Joan Arévalo: "Cada euro de la factura d’aigua d'Olesa es destina al servei, no a enriquir multinacionals”

La Comunitat Minera Olesana és un cas únic al nostre país. Que ho sigui, tot i el seu èxit a l’hora d’abastir d’aigua la població d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), és molt significatiu pel que fa a la manera com es gestiona l’aigua a Catalunya, on prop del 80% de la població viu en municipis on el subministrament d’aigua està controlat per una empresa privada o amb participació privada majoritària. La dada contrasta amb el que passa més enllà de les nostres fronteres. Si obrim el focus, prop del 90% de la població mundial rep l’aigua d'operadors públics.

Per això és important que es promoguin experiències de gestió de l’aigua tan singulars com la Comunitat Minera Olesana, que abasteix d’aigua Olesa des de fa més de cent cinquanta anys. Ens hi endinsem a fons de la mà del seu president, el Joan Arévalo.

La Comunitat Minera Olesana (CMO) té més de cent cinquanta anys d’història.

Les arrels de la Comunitat estan molt vinculades a la història d’Olesa, que sempre ha tingut una relació especial amb l’aigua. De fet, el mateix nom d’Olesa prové de l’aigua. El 1868, els prop de dos mil habitants que tenia el poble s’abastia de fonts i pous que hi havia a Olesa. Per tant, la gent no tenia aigua a casa. En aquell moment, un grup de persones van crear la Comunitat Minera Olesana.

Amb quin objectiu?

Bàsicament, amb dos propòsits. El primer, portar l’aigua a les cases del poble, un servei que ja tenien pobles de l’entorn com Esparreguera o Terrassa i que, en aquell moment, representava un signe de modernitat. Més enllà d’això, el segon objectiu principal va ser que aquesta aigua que arribés a les cases fos potable, neta i saludable. A l’època, l’aigua de les fonts es barrejava amb aigües freàtiques, fet que causava infeccions i problemes. Al poble hi havia molta preocupació per aquest tema, des del punt de vista sanitari. 

Per tant, va sorgir de les mateixes necessitats del poble.

Exacte, perquè els ajuntaments no tenien obligacions en aquest sentit. I la gent que va crear la Comunitat eren persones que ja es feien càrrec de l’aigua del reg dels horts i que tenien moltes inquietuds sobre tot el tema de l’aigua. 

Com es va articular aquesta Comunitat?

No es va formar com una cooperativa, sinó com una comunitat de copropietaris. Es van posar diners per fer una mina que comunicava amb un torrent d’on sempre baixava aigua molt bona que provenia de Puigventós. Van omplir un dipòsit amb aquesta aigua i van començar a distribuir-la. Per tant, des del seu naixement, la Comunitat no va ser una empresa que es dediqués a facturar metres cúbics, sinó que volia fer arribar l’aigua a les cases amb seguretat higiènica i de potabilització.

I van anar passant els anys…

Sí, i el poble es va anar fent cada cop més gran i va arribar un moment que aquest model de comunitat de copropietaris no tenia un enquadrament jurídic adequat per al tractament d’aigua. Igualment, a partir de les lleis de règim local els ajuntaments ja tenien l’obligació d’assegurar l’aigua potable als seus veïns. Amb tot, es va continuar funcionant sota aquest model fins al 1992. 

Què va passar aquell any?

Vaig proposar que la Comunitat es convertís en una cooperativa per poder allargar la vida d’aquesta societat tan singular que teníem a Olesa. Si fèiem el pas, tindríem un marc jurídic més adequat i ens podíem emparar en les lleis cooperatives. Era una manera de posar-se al dia. Aleshores, vam demanar a l’ajuntament la concessió administrativa del servei d’aigua, que la teníem de fet, però no de dret. 

I així us vau convertir en l’única cooperativa d’Europa que disposava de la concessió pública per abastir d'aigua a tot un municipi.

L’ajuntament ens va donar la concessió per una durada de quaranta-nou anys, i ara estem a la meitat d’aquesta concessió. Cal destacar que ens ho fem tot nosaltres, perquè Olesa sempre ha estat autosuficient amb l’aigua que tenim. Nosaltres l’extraiem, la potabilitzem i la portem a les cases. A més, també tenim un dipòsit de reserva. 

Imagino que aquesta gestió implica molta complexitat.

Cal tenir present que l’aigua és un dels aliments més controlats i regulats d’Europa i del món. La mateixa Unió Europea ha fet directives marc molt exigents en aquest sentit, com la del 2023. Nosaltres ho complim tot amb escreix i podem dir que estem perfectament al dia. A més, a cada casa d’Olesa poden dir que són propietaris de l’aigua que tenen i són part de la cooperativa. 

"El fet de ser una cooperativa també ens permet encarar millor possibles situacions de vulnerabilitat de les famílies".

De quina manera beneficia tot plegat a la població d’Olesa?

Per començar, tenen un servei propi i de molta qualitat. Estem tan ben organitzats i preparats com ho podria estar qualsevol multinacional. A més, aquesta manera de fer es tradueix en un preu per metre cúbic d’aigua d’1,67 euros, mentre que a l’Àrea Metropolitana de Barcelona està en una mitjana de 2,49 euros el metre cúbic. El fet de ser cooperativa també ens permet encarar millor situacions de vulnerabilitat que puguin estar passant les famílies. Hem creat un fons social per atendre aquests casos de la millor manera possible. Estem molt convençuts que aquest un model d’organització té molts avantatges. 

Per exemple, pel que fa a la qualitat i el manteniment del servei.

Els habitants d’Olesa saben que cada euro de la factura es destina a millorar el servei, no a enriquir les butxaques de les multinacionals. Per tant, tots els excedents es reverteixen íntegrament en el servei. Cada any invertim entre 400.000 i 450.000 euros per millorar la xarxa. Actualment, tenim un rendiment que voreja el 85%. 

En què es tradueix aquesta inversió?

A Olesa anem deu anys al davant que poblacions del nostre entorn com Esparreguera, Abrera o Martorell. Per exemple, en les tècniques de filtratge i de potabilització de l’aigua. En aquest sentit, fa anys que tenim sistemes pioners com doble filtratge o aparells de diòxid de clor, entre altres. També hem construït una infraestructura que ens permet tenir molta reserva d’aigua si hi hagués qualsevol problema. Igualment, un temps ençà hem fet una aposta per l’autoconsum energètic, que també fa que el preu de l’aigua acabi sent més baix. 

Així, per què no hi ha una cooperativa com la CMO a cada poble de Catalunya?

Perquè els ajuntaments posseeixen el títol de l’aigua per atorgar les concessions o gestionar-la ells mateixos, i aquí s’han creat molts interessos. A més, sovint és molt difícil organitzar la gent per tirar endavant iniciatives com la nostra. S’ha intentat en pobles petits, nosaltres mateixos vam crear la plataforma aigua.coop per intentar reproduir el nostre model a altres pobles. La idea és crear empreses mixtes entre cooperatives i ajuntaments i aprofitar també per gestionar comunitats energètiques. Tenim molt per camp per córrer.  

La CMO està formada per més de deu mil socis. La participació i implicació és alta?

Evidentment, amb tants socis la participació sovint no és fàcil i a les assemblees solen venir un centenar de persones. Ara bé, també hi influeix molt que el servei és bo i de qualitat, a banda que els problemes que van sorgint se solucionen dia a dia i hora a hora. Si una família té algun problema o hi ha alguna avaria s’atén de manera ràpida i eficaç. Per tant, ningú té la necessitat de venir a l’assemblea a queixar-se.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Comunitat Minera Olesana Sccl (@cmineraolesana)

Hi ha hagut intents de controlar l’assemblea?

Aquesta organització tan senzilla i transparent ha fet que hagin aparegut grups que han volgut dominar l’assemblea. Parlo de grups vinculats a partits polítics, per exemple. Per tant, sí, hi han volgut ficar el nas, però al final ha estat la mateixa gent qui ho ha desactivat. Fa poc vam celebrar eleccions al consell rector de la cooperativa i va quedar clar que els socis ens donen suport. 

El capital i les empreses han intentat dinamitar el model per apropiar-se de la gestió de l’aigua?

No han pogut mai. A la dècada dels anys vuitanta, grans multinacionals van aprofitar l’ocasió per fer-se amb les concessions de molts ajuntaments, que es volien treure el mort de la gestió de l’aigua de sobre. Nosaltres vam aguantar la Comunitat, però va ser en aquell moment que vam veure clarament que si no disposàvem d’un marc jurídic fort, tot plegat aniria pel pedregar. 

Quins problemes plantejava l’organització anterior?

Quan era una societat de copropietaris, qui tenia un quart de ploma d’aigua tenia un vot. I qui en tenia quatre quarts tenia quatre vots, és a dir, no era una persona un vot, com és ara. I, és clar, en aquella època, els industrials gastaven molta aigua, per tant, si no haguessin fet aquest canvi l’aigua hauria acabat en mans dels industrials del poble. Amb tot, el canvi a la cooperativa es va fer sense traumes i hi va haver molt bona entesa. En aquest sentit, va ser una bassa d’oli. 

Quin futur albireu per a la CMO, hi ha relleu entre el jovent?

Hi ha molta gent jove que està cada cop més interessada i implicada en l’àmbit del cooperativisme i l’economia social. S’ha creat una mena d’ambient que afavoreix aquesta manera d’organitzar-se, que va guanyant adeptes. Amb tot, cal que siguem nosaltres, qui portem més temps al capdavant de tot això, qui ensenyi a les noves generacions com funciona tot. No tothom té la capacitat i l’expertesa per gestionar una comunitat com aquesta, amb més de deu mil socis, que abasteix d’aigua un poble de 25.000 habitants. Necessitem gent preparada, i ens estem preparant per facilitar aquest relleu generacional.