"La incidència política està implícita en l'ADN de les entitats ambientals", ens deia la Sandra Carrera, de la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), durant una entrevista a Xarxanet.org fa uns mesos. I és que, sigui de manera més o menys directa, les organitzacions que treballen per una transformació social i ambiental, a través del seu dia a dia i les seves accions, incideixen en el desenvolupament de polítiques públiques que tenen un impacte, en aquest cas, en la conservació de la natura.

Hi ha moltes eines que des de les organitzacions poder desenvolupar per tal d'acomplir aquesta línia de treball. Manifests que facin pressió per resoldre problemàtiques concretes, la participació de les entitats en els processos legislatius o les propostes i les reunions amb els grups polítics en context d'eleccions, entre moltes altres. Són, en definitiva, algunes de les eines que tenen les entitats per impulsar la societat a dur a terme la transició ecosocial tan necessària en el context de pèrdua de biodiversitat i degradació de patrimoni natural, en el qual ens trobem.

En aquest sentit, l'XCN, una xarxa que aglutina unes 185 organitzacions d'arreu del territori, de les quals una norantena són entitats ambientals, té una gran rellevància a l'hora de fer incidència en el pla polític. Com no podia ser d'una altra manera, i amb la celebració de les eleccions municipals al mes de maig, om és habitual, l'XCN ha fet públic un llistat amb una sèrie de propostes, destinades als grups polítics, al voltant de la conservació de la natura. La idea és els partits les considerin a l'hora de realitzar els programes electorals.

Des de l'XCN consideren que els ens locals tenen un paper essencial per fer front l’emergència ecològica, climàtica i social en la qual ens trobem, i caminar cap a la transició ecosocial. I és que, per les seves característiques, són les administracions més properes a la ciutadania i al territori i, per tant, són les que tenen un coneixement més ampli de la realitat social, rural i territorial del municipi.

Les vint mesures suggerides estan agrupades en cinc àmbits: governança i participació de la societat civil organitzada en la implementació de polítiques de conservació; gestió dels recursos naturals; el repte energètic; transició a un nou sistema agroalimentari i salut i natura.

• Governança i participació de la societat civil en la implementació de polítiques

La xarxa que agrupa tant entitats ambientals com administracions públiques, empreses, universitats i centres de recerca, posen, en primer lloc, el focus en la participació de la societat civil organitzada en l'aplicació de polítiques de conservació. En aquesta línia, recomanen que els partits polítics incloguin en els seus programes polítics l'impuls d'estudis orientats a conèixer, investigar i catalogar el patrimoni natural del municipi, i difondre el coneixement d'aquests elements. "Només es pot preservar i cuidar allò que coneixem i ens estimem", detallen.

En segon lloc, proposen promoure la custòdia del territori com a eina de corresponsabilitat social en la conservació del patrimoni i la biodiversitat. En la mateixa línia, també suggereixen que s'impulsi el voluntariat ambiental, a través de les entitats, i facilitar recursos tècnics i econòmics per implicar tots els actors en la "millora i la conservació dels espais verds urbans, periurbans i rurals".

Finalment, en aquest àmbit, es proposa un marc de finançament per a la conservació de la natura. L'XCN considera que han de ser iniciatives de les administracions locals, en col·laboració amb les entitats ambientals, com a exemple, de destinar el 0,5% de la recaptació líquida de l'Impost sobre béns immobles (IBI) a actuacions municipals de conservació de la natura.

• Gestió dels recursos naturals

Aquest àmbit és el més extens dels cinc en els quals l'XCN ha agrupat les vint propostes. Concretament, la gestió dels recursos naturals compta amb nou punts. El primer d'ells, la necessitat d'incloure disposicions orientades per protegir l'espai agroforestal a la normativa urbanística municipal. Seguidament, les entitats demanen impulsar la renaturalització de les ciutats i d'adaptar-les al context de canvi climàtic, a través de diverses accions, com ara incrementar el verd urbà, promoure solucions basades en la natura o la creació de nous espais seminaturals.

El document que l'XCN ha fet arribar als partits polítics també proposa desenvolupar projectes municipals de recuperació de zones de pastura abandonades. L'objectiu de dur a terme accions en aquesta línia és el de conformar un paisatge divers amb ramats de bestiar de races autòctones i en règim extensiu. En aquest sentit, l'organització també suggereix adoptar fórmules innovadores per a la dinamització de terres abandonades, o amb risc d'abandonament.

A continuació, demanen als partits polítics que contemplin una planificació forestal més propera a la natura, és a dir, que integri els criteris de conservació i millora de la biodiversitat amb altres objectius com la producció o els serveis ecosistèmics; també fomentar la identificació i protecció dels boscos de major valor ecològic per aplicar una gestió adequada que millori la biodiversitat forestal; i afavorir la restauració, conservació i millora de la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics a través de la col·laboració de la societat civil i entitats amb l'Agència Catalana de l'Aigua.

L'XCN afegeix en aquest apartat la necessitat d'aprovar Plans d'Ordenació Urbanístics Municipals que protegeixin els espais naturals marítims i litorals i posar fre al creixement
urbanístic i d’infraestructures que amenacen la natura, i aplicar mesures de regulació de l'ús públic en aquells espais on la sobrefreqüentació comporti riscos per la conservació dels seus valors naturals.

• El repte energètic

Un dels desafiaments que la societat tenim al davant té a veure amb l'energia. Per aquest motiu, el document inclou tres propostes al voltant d'aquesta temàtica. La primera és la promoció, mitjançant incentius legals i econòmics, de models energètics descentralitzats i que fomentin la sobirania energètica. Així mateix, consideren necessari impulsar estratègies de suport a la reducció del consum energètic.

Una de les demandes més repetides per les entitats ambientals i ecologistes és la necessitat d'utilitzar superfícies ja urbanitzades per a la captació d'energia, a través de parcs eòlics o parcs fotovoltaics. També, promoure aquests parcs per a altres usos, com ara industrials, comercials i agroramaders. Les entitats també demanen l'elaboració d'un mapa d'espais protegits i "possibles ubicacions per a la captació d'energia del municipi, i incorporar-ho a la planificació urbanística (POUM)".

• Transició a un nou sistema agroalimentari

Amb l'objectiu que les zones rurals presentin demografies revitalitzades i un augment de la població agrària, des de l'XCN demanen estratègies locals als grups polítics que permetin impulsar "un sector agroalimentari sostenible, dinàmic i diversificat". D'aquesta manera, es treballaria per encarar dos dels grans reptes davant dels quals es troba el món rural: el relleu generacional en el sector agrari i revertir la precarietat del sector.

D'altra banda, el document també inclou, en aquest àmbit, la necessitat de fomentar la transició agroecològica a través de mecanismes per a l’acompanyament en la reconversió a l’agricultura o ramaderia ecològica, facilitant també els processos administratius de la certificació i reduir-ne notablement les despeses; donant suport a la petita pagesia engegant infraestructures compartides i potenciant i replicant els serveis gratuïts d’assessorament a la pagesia.

• Salut i natura

Des de l'XCN proposen mesures que reivindiquin la relació entre salut i natura. Així, demanen que els ens locals del territori impulsin accions "per facilitar l'aproximació, l'accés equitatiu i l'ús dels espais naturals municipals per part de la ciutadania en benefici de la salut". Per afavorir aquesta aproximació, consideren que seria molt encertat identificar el mapa d'actors clau i d'actius verds de cada municipi.

Finalment, consideren que, a l'hora d'impulsar plans urbanístics i de mobilitat, és necessari integrar la natura i la salut en ells, millorant, per exemple, "la infraestructura verda i blava a la zona urbana i periurbana i impulsar la connectivitat entre elles".