Espècies de papallones, abelles, vespes i algunes mosques i escarabats són les que es determinen com a insectes pol·linitzadors, aquells que, com bé indica el seu nom, pol·linitzen diferents tipus de plantes per permetre que aquestes germinin o produeixin llavors i fruits. A escala europea, l’abundància i la diversitat d’aquestes espècies està en declivi. Les causes principals al darrere d’aquesta davallada són el canvi climàtic, la destrucció d’hàbitats naturals i la intensificació de l’agricultura.

El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) té obertes diferents línies d’acció que treballen per a la conservació dels pol·linitzadors, que inclouen la restauració d’hàbitats al voltant de zones periurbanes; la investigació dels efectes potenciadors que pot tenir la rehabilitació d’entorns agrícoles per als pol·linitzadors i la participació en un programa europeu per implementar una metodologia de seguiment dels insectes. Hem parlat amb Jordi Bosch, investigador del CREAF i doctor en biologia, per aprofundir en l’estat actual d’aquestes espècies.

Quin és el paper que desenvolupen els insectes pol·linitzadors en els ecosistemes terrestres?

Els insectes pol·linitzadors en general, i les abelles en particular, tenen un paper molt important en el correcte funcionament dels diferents hàbitats terrestres. A qualsevol ecosistema hi ha desenes de plantes amb flor que necessiten la pol·linització per insectes. Es calcula que un 90% de les plantes que produeixen flors depenen dels pol·linitzadors per produir fruits i llavors, algunes totalment i d’altres parcialment. Per tant, la seva feina també repercuteix en l’estat de salut dels animals que s’alimenten d’aquestes. Això és pel que fa als sistemes naturals i a les poblacions de plantes naturals.

Cal afegir que els pol·linitzadors també són crucials perquè ens proporcionen als humans un servei ecosistèmic rellevant en forma de pol·linització de conreus. S’estima que, aproximadament, un 70% dels conreus més destacats del món es pol·linitzen també, totalment o parcialment, pels insectes, principalment les diferents espècies d’abelles.

Quin és l’estat de salut actual dels insectes pol·linitzadors?

El que s’ha vist a escala europea i nord-americana és que l’abundància i la diversitat de les espècies d’abelles està en declivi. A Catalunya, concretament, no tenim dades de tendències poblacionals d’abelles, però a zones del centre i nord d’Europa, i als Estats Units, hi ha sèries i mostrejos temporals de cent anys que permeten detectar aquestes davallades poblacionals.

A Catalunya, tenim el programa de monitoratge i de seguiment de papallones, el Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), que fa més de vint-i-cinc anys que està en marxa, i demostra que les poblacions de papallones a Catalunya sí que estan en declivi. Un 20%, aproximadament, de les espècies a Catalunya estan amenaçades i estan disminuint les seves poblacions. S’han detectat, inclús, extincions a escala local, d’un 5% de les espècies. Això no vol dir que hagin desaparegut com a espècie, però sí localment, a zones concretes on habitaven i que ja no les trobem.

Hi ha tres causes principals que provoquen aquesta regressió dels pol·linitzadors. Com afecta el canvi climàtic?

Sobretot els impacta de dues maneres. Una d'elles són les altes temperatures. Aquestes provoquen que els insectes es desenvolupin més de pressa i que, per tant, les èpoques de vol s'avancin respecte a fa unes dècades. S'ha vist amb abelles i papallones, que cada vegada comencen a volar una mica abans. Com a resultat, gasten les reserves energètiques de la hibernació més ràpida, s'incrementa el seu metabolisme per consumir-les i l'insecte surt més debilitat.

Això pot provocar un desajustament amb els períodes de floració de les plantes. Les abelles tenen unes preferències de nèctar i pol·len i, per tant, és important la sincronització entre l’espècie de planta i els insectes. Com que el seu ritme de creixement es veu alterat per culpa del canvi climàtic i no coincideix amb l’època de vol del pol·linitzador, es donen situacions en què el seu aliment principal no està disponible, o només en petites quantitats, i s’ha d’alimentar d’un pol·len que no és l’adequat per elles.

"Es calcula que un 90% de les plantes que produeixen flors depenen dels pol·linitzadors"

També hi ha efectes indirectes del canvi climàtic que perjudiquen els pol·linitzadors.

Sí. Un exemple és aquest període de sequera tan greu que estem vivint. Provoca que les plantes produeixin menys flors i menys nèctar i, per tant, els pol·linitzadors no troben suficient aliment per tirar endavant les seves poblacions i els seus nius. La sequera és un problema molt greu per a aquestes espècies d’insectes.

Considerada com una altra causa de declivi, de quina manera afecta el model d’intensificació agrícola?

El model agrícola, al llarg de l’últim segle, ha seguit la tendència al monocultiu, a augmentar la superfície dels camps, a uniformitzar-ho tot, a disminuir la diversitat de conreus… encara que aquest sistema proporcioni flors, i siguin pol·linitzades per pol·linitzadors, totes són d’una única espècie. Això significa que es produeix una floració molt gran d’un sol tipus de planta durant un temps molt curt.

Per tant, davant una situació d’escassetat de flors, falta d’aliment i mala nutrició, és molt més probable que les poblacions pateixin una davallada a causa d’una malaltia o per culpa d’un tractament amb un pesticida. Una població debilitada, des d’un punt de vista nutricional, no s’enfronta en bones condicions a les diferents adversitats. Pels pol·linitzadors, els va millor un sistema de rotació i de canvi de flor que el monocultiu.

Quin és l’efecte que tenen els pesticides sobre la salut d’aquestes espècies?

Diferenciem tres grans grups: herbicides, fungicides i insecticides. Els insecticides tenen un efecte directe sobre els insectes pol·linitzadors, per tant, està prohibit el seu ús en època de floració. Però clar, es poden utilitzar abans i després.

Alguns d'aquests pesticides són sistèmics i passen als teixits de la planta, en conseqüència, si fem un tractament en època de prefloració, quan floreix el conreu, en petites quantitats i residus, surten els químics del pesticida al pol·len i al nèctar, que en acabat són consumits pels pol·linitzadors. És un tractament totalment permès i legal, però que causa afectacions a les flors. Són quantitats baixes i nivells molt residuals, no són concentracions que matin l'insecte, però estan allà. Això crea una contaminació ambiental de petites quantitats de productes diferents.

"Pels pol·linitzadors, és millor un sistema de rotació i de canvi de flor que el monocultiu agrícola"

Per tant, les substàncies tòxiques són consumides indirectament pels pol·linitzadors.

Sí. Quan analitzem el pol·len que recullen les abelles en una zona agrícola, més o menys intensiva, trobem sis o set productes diferents que, després, consumiran les larves i intoxicaran el nèctar que mengen els adults. Aquestes quantitats, normalment, no són suficients per provocar la mort immediata, però sí que debiliten l’insecte i poden tenir conseqüències en el seu comportament i en la seva salut. Ara estem començant a entendre una mica el que suposen aquests còctels de productes.

A causa d’aquestes condicions, generació darrere generació, el potencial reproductor de les poblacions baixa. Sabem que, per exemple, la barreja de certs fungicides i insecticides potencia l’efecte dels insecticides. Fa que aquests siguin més tòxics. En el cas dels herbicides, poden tenir un efecte indirecte sobre les poblacions d’abelles: si els estem utilitzant, vol dir que es mata tota la flora de marge dels camps, les anomenades ‘males herbes’, molt útils per a la vida dels pol·linitzadors, ja que són una font d’aliment i, si moren, debiliten la població.

Davant de totes aquestes problemàtiques, quines haurien de ser les condicions òptimes dels hàbitats per garantir la vida dels pol·linitzadors?

És fonamental mantenir, preservar i conservar els hàbitats naturals. Podem restaurar hàbitats agrícoles i urbans, però el reservori de poblacions i espècies viu als hàbitats naturals, per tant, és necessari mantenir-los el màxim intactes possibles perquè les espècies de pol·linitzadors puguin continuar creixent. És la base.

Què es pot fer als hàbitats més antropitzats pels humans en els quals s’han creat unes condicions més artificials i difícils pels pol·linitzadors? Doncs es pot promocionar la restauració de les infraestructures verdes i plantar espècies autòctones que produeixin flors per afavorir els pol·linitzadors, per exemple. Hi ha ajuntaments i poblacions que ja fomenten les plantacions al costat de les vies de trànsit, l’eliminació dels pesticides en els ambients urbans…

"És fonamental mantenir, preservar i conservar els hàbitats naturals"

I als ambients agrícoles?

En aquests hem de reduir la dependència amb els pesticides. És un dels objectius bàsics del Pla Estratègic de Conservació dels Pol·linitzadors i de la Biodiversitat Europea, per exemple. Queda molta feina per fer en aquest sentit. Tot el que sigui apostar per models d’agricultura que permetin reduir la utilització de pesticides, com l’agricultura ecològica, la producció integrada, la producció agrària sostenible… models d’agricultura basats en la rotació de conreus i estructures de mosaic, fugir del monocultiu.

Cal mantenir la flora espontània que creix als marges, fonamental per a les poblacions. En definitiva, hem de fugir de la intensificació agrícola i apostar per la intensificació ecològica.

Des del CREAF quins són alguns dels projectes que teniu entre mans relacionats amb la conservació dels pol·linitzadors?

Una línia important és la coordinació de la regió atlànticomediterrània, que inclou Espanya, França i Portugal, d’un projecte europeu pilot per posar a punt una metodologia de seguiment dels pol·linitzadors. A Catalunya tenim un molt bon pla de seguiment de les papallones, però encara no el tenim per abelles i altres grups de pol·linitzadors. És una prioritat a escala europea el fet de crear una metodologia que serveixi per al futur programa de monitoratge europeu.

També tenim una línia d’agroecologia en la qual investiguem de quina manera la restauració d’hàbitats en entorns agrícoles potencia les poblacions de pol·linitzadors. Estem investigant com podem afavorir aquestes poblacions perquè ens ajudin a tenir un ambient menys contaminat, pol·linitzin els conreus i beneficiï la producció.