Jaume Brustenga: "Conèixer la història de les varietats locals i tradicionals ens permet donar-los sentit"

LaviniaNext
Autor/a: 
Carlos Faneca
Jaume Brustenga, secretari de l'Associació l'Era. Font: Associació l'Era
Jaume Brustenga, secretari de l'Associació l'Era. Font: Associació l'Era
L'entitat proposa anualment un programa de cursos sobre agricultura ecològica, energies renovables, bioconstrucció i autosuficiència en general. Font: Associació l'Era
L'entitat proposa anualment un programa de cursos sobre agricultura ecològica, energies renovables, bioconstrucció i autosuficiència en general. Font: Associació l'Era
Carbassada al projecte Esporus. Font: Associació l'Era
Carbassada al projecte Esporus. Font: Associació l'Era

Jaume Brustenga: "Conèixer la història de les varietats locals i tradicionals ens permet donar-los sentit"

Autor/a: 
Carlos Faneca
LaviniaNext

Resum: 

El secretari de l'Associació l'Era ens parla sobre el projecte Esporus, i la importància de conservar culturalment aquelles llavors que s'han anat perdent amb el temps, i no poden competir en les condicions actuals de mercat.

La mongeta genoll de Crist, el cigró negre, la col de cabdell manresana o el pebrot rodó, són algunes de les 375 varietats locals i tradicionals que l'Associació l'Era (Espai de Recursos Agroecològics) conserva, a través del projecte Esporus. Moltes d'aquestes varietats locals, de les quals se'n fa una prospecció etnobotànica i una posterior difusió, es poden trobar a la botiga virtual de l'entitat, així com a diversos espais del territori català que pots consultar en aquest enllaç.

L'Associació l'Era és una entitat de promoció de l'agroecologia, formada per persones relacionades amb el sector agrari, que creuen en un model capaç de contribuir a la sobirania alimentària del territori i que pugui establir relacions comercials justes. Les eines que vehiculen la seva activitat són, entre d'altres, les formacions, un programa de cursos sobre agricultura ecològica, energies renovables, bioconstrucció i autosuficiència en general; l'assessorament a gent que fa activitat agrària; la revista Agrocultura i l'Esporus.

Parlem precisament sobre l'Esporus amb el secretari de l'entitat, el Jaume Brustenga. L'Esporus és un projecte de conservació de varietats antigues, que es duu a terme a través de tasques de revalorització, divulgació i recerca de nous usos de varietats locals. La finca de l'Escola Agrària de Manresa és l'espai on es realitza la producció de llavors gràcies a la col·laboració entre dues entitats que sempre han treballat conjuntament.

​Per què és important conservar les varietats locals i tradicionals?

Les varietats locals i tradicionals són un patrimoni de la humanitat. I en el cas de les varietats locals d'aquí, és un patrimoni nostre, que va lligat molt a la nostra cultura agrària i a la selecció que s'ha anat fent durant segles i segles de moltes llavors i varietats. I creiem que no s'han de deixar perdre. I hi ha hagut molts canvis en el panorama agrícola durant els últims anys que han fet que canviessin molt les necessitats, la forma de produir. Moltes d'aquestes varietats tradicionals, que tenien un ús i una raó de ser, han deixat de ser útils, interessants o necessàries.

I neix l'Esporus per conservar-les.

Ens semblava que aquest patrimoni no l'havíem de deixar perdre, així que es va començar a fer aquesta recollida cap a l'any 2002 o 2003, quan ja havíem començat a fer algun curs relacionat, i havíem ensenyat a la gent a empeltar si volien recollir varietats d'arbres, o com seleccionar i mantenir les varietats d'horta i cereals. Va ser llavors quan, gràcies a una subvenció, vam aconseguir que dues persones es dediquessin a fer aquesta tasca.

Com es fa la cerca d'aquestes varietats?

Sobretot és una tasca de recollir, d’anar a parlar amb els pagesos, perquè ens expliquin com cultivaven aquestes varietats, quina utilitat tenien i perquè es feien servir. La informació etnobotànica lligada a una varietat ens sembla molt important. De vegades una varietat, la veus créixer, te la menges i no té massa interès. Però algunes d'elles anaven dedicades a un ús concret, de vegades un ús del més inversemblant, que si no el coneixes no li dones valor a aquella varietat, i si el coneixes, comprens moltes coses.

Explica'ns usos que es donaven a algunes varietats locals i tradicionals.

Per exemple, una carbassa que la donaven de menjar als porcs, o una pera que es feia servir per guisar, que té un temps de cocció adequat per barrejar amb la carn per exemple. Aquesta informació etnobotànica és important, així com ho és poder parlar amb els avis i àvies que les han cultivat, que les coneixen i poder recollir la informació de la varietat.

Quines varietats que s'han perdut tindria sentit recuperar-les en aquests temps?

Ens sembla important conservar-les totes les que podem, ja que forma part del nostre patrimoni. Ara, que siguin adequades per cultivar en les condicions actuals, és molt elàstic i molt relatiu. De vegades depèn molt dels gustos del consumidor. N’hi ha que són varietats velles, però que són prou productives i interessants com l’albergínia blanca, que ara l’estem fent bastant i s’ha promocionat a la nostra comarca. De fet, torna a haver-hi demanda al mercat i hi ha pagesos que la tornen a cultivar. És perfectament competitiva amb les condicions agràries actuals.

Em ve al cap una varietat de préssec, que són molt tous i que de seguida que els collies quedaven els dits marcats, així que al mercat quedaven més lletjos, quedant en un segon pla perquè hi ha uns préssecs que són semidurs que aguanten més. Però val molt la pena conservar els que són més tous perquè eren boníssims. I potser ara tindrien una utilitat més d'autoconsum.

La seva producció depèn molt de si es posa de moda o la gent en parla.

Exacte. Hi ha altres varietats de les quals se'n parla molt, com el pèsol negre del Berguedà. És un pèsol que s'utilitza per al consum humà com a gra sec. I normalment no estem acostumats a menjar pèsols d'aquesta manera. Tenen un temps de cocció llarg i, per tant, unes característiques diferents dels llegums que mengen normalment. Però al Berguedà s'ha fet una certa promoció d'aquest pèsol i els restaurants l'ofereixen, la gent els demana i els consumeix, quelcom que està molt bé.

Aquest cas és semblant al blat de Moro Escairat, també és un producte tradicional al Berguedà. És un blat de moro que es pela perquè no es noti tant la pell, que té una cocció llarga i és molt bo. Al Berguedà és molt típic posar-lo a l’escudella de Nadal al Berguedà. És un producte molt local, amb una història concreta i que si es promociona pot tenir un públic.

La situació actual, que potser ens reconnecta una mica més a casa nostra o al món rural, pot ajudar al fet que consumim aquestes varietats locals?

Sí, en certa manera. Ara hi ha molta més sensibilitat que abans pels productes locals i el nostre patrimoni. Així tot, no deixa de ser una cosa simbòlica. Normalment totes aquestes varietats que comentem no solen estar als mercats, però tenen el seu nínxol. Com he dit, algunes, tot i ser tradicionals, són perfectament competitives en el mercat modern. Però n’hi ha moltes que no poden competir en les condicions actuals de mercat, per conservació, per producció o altres dificultats.

Té molt de sentit culturalment.

Si coneixes la història a la qual van lligades les varietats locals i tradicionals, pots donar-los sentit.

Hi ha espai per trobar més varietats locals?

Això és una cosa que el temps juga en contra nostra. La gent es va fent gran, es van morint, i la informació es perd. Penso en uns préssecs que teníem a casa, que eren d'Ullastrell, però que on hi havia els presseguers ara hi ha un polígon industrial. I fa tres anys vaig tenir un incendi aquí a casa i aquests presseguers es van cremar, es van perdre, ara no tinc lloc on anar-los a buscar i no es poden recuperar. Sempre es pot anar fent feina, i van sortint cosetes, però cada cop menys. ​

Afegeix un comentari nou