La crisi mundial de l’aigua, un dels detonants principals de les migracions ambientals
La crisi mundial de l’aigua, un dels detonants principals de les migracions ambientals
La cooperativa CICrA Justícia Ambiental, amb la coordinació d’Enginyeria Sense Fronteres i Ecologistes en Acció, presenta un informe en el qual s’ha analitzat l’impacte de la crisi climàtica sobre l’aigua.
La sobreexplotació, la contaminació, la privatització i mercantilització, i la vulneració del dret a l’accés a l’aigua són els factors principals que protagonitzen la crisi mundial d’aquest subministrament completament essencial per a la vida humana. A més, la crisi climàtica afecta greument aquest bé comú amb efectes com el desglaç i l’elevació del nivell del mar, entre d’altres.
Factors com la construcció de grans infraestructures, com poden ser preses, canals d’irrigació o aeroports, els processos de contaminació ambiental puntual i gradual, les conseqüències d’accidents industrials, la incorrecta planificació urbanística o la manca de control ambiental de les autoritats públiques són els que forcen, indirectament o directe, la migració d’un gran nombre de persones arreu del planeta.
Aquesta informació està plasmada a l’informe ‘Injustícia ambiental, crisi climàtica, aigua i migracions’, elaborat per la cooperativa CICrA Justícia Ambiental i coordinat per Enginyeria Sense Fronteres i Ecologistes en Acció. L’objectiu principal és analitzar les causes de les migracions ambientals, gràcies a diferents casos del Sud global (Colòmbia, Senegal, els Estats Units, Canadà i Vietnam) i del Nord global (Delta de l’Ebre, Mar Menor i Siurana).
El darrer informe elaborat per @CICrA_coop i coordinat per @ESFCatalunya i @ecologistes aborda les conseqüències de no afrontar els impactes de la crisi climàtica global sobre l'aigua.
— Ecologistes en Acció de Catalunya (@ecologistes) November 10, 2022
Us el podeu descarregar aquíhttps://t.co/QZjkT8ghXN
Seguiu el fil pic.twitter.com/rFEbQtNoM8
Les greus conseqüències de la crisi mundial de l’aigua
En els darrers anys, segons constaten les autores l’informe, l’absència de disponibilitat d’aigua i el canvi climàtic són situacions que, cada vegada més, impacten de manera més directa i generalitzada, agreujant els moviments de població. Diferents països del Sud global pateixen situacions extremes, ja que les necessitats diàries relacionades amb l’aigua assoleixen nivells de qualitat, aprovisionament i excés o escassetat considerablement alarmants.
Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) tres de cada deu persones no compten amb accés a serveis d’aigua potable segura, i sis de cada deu manquen d’accés a instal·lacions de sanejament de qualitat.
El 2021 el nombre de nous desplaçaments interns en més de cent quaranta països va ser de trenta-vuit milions de persones, dels quals vint-i-dos estaven associats a factors relacionats amb el canvi climàtic, com poden ser tempestes, inundacions, incendis, sequeres, lliscaments de terra i temperatures extremes. Aquesta informació és extreta del Centre per al Monitoratge dels Desplaçaments Interns (IDMC).
Una desigualtat creixent
No totes les regions i poblacions del planeta repercuteixen de la mateixa manera a la crisi ambiental. Els estats i les grans corporacions del Nord global compten amb una major responsabilitat. Per exemple, l’any 2015, els Estats Units provocava el 40% de l’excés d’emissions globals de CO2, mentre que la Unió Europea emetia el 29%.
Les crisis de mobilitat humana tampoc afecten per igual els diferents països. Els col·lectius i territoris més vulnerabilitzats a causa de les desigualtats socioeconòmiques estructurals, les persones en situació de pobresa i les dones, concretament pertanyents al Sud global, són els grups que pateixen més dificultats per enfrontar la crisi ambiental global. A més, les migracions ambientals també es veuen afectades pel context social i polític i la situació econòmica de les regions afectades.
Accions per combatre les situacions de precarietat i injustícia
Segons s’ha determinat a l’informe, “poblacions camperoles del delta del Vietnam i pescadors de Sant Louis, Senegal, que tenen un contacte i interacció més estreta i directa amb l’entorn físic, la natura i l’aigua, es veuen especialment afectats”.
L’estudi ha analitzat i identificat algunes estratègies de resistència dutes a terme per les poblacions afectades. Per exemple, al Senegal s’han organitzat diferents protestes contra el governador de Sant Louis. A Colòmbia s’han organitzat iniciatives d’educació ambiental, incidència política i accions de diàleg institucional. “Les comunitats més afectades són les que s’organitzen i impulsen estratègies d’adaptació per garantir la supervivència dels pobles”, destaquen a l’informe.
La preocupant situació de les zones deltaiques
Els deltes són dels ecosistemes més afectats per la crisi climàtica. A conseqüència de la construcció de preses hidroelèctriques i de la seva mala gestió, s’han degradat considerablement zones deltaiques a, per exemple, el riu Mekong de Vietnam o al Delta de l’Ebre. L’augment de la freqüència de tempestes, inundacions i intrusions salines, causat pel canvi climàtic, també ha afectat greument, segons es plasma a l’informe.
Les autores de l’informe defensen que cal desenvolupar polítiques públiques per abordar aquesta problemàtica, a més d’exigir a les vies institucionals que incloguin una participació efectiva i introduir la població afectada i la societat civil organitzada en la creació dels programes que atenguin les migracions ambientals.
Afegeix un comentari nou