que estaven abandonades o degradades perquè sigui un lloc interessant perquè la gent les torni a conèixer, però també perquè tornin a ser llocs de cria dels amfibis.

Quin paper juga el canvi climàtic en l'estat del riu?

Agafant una perspectiva curta de temps, durant els darrers anys ho hem patit. Va haver-hi unes sequeres fortes a mitjan dècada, i ara portem ara tres anys que hi ha hagut quatre avingudes molt grans, d'aquelles que els nostres avis deien que hi havia una cada cent anys. Per tant el canvi climàtic ens està afectant molt en això. També afecta en la vegetació de ribera i veurem com afecta les poblacions d'espècies que viuen a les parts associades al riu.

El Gaià és un petit riu mediterrani, molt condicionat a les pluges pels períodes de sequera. Els científics diuen que cada vegada s'aniran notant més aquestes puntes de sequera que pateix el riu cada dos o tres anys, que pràcticament es queda sec, així com les fortes avingudes pels temporals, quelcom que als rius mediterranis s'accentua molt més.

Estan implicades les administracions?

Un dels papers importants que ha fet l'entitat ha estat valorar tot aquest entorn natural. I ara mateix hem de destacar, per una banda, l'acord de custòdia fluvial que tenim amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), i que ens permet, a través d'una comissió de seguiment, tenir un contacte fluid amb ells. En aquesta comissió també hi és el departament de territori i sostenibilitat i la Diputació de Tarragona. Això en els darrers temps ha fet que hi hagi una millor coordinació.

Per altra banda, estem molt contents perquè tenim contacte amb els ajuntaments de la conca, en molts casos ajuntaments petits. Els donem un cop de mà, a vegades fent la tasca que podia fer un tècnic de medi ambient que no tenen. O intercanviem informació quan plantegem algun projecte. Estem molt presents al territori. Un dels papers importants que fem és tenir aquest contacte directe amb les administracions.

Amb quines necessitats us trobeu?

Encara creiem que falten molts passos més a fer. Les administracions moltes vegades tenen moltes potes, i ella mateixa li costa coordinar-se Però pensem que en el projecte del Gaià estem treballant en aquesta línia i en els últims anys estem prou contents amb la relació que estem tenint amb les administracions.

A la conca del Gaià, tenim fins a cinc espais naturals, i el que falta són molts recursos econòmics. La Generalitat està pràcticament invertint zero en els espais naturals del país. Tenim un dèficit important en aquest sentit i cal apostar per l'Agència Catalana de la Natura i altres recursos per poder fer molta més feina.

També treballeu en xarxa amb altres entitats.

La Sínia ha canviat de dalt a baix des que va començar a ser membre de la XCN. El fet de formar part d'una entitat de segon grau, com és la Xarxa, el fet de compartir problemàtiques, afrontar reptes conjunts, com el tema de la custòdia fluvial, ha fet canviar La Sínia, així com moltes altres entitats. Així que aquest treball en xarxa és importantíssim i s'ha de seguir cultivant en el futur.

Com veieu el futur, tant de l'associació com del riu?

Creiem que, per una banda, és molt important el tema de governança i cal avançar en aquest sentit. Ara mateix, juntament amb la Diputació de Tarragona, hem fet una proposta de governança, que és la Taula del Gaià, un punt de trobada sobretot pels ajuntaments de la conca. Voldríem que això avancés.

D'altra banda, imaginem projectes molt importants, com seria la desconstrucció parcial de l'embassament del riu Gaià, que és una ferida oberta al riu. Ara tenim cabal ambiental a la part baixa, però necessitem que aquest embassament afavoreixi la connectivitat de la part mitjana amb la part baix. Pensem que s'hauria d'apostar per la desconstrucció parcial i afavorir aquesta connectivitat. D'aquí a deu anys seria un dels projectes més importants a dur a terme.

Està la gent conscienciada de la pèrdua de biodiversitat i les conseqüències del canvi climàtic?

Penso que en l'àmbit local, com a mínim, a la conca del Gaià, la gent cada vegada n'és més conscient. Penso que la gent és cada vegada més receptiva a aquest tipus d'informació. La crisi de la Covid, per exemple, ha fet aproximar molt més la gent a la natura. Aquesta voluntat de trepitjar terreny fa que es preocupin més per aquestes coses. Organitzem jornades de voluntariat setmanalment i la gent continua participant. Ens trobem amb molta participació, sobretot de gent nova, i pensem que està portant un canvi de paradigma a les persones.