La crisi mundial de l’aigua, un dels detonants principals de les migracions ambientals

La sobreexplotació, la contaminació, la privatització i mercantilització, i la vulneració del dret a l’accés a l’aigua són els factors principals que protagonitzen la crisi mundial d’aquest subministrament completament essencial per a la vida humana. A més, la crisi climàtica afecta greument aquest bé comú amb efectes com el desglaç i l’elevació del nivell del mar, entre d’altres.

Factors com la construcció de grans infraestructures, com poden ser preses, canals d’irrigació o aeroports, els processos de contaminació ambiental puntual i gradual, les conseqüències d’accidents industrials, la incorrecta planificació urbanística o la manca de control ambiental de les autoritats públiques són els que forcen, indirectament o directe, la migració d’un gran nombre de persones arreu del planeta.

Aquesta informació està plasmada a l’informe ‘Injustícia ambiental, crisi climàtica, aigua i migracions’, elaborat per la cooperativa CICrA Justícia Ambiental i coordinat per Enginyeria Sense Fronteres i Ecologistes en Acció. L’objectiu principal és analitzar les causes de les migracions ambientals, gràcies a diferents casos del Sud global (Colòmbia, Senegal, els Estats Units, Canadà i Vietnam) i del Nord global (Delta de l’Ebre, Mar Menor i Siurana).

Les greus conseqüències de la crisi mundial de l’aigua

En els darrers anys, segons constaten les autores l’informe, l’absència de disponibilitat d’aigua i el canvi climàtic són situacions que, cada vegada més, impacten de manera més directa i generalitzada, agreujant els moviments de població. Diferents països del Sud global pateixen situacions extremes, ja que les necessitats diàries relacionades amb l’aigua assoleixen nivells de qualitat, aprovisionament i excés o escassetat considerablement alarmants.

Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) tres de cada deu persones no compten amb accés a serveis d’aigua potable segura, i sis de cada deu manquen d’accés a instal·lacions de sanejament de qualitat.

El 2021 el nombre de nous desplaçaments interns en més de cent quaranta països va ser de trenta-vuit milions de persones, dels quals vint-i-dos estaven associats a factors relacionats amb el canvi climàtic, com poden ser tempestes, inundacions, incendis, sequeres, lliscaments de terra i temperatures extremes. Aquesta informació és extreta del Centre per al Monitoratge dels Desplaçaments Interns (IDMC).

Una desigualtat creixent

No totes les regions i poblacions del planeta repercuteixen de la mateixa manera a la crisi ambiental. Els estats i les grans corporacions del Nord global compten amb una major responsabilitat. Per exemple, l’any 2015, els Estats Units provocava el 40% de l’excés d’emissions globals de CO2, mentre que la Unió Europea emetia el 29%.

Les crisis de mobilitat humana tampoc afecten per igual els diferents països. Els col·lectius i territoris més vulnerabilitzats a causa de les desigualtats socioeconòmiques estructurals, les persones en situació de pobresa i les dones, concretament pertanyents al Sud global, són els grups que pateixen més dificultats per enfrontar la crisi ambiental global. A més, les migracions ambientals també es veuen afectades pel context social i polític i la situació econòmica de les regions afectades.

Accions per combatre les situacions de precarietat i injustícia

Segons s’ha determinat a l’informe, “poblacions camperoles del delta del Vietnam i pescadors de Sant Louis, Senegal, que tenen un contacte i interacció més estreta i directa amb l’entorn físic, la natura i l’aigua, es veuen especialment afectats”.

L’estudi ha analitzat i identificat algunes estratègies de resistència dutes a terme per les poblacions afectades. Per exemple, al Senegal s’han organitzat diferents protestes contra el governador de Sant Louis. A Colòmbia s’han organitzat iniciatives d’educació ambiental, incidència política i accions de diàleg institucional. “Les comunitats més afectades són les que s’organitzen i impulsen estratègies d’adaptació per garantir la supervivència dels pobles”, destaquen a l’informe.

La preocupant situació de les zones deltaiques

Els deltes són dels ecosistemes més afectats per la crisi climàtica. A conseqüència de la construcció de preses hidroelèctriques i de la seva mala gestió, s’han degradat considerablement zones deltaiques a, per exemple, el riu Mekong de Vietnam o al Delta de l’Ebre. L’augment de la freqüència de tempestes, inundacions i intrusions salines, causat pel canvi climàtic, també ha afectat greument, segons es plasma a l’informe.

Les autores de l’informe defensen que cal desenvolupar polítiques públiques per abordar aquesta problemàtica, a més d’exigir a les vies institucionals que incloguin una participació efectiva i introduir la població afectada i la societat civil organitzada en la creació dels programes que atenguin les migracions ambientals.