Jordi Torallas: "Enguany, per primer cop en dècades, baixarà aigua tot l’any a la Tordera"

El passat 8 de juliol, a Pineda de Mar, es va constituir l'associació Naturalistes del Montnegre i la Tordera, una nova entitat nascuda en una època en la qual ha quedat més palesa que mai la importància de tenir cura del medi ambient. Parlem amb el coordinador de l'organització, el Jordi Torallas, que ens explica com sorgeix l'entitat, la seva missió i l'estat de la serra del Montnegre, i sobretot el de la conca de la Tordera, en un any en el qual ha patit les conseqüències de la borrasca Glòria i la seva regeneració durant el confinament.

Com i perquè es constitueix Naturalistes del Montnegre i la Tordera?

Tot comença durant el confinament. Arran de fer seguiment i participació en iniciatives, principalment ornitològiques, una sèrie de persones amb interessos en aquest àmbit vam fer un grup per parlar d'aquests temes. A més coincidia amb el període de migració ornitològica, per tant ens comunicàvem bastant.

A banda de l'afectació sanitària, hi va haver d'altres problemes respecte a l'agricultura, els serveis o el turisme. Però al mateix temps ha estat una oportunitat pels que som amants de la natura i aficionats al seu coneixement. Un cop hem sortit del confinament, hem posat fil a l'agulla, i hem fet algunes reunions que s'han concretat en la constitució de l'associació.

Quina és la missió de l'entitat?

Som un grup amb una forta càrrega científica. Hi ha biòlegs, ambientòlegs, geògrafs i geòlegs. La resta, encara que sense formació concreta, són grans coneixedors i amants de la natura. Per tant, a partir d'aquí, volem aprofundir en el coneixement dels valors naturals del nostre àmbit. I a través d'aquest coneixement, volem fer-ne difusió i defensar els valors naturals del Montnegre i la Tordera.

Quins són aquests valors naturals?

El fet més important és que tenim el parc del Montnegre y el Corredor, que és un espai natural protegit. La serra del Montnegre, la conca de la Tordera i els diferents estanys vinculats. I després la franja litoral, que també són d'interès botànic i faunístic. Després, altres petits espais com les mines de Can Palomeres a Malgrat que són molt importants per la migració de ratpenats.

Com ha canviat la zona pel confinament?

El confinament ha tingut efectes positius a la natura arreu de Catalunya. Que ens hàgim enretirat una miqueta, i hàgim fet un ús menys intensiu de la natura i els seus recursos, ha estat positiu. La qüestió és que veníem del temporal Glòria que ha canviat la morfologia de la desembocadura de la Tordera radicalment. Les pluges van crear molts sediments, s'ha creat una nova barra de sorra a la desembocadura 300 metres mar endins. Al gener d'aquest any, el delta feia 300 metres menys, per dir-ho d'alguna manera.

Algun aspecte positiu concret?

Una de les mesures que s'han pres durant el confinament i el desconfinament ha estat la reducció de l'accés a les platges del delta de la Tordera. Tenen una previsió d'obertura d'unes setmanes quan el període de nidificació hagi passat. Per tant, gràcies a això, hem recuperat coses que no havien passat des de feia vint-i-cinc anys, com ara la posta del corriol petit.

És l'efecte del confinament, de no haver freqüentat tant els espais naturals. Els ajuntaments, amb bon criteri, tanquen aquestes platges perquè és període de migració, ja que per Setmana Santa normalment ja estan plenes. El delta de la Tordera, una mica protegit, té un paper molt important en la migració dels ocells, és un punt importat de pas i en alguns casos de nidificació. Però requereix la tranquil·litat que aquest any s'ha donat.

Com d'important és que el corriol camanegre hagi pogut nidificar a les nostres platges?

El corriol, com a espècie, és una mica emblemàtic, és una espècie protegida. El problema és que per molt que protegeixis l'espècie en si mateixa, és pròpia d'uns espais que són els que pateixen més pressió a tot el país, per no dir tot el continent, com són les platges. Els corriols fan la posta a terra, dissimuladament entremig de la sorra. Però la fan en una època en la qual les platges són molt freqüentades.

L'hàbitat del corriol petit està molt pressionat i per això se sent tant a parlar últimament, perquè ha tingut l'oportunitat de retornar a espais on feia dècades que no podia nidificar per la seva freqüentació que és un dels problemes principals de la pèrdua de biodiversitat a tot el planeta.

Evitar la pèrdua de biodiversitat és important per no tornar a caure en els mateixos errors.

Sense natura no tenim aire net, no tenim oxigen, ni aigua neta, no tenim vegetals per menjar perquè la pol·linització encara és (i sempre serà) un fet natural. El que hem après amb la Covid-19 és que quan l'ésser humà pressiona els ecosistemes que contenen una sèrie de virus que mai ha entrat en contacte amb l'ésser humà, fa que el virus s'aproximi a nosaltres.

El que és nou no és el virus, sinó que entri en contacte amb l'ésser humà. Abans estaven lluny de nosaltres. Hem anat a buscar alguna cosa, hem trobat coses que ens han interessat a nivell social i econòmic, però també hem trobat un virus.

Està en perill el patrimoni natural de Catalunya?

Sí, està en perill arreu del planeta. Vivim la sisena gran extinció, que té a veure amb la biodiversitat. I concretament, a Catalunya, els hàbitats estan molt pressionats. Som una població creixent, cada cop tenim més necessitats. Som l'única espècie viva que mai té satisfetes les seves necessitats. Quan cobrim una necessitat inventem una altra. En aquest sentit som grans depredadors.

A Catalunya, al litoral, que és el nostre cas, és un dels espais més pressionats. Per exemple, la Tordera hauria de ser un riu on baixés aigua tot l'any, però no és així per la quantitat d'extraccions d'aigua que es fan de l'aqüífer de la Tordera. Potser aquest serà el primer any des de fa dècades en què baixarà aigua tot l'any. Després podríem entrar en si la política de protecció de la natura és tot el que ens agradaria.

Recentment hi ha hagut una bona notícia, la creació de l'Agencia Catalana de la Natura.

És una gran notícia. Tenim esperances que, quan es posi en marxa, que serà més lent del que ens agradaria, ajudi a gestionar els valors naturals del territori. Ja vam perdre el departament de medi ambient per les retallades de fa quasi una dècada., i aquest és un petit pas per recuperar determinades polítiques i accions que haurien d'estar al centre de moltíssimes decisions polítiques, i malauradament sempre estan molt arraconades.

Què espereu aconseguir?

Esperem poder aprendre, poder difondre aquest aprenentatge i coneixements, i poder influir. Per poder influir en les decisions que afecten el nostre territori entenem que hem de ser molts. Per tant aquest concepte de difusió i transmetre coneixements, preocupacions i propostes en positiu que volem fer a les administracions.

La nostra força ha de ser a través de convèncer la gent del territori i que valori allò que té perquè finalment es mobilitzi. I volem ser una organització que ajudi a fer sentir una veu que ja hi era al territori, però que potser l'únic que faltava era que s'organitzés per fer-la sentir encara més.​