Fa tot just dos anys, el temporal Glòria va causar estralls i va engolir part del litoral català; l’any passat, a Catalunya van augmentar exponencialment els incendis i les hectàrees cremades; a més a més, d’un temps ençà, al país s’ha detectat un repunt considerable de les espècies exòtiques invasores que afecten greument la biodiversitat i tenen un notable impacte econòmic. Tot plegat són exemples –n’hi ha molts més– de la profunda crisi ecològica que travessem i que ens interpel·la a totes.

Així, prendre consciència i passar a l’acció per tal de conservar la natura ha esdevingut una urgència que no pot esperar més i que és responsabilitat de totes. L’administració és qui ha de liderar aquesta qüestió, però és evident que per afrontar aquesta crisi es requereix la implicació de molts més actors, des dels ens locals, les empreses i les entitats, fins a les persones propietàries privades, entre altres.

Cada cop més, la custòdia del territori adquireix un paper més important. Entenem per custòdia totes aquelles accions dutes a terme per un grup d’individus, grups o xarxes d’agents amb diverses motivacions i capacitats d’acció per protegir, cuidar o utilitzar de manera responsable el medi ambient, tenint en compte el seu context socioecològic.

Un d’aquests agents són les persones propietàries privades de finques, que prenen una rellevància creixent pel que fa a la custòdia d’aquests espais. Això significa que la conservació privada ha de ser un element a tenir molt en consideració en el marc de la crisi que patim i en la cerca d’estratègies per fer-hi front.

Identificar les necessitats de la propietat per reforçar la custòdia

En aquest context, la Xarxa de Conservació de la Natura (XCN) ha elaborat un estudi que busca conèixer quins tipus de persones propietàries i gestores de finques rústiques privades hi ha a Catalunya i saber quines són les seves motivacions per conservar la natura. Això ha de servir per identificar les necessitats comunes del col·lectiu i assentar les bases per definir una col·laboració més estreta entre les entitats ambientals i la propietat privada del territori català i detectar quins són els factors que permeten desenvolupar accions de custòdia del territori.

Sota el títol ‘I tu, perquè conserves la natura?’, el document vol interpel·lar els propietaris, però també la resta de la societat, per ser proactius en la conservació. Amb aquest objectiu, la XCN ha enquestat 179 persones propietàries i gestores de finques rústiques privades a Catalunya. La majoria són homes (69,6%) i persones d’edat avançada –només el 4,1% tenen menys de 35 anys– que tenen finques agrícoles i forestals, i la seva font principal d’ingressos no prové de la finca de la qual són propietàries.

Una de les principals conclusions és que a implicació i conservació de la natura es relaciona amb un sentiment de pertinença a les finques, d’autoresponsabilitat i un interès genuí per la biodiversitat.

Així, el 77% de les enquestades fa accions de conservació per, principalment, revertir la crisi ecològica (32,6%), cuidar la finca familiar (31,6%) i obtenir beneficis econòmics (20,2%), entre altres motius. Pel que fa als obstacles amb què es topen, entre les respostes destaquen la manca de finançament (78,5%) i una burocràcia excessiva (71,2%), sense oblidar la manca de coneixement tècnic i dels valors ambientals de la finca.

Igualment, en les respostes també s’observa que el 19,6% fa custòdia del territori, sent les dones les més propenses a firmar acords de custòdia. En aquest punt, és destacable que el 56,2% veu factible establir un contracte de custòdia en el futur. A més, la majoria de les persones enquestades valora els beneficis que els pot aportar la custòdia, com ara compartir objectius amb la finca (69%), l'oportunitat de crear xarxa amb altres actors (65%) o que els pot permetre conservar les seves finques tenint en compte el lligam emocional (61%).

L’enquesta subratlla que el principal factor limitant a l’hora de fer custòdia és la manca de coneixement: un 60% ignora la utilitat de la custòdia i el 54% no coneix o coneix poc les entitats ambientals. Aquestes són peça clau en la conservació de les finques privades per mitjà de la custòdia i, pel que fa a la relació amb elles, la propietat valora que siguin de confiança (88%) i que siguin comprensives amb el valor de la finca (86%). Així, sembla clar que cal posar fil a l’agulla per fer front a la manca de coneixements atès que això ajudaria a establir nous acords.

Les recomanacions de la Xarxa de Conservació de la Natura

D’acord amb les conclusions de l’estudi, la XCN exposa tot un seguit de recomanacions per tal d’incentivar la conservació i la custòdia del territori a Catalunya. En primer lloc, urgeix crear un registre de finques amb iniciatives de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat, que ofereixi incentius econòmics i no econòmics per a les persones propietàries.

Alhora, segons l’entitat, convé treballar per reduir la càrrega burocràtica excessiva dels instruments que vehiculen el finançament per a la conservació posant a l’abast els recursos humans i tecnològics que siguin necessaris.

Pel que fa a les entitats ambientals, agent important per a la conservació de finques privades mitjançant la custòdia, la XCN creu que cal dotar-les de finançament estructural perquè tinguin més capacitat per dur a terme accions de conservació a les finques privades.

Altrament, per incentivar les accions de conservació del territori, la Xarxa proposa desplegar una estratègia de capacitació de les persones propietàries per pal·liar la manca de coneixements identificada a l’enquesta en temes com la custòdia i les problemàtiques ambientals.

Per últim, i amb l’objectiu de crear xarxa i implicar més a fons les persones propietàries i gestores de finques rústiques privades en la conservació de la natura, s’apunta la necessitat d’impulsar una taula de treball entre les associacions de propietàries i la pròpia XCN.