L'aigua s'ha convertit, d'un temps ençà, en el tresor més anhelat en diferents llocs de Catalunya. Amb el degoteig incessant del rellotge, les preocupacions creixen: l'estat de les reserves a les Conques Internes de Catalunya (CIC) es troba al volum més baix mai registrat (18,45%) i, a la fi de novembre, es va declarar l'estat de preemergència per sequera en l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i en el Sistema Ter-Llobregat.

En què es tradueix tot això? Des d'abril, gairebé el 60% de l'aigua consumida prové de dessalinitzadores i aigua reciclada, una xifra que en èpoques sense sequera no superaria el 3%; s'endevina una emergència que fins i tot podria portar el Govern a enviar vaixells amb aigua potable per proveir a la població. Ho explica Dídac Navarro, membre d'Aigua És Vida i Ecologistes en Acció, dues de les entitats que participen en una campanya —'D'on no n'hi ha, no en raja'— que pretén denunciar "la mala gestió per part del Govern".

"Estem a la vora d'una emergència hídrica", afirma Dídac Navarro, expressant una inquietud que es veu a cada paraula, i que ha mobilitzat més de 30 organitzacions socials, ambientals i veïnals. Juntes, han llançat el projecte comú, un crit que posa en relleu les contradiccions d'una gestió de l'aigua que pot acabar amb un escenari de talls d'aigua mentre no es restringeix l'ús als grans consumidors. La seva intenció és, a més, "compartir idees i sumar forces per oferir solucions".

Mesures que arriben tard (i malament)

"Cal recordar que alguns pobles petits ja pateixen talls cada dia des de fa molts mesos", recorda Dídac Navarro, que afegeix que es podria arribar a vulnerar el Dret Humà a l'Aigua i el Sanejament, reconegut per l'OMS el 2010: "l'augment del preu de la factura de l'aigua podria contribuir a augmentar la pobresa hídrica". Segons la plataforma, el gener de 2024 la tarifa d'Aigües Ter-Llobregat pujarà un 30%. "Per garantir que l'accés a l'aigua sigui assequible per a tothom, AGBAR hauria d'assumir la pujada del preu de l'aigua en comptes de repercutir-la a la ciutadania, donada la seva capacitat financera amb beneficis milionaris", conclou Navarro.

Les mesures, encara que arriben, ho fan tard. "Són insuficients", recalca Navarro: "fa temps que insistim en la necessitat que moltes de les restriccions s'apliquessin amb major antelació". Les signants de la campanya 'D'on no n'hi ha, no en raja' apunten a la "manca de determinació per part del Govern i els Ajuntaments per limitar els usos superflus d'aquest recurs" com una de les solucions que, per no haver-se pres amb contundència, s'han perdut per l'embornal.

"Continuen sense augmentar les restriccions als grans consumidors". Navarro insisteix en un dels punts clau de la campanya: la falta d'actuació en indústries gegants com l'agricultura industrial, les embotelladores o el turisme no permet segellar totes les esquerdes. El representant d'Aigua És Vida ratifica les conclusions de la primera Cimera Social per la Sequera el juny de 2023, i destaca "la necessitat d'un canvi del model de gestió de l'aigua i del model econòmic actual".

La responsabilitat individual i els grans consumidors

La falta de transparència en les dades de consum d'aquests grans actors és un mur infranquejable que oculta informació crucial en la cerca de solucions. "No són públiques", lamenta Dídac, que assegura que les han demanat i han sigut denegades per afectar tercers. "És un sense-sentit que dades com aquestes no siguin públiques, sobretot quan el pla per sequera del Govern exigeix percentatges concrets de reducció en aquests sectors".

Qui ho fiscalitza és la gran pregunta. L'opacitat protectora dels grans consumidors i l'absència de mesures que regulin el seu consum contrasta amb les decisions que afecten la ciutadania. Navarro té molt clar que "se cedeix a la responsabilitat individual de la ciutadania una la solució d'un problema que té origen en qüestions estructurals i polítiques", i fa referència a la campanya comunicativa de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) sobre la sequera. "A Barcelona, la ciutadania està fent els deures", acaba.

La campanya 'D'on no n'hi ha, no en raja' es construeix sobre la base d'una realitat: la situació de sequera actual no és només causada per la falta de pluges sinó que respon a una "dolenta gestió de l'aigua". Però no precisament de les persones. En comparació amb països com Itàlia o França, "es pot concloure que la ciutadania no està consumint aigua de manera excessiva". Dídac Navarro conclou: "hi ha marge d'estalvi a les llars i és important conscienciar —introduint la component de renda i classe—, però és imprescindible qüestionar a qui es destina l'aigua i amb quin propòsit".

Escassetat d'aigua: un problema de difícil solució sense canviar el model

La pregunta ressonant s'eleva: com solucionar un problema tan arrelat sense qüestionar els sectors de creixement i el model econòmic? "Si actualment no tenim suficient aigua per la ciutadania, com pot ser que preveiem augmentar el consum d'aigua per al turisme?", pregunta el representant d'Aigua És Vida, que incideix en un dels punts de les entitats: és necessari reduir el nombre de turistes que rep Catalunya cada any.

La sostenibilitat emergeix com un mantra, i el canvi en el model de gestió de l'aigua i de l'economia es torna indispensable. Un canvi integral. "No podem continuar amb polítiques basades en un model obsolet d'agroindústria intensiva orientada a l'exportació, turisme massiu i urbanisme especulador que depreda el territori: la sostenibilitat implica canviar aquest model de país on l'aigua, un recurs escàs, és explotat de manera excessiva per a fomentar el desenvolupament econòmic", emfatitza Navarro.

Les peticions de les més de 30 organitzacions que impulsen la campanya cristal·litzen en una conclusió: és tard, però encara es pot actuar. Dídac Navarro esmenta només algunes de les mesures que proposen les entitats signants, i que passen inevitablement per "limitar els usos superflus, gestionar l'aigua de la conca i evitar transvasaments, abordar la contaminació de l'aigua derivada de les activitats agrícoles i posar en marxa els mecanismes sancionadors". Però, per sobre de tot, una necessitat sobrevola: "abordar un debat participat i públic sobre quin model de país volem en relació amb l'aigua".