La prevenció d’incendis també es fa consumint productes de proximitat

És evident que una part de la prevenció dels incendis està en mans de la societat. Massa sovint l'origen del foc dels incendis que patim es troba en la negligència de l'ésser humà en la seva relació amb el medi, o inclús en certa intencionalitat. En el cas de dos dels incendis que més hectàrees han cremat durant l'estiu de 2021 a Catalunya, a Llançà i el Port de la Selva, i a Castellví de Rosanes i Martorell, la principal causa apunta cap aquesta direcció, sigui mitjançant una burilla de cigarreta o guspires provocades per maquinària.

La millora en la cura i el respecte pel medi evitaria l'inici de molts focs. No obstant això, la nostra responsabilitat va molt més enllà, ja que la perillositat d'un incendi no rau especialment en el seu origen, sinó sobretot en la barreja de diversos factors que incrementen la intensitat del foc, situació que pot provocar un incendi que pot esdevenir una calamitat ecològica i social. Un d'aquests factors és el canvi en l'activitat socioeconòmica del territori que fa que el medi foral deixi de tenir vida i, per tant, que el paisatge no es gestioni de forma proactiva.

Per revertir aquesta situació, una de les accions que poden tenir més incidència és consumir productes de proximitat. "Nosaltres advoquem per un model econòmic en el qual es consumeixin productes de proximitat amb el seu origen en el medi rural, en la qual no hi hagi una despesa energètica a l'hora d'exportar els productes a territoris llunyans i es consumeixin aquí", explica el David Martín, de la Fundació Pau Costa, una entitat que treballa en la prevenció, la gestió d'incendis forestals i les grans emergències.

"Si aconseguim enfortir aquest model econòmic, el que aconseguim és donar-li vida al territori, una garantia econòmica als pagesos, als ramaders, als agricultors del nostre país, i a nosaltres ens ofereix productes d'alimentació, però també, des del punt de vista dels incendis, molta seguretat", manifesta Martín. "Les vinyes, els camps d'ametllers o els fruiters són tallafocs en un incendi forestal, són infraestructures que, el dia que hi hagi un incendi, farà que el foc s'aturi o que baixi la intensitat i sigui més efectiu el control pels serveis d’extinció", assenyala.

Tornar a tenir un territori viu

La gran perillositat dels incendis forestals la trobem en com està gestionat el paisatge. La qüestió no és (només) quina és la causa d'ignició, sinó que és un problema estructural subjacent al paisatge, tal com assenyala el membre de la Fundació Pau Costa. "El problema no és que hi hagi incendis, ja que són un fenomen ecològic dels paisatges, el problema està en el fet que hi hagi incendis d'alta intensitat que puguin esdevenir calamitats ecològiques i calamitats socials", explica.

Els incendis d'alta intensitat, que van més enllà d'una gestió ecològica, són molt perillosos, sobretot tenint en compte l'estat dels paisatges de casa nostra. "El foc que s'origina no esdevé incendi forestal si no té davant un escenari que afavoreix aquestes condicions de propagació", manifesta.

Hem de tenir en compte que la zona mediterrània té un paisatge on predomina una vegetació arbòria que és procliu a patir incendis, amb pinedes de pi blanc i una vegetació esclerofil·la resistent a la sequera i que fa de combustible en època d'estiu quan les pluges són escasses. Les espècies que tenim a l'entorn mediterrani han desenvolupat mecanismes d'adaptació i supervivència a uns determinats factors dels incendis, però en els últims decennis, amb l'increment de l'activitat humana en el paisatge, el règim natural d'incendis ha canviat.

"L'ésser humà ha fet que aquests incendis, que tenien un règim natural concret, ara no ho sigui. Hem canviat la freqüència i la intensitat en què incideix al paisatge, i això fa que quan hi hagi un incendi, que en teoria havia de ser un fenomen ecològic, augmentin els números de convertir-se en una calamitat", manifesta Martín.

Ramats de foc

La Fundació Pau Costa, Bombers de la Generalitat, i persones ramaderes i carnisseres de la província de Girona, treballen en la gestió del risc d’incendis mitjançant el pasturatge en zones forestals amb el projecte Ramats de Foc. La iniciativa, engegada al 2016, aprofita la sinergia del sector forestal i ramader i articula una cadena de producció de productes carnis i làctics procedents de ramats que pasturen en àrees forestals estratègiques.

Els productes que esdevenen d'aquesta pràctica tenen un segell amb el qual les persones que el consumeixin puguin identificar que estan comprant un producte que té com a valor afegit la prevenció d’incendis.