La recuperació d’espècies silvestres com a eina de canvi del model agroalimentari

Heu pensat algun cop en fer-vos una truita d’ortigues, una amanida amb roselles o una salsa de pesto amb parietaria? Ens pot semblar estrany menjar-nos unes ‘males herbes’, però pel Col·lectiu Eixarcolant les espècies silvestres no tenen res de dolent. De fet, aquesta entitat es dedica a recuperar i posar en valor els usos d'espècies silvestres comestibles amb l'objectiu de constituir una eina de canvi del model agroalimentari cap a un desenvolupament més ètic i saludable. 

Etimològicament, el terme 'eixarcolar' pot ser entès com l'acció d'arrencar manualment les males herbes dels conreus, però també com emprar aquestes espècies amb una finalitat, sigui com a aliment o remei, entre altres. El Col·lectiu Eixarcolant ha aprofitat aquest concepte per representar la seva feina en la recuperació dels usos de les variants silvestres com a noves oportunitats de diversificació agroalimentàries. 

La inquietud de reivindicar un patrimoni abocat a la desaparició, acompanyat de la necessitat d'un canvi en el model agroalimentari i socioeconòmic, va portar a un grup d'anoiencs i anoienques a organitzar-se i ocupar-se d’introduir tots aquests temes en el debat actual. Ara fa gairebé sis anys de la creació d’Eixarcolant, i ja compten amb dinou nodes repartits per tot el territori català que treballen conjuntament amb un objectiu comú: fer possible el cultiu, la comercialització i el consum sostenible de les espècies silvestres i les varietats tradicionals. 

Per tal de fer efectiva la transformació cap a un model més saludable que adapti els sabers tradicionals a la realitat del segle XXI, l'entitat treballa a través de nou línies d'actuació complementàries amb el suport del Projecte Singular del Departament de Treball de la Generalitat. Eixarcolant s'ocupa d’iniciatives en matèria de recuperació de varietats silvestres i tradicionals, dinamització territorial, divulgació i formació, projectes de recerca, venda de llavors, assessoria, distribució d'eines per a l'agricultura i reformulació de zones verdes urbanes.

T’agradaria construir un model de producció, distribució i consum d’aliments més sostenible i just?

Planta’t, sigues Eixarcolant, fes-te’n soci/a!

https://t.co/VtMmuyKk3y#eixarcolant #sigueseixarcolant #sostenibilitat #consum #socies #socis pic.twitter.com/GlrjPbUYVM

— Col·lectiu Eixarcolant (@eixarcolant) November 19, 2020

Una eina de canvi en el model agroalimentari 

"Tenim un model agroalimentari globalitzat i monopolitzat per grans agents econòmics en el qual, com a societat, no tenim capacitat de decidir", expressa Marc Talavera, president del Col·lectiu Eixarcolant. D’aquest paradigma se’n deriven problemàtiques com el trencament dels vincles de relació amb l’entorn, la desconnexió entre el món rural i l’urbà, el detriment de l’economia local, la desvaloració de la pagesia o l'elitització dels productes ecològics, on s'imposa la creença que el que és ecològic és l'excepció i no la normativa. 

Per posar fre a aquestes dinàmiques, el col·lectiu reivindica la necessitat de recuperar la sobirania alimentària. Es tracta de reivindicar el dret i la capacitat que té la societat de decidir sobre el rumb de les polítiques agràries i les dinàmiques dins la cadena de valors de la producció agroalimentària.

La recuperació d’aquesta sobirania ha de permetre generar una economia sòlida iniciada des del territori. “Hem de deixar de veure com a salvadors de l'economia les grans inversions exteriors i començar a creure en el talent, els coneixements i les oportunitats que tenim a nivell local”, defensa Marc Talavera.

La clau d’aquest canvi és la diversificació. Per tal d’arribar a gaudir d’un model sostenible i saludable, és important diversificar allò que cultivem, comercialitzem i consumim. L'estandardització de l’oferta agroalimentària ha comportat que el 90% de la població del planeta s’alimenti a partir de trenta espècies vegetals, el que suposa haver perdut tres de cada quatre varietats tradicionals. Però si ens fixem només a Catalunya, se supera fàcilment l’existència de més d’un miler d'espècies silvestres i tradicionals comestibles, la majoria d’elles en desús. 

Segons Laura Calvet Mir, doctora en ciències ambientals i experta en diversitat biocultural i transicions agroecològiques, aquests esquemes perjudiquen la biodiversitat agrocultural, és a dir, sentencien la salut mediambiental i contribueixen a la pèrdua d'identitat cultural. 

Per una banda, el monocultiu és un model de producció susceptible a patir més plagues, mentre que l'agrodiversitat de cultius ajuda a mantenir un paisatge sa i equilibrat. "La recuperació de les plantes silvestres i varietats tradicionals té molta potencialitat, perquè aquestes espècies ja tenen arrels al medi, porten menys plagues i malalties i, per tant, s'utilitzen menys productes agroquímics, afavorint així la transició ecològica", defensa Calvet Mir. 

D'altra banda, oblidar aquestes varietats comporta la pèrdua de les tradicions i les identitats culturals relacionades. "Preservar les espècies és mantenir la cultura agrària que contenen, com la manera de cuinar els plats o la cultura lingüística, i contribueixen a generar un model rural més ric", afegeix Laura Calvet Mir. 

Airy Gras, biòloga, doctora en etnobotànica i membre del grup de recerca Etnobiofic dedicat a l'estudi i divulgació de l'etnobotànica als Països Catalans, també comparteix el potencial de les 'plantes oblidades' afirmant que “la incorporació d’aquest coneixement local a les pràctiques diàries ha de permetre un nou model agroalimentari, respectuós amb el medi i que posi en valor les races locals i la recuperació d’aquells cultius minoritaris". 

El futur de l'economia local

El model actual no només agreuja el canvi climàtic i ens condueix a un empobriment cultural i gastronòmic, sinó que també deteriora el futur de l’economia local. Posem el cas que nosaltres cultivem les mateixes verdures que s'ofereixen en qualsevol altre racó del món. El preu d'aquestes estarà marcat pel mercat global. En canvi, si plantem unes espècies singulars i diverses, a més de preservar els ecosistemes del territori, oferiran un valor afegit a la producció local que els permetrà ser independents del que dicti el mercat global.

El mercat està saturat amb espècies híbrides, que són molt productives en la mesura que reben tots els estímuls que necessiten. Aquests inputs són satisfets per les multinacionals, que creen una necessitat per després lucrar-se en resoldre-la. Un exemple són els cereals híbrids, que no conviuen fàcilment amb les silvestres, i això comporta haver de tractar-les amb els herbicides de les mateixes multinacionals. En canvi, les varietats tradicionals i silvestres, tot i no ser tan productives, estan més adaptades al medi i ajuden a l'estalvi energètic. 

D’altra banda, des del col·lectiu Els Corremarges, una associació que treballa per la recuperació i la divulgació dels usos populars de la vegetació, Guillem Figueres destaca que “les varietats locals empoderen al pagès perquè ell mateix es pot multiplicar la llavor, mentre que els híbrids de les multinacionals no generen descendència estable”. Això lliga encara més al productor a aquesta relació de dependència, perquè es veurà obligat a comprar llavors noves any rere any.

"Produir la teva pròpia llavor i saber tancar el cercle del cultiu de forma autònoma, sense necessitat de gaires inputs de l'exterior a l'hora de treballar la terra, empodera i dóna autoestima al pagès i al seu territori", afegeix Figueres.  Per tant, les varietats locals representen una eina d’autosuficiència i empoderament agraris. 

En la mateixa línia, Talavera remarca la necessitat de generar un model de sostenibilitat real que no només treballi a nivell ambiental, sinó també en l'àmbit socioeconòmic. "Necessitem un sistema agrícola que vetlli per la diversitat i pel servei d'ecosistemes que ens ofereix el territori, però també que permeti que la gent que viu o que es relaciona amb aquest sistema pugui viure dignament", destaca el president del Col·lectiu Eixarcolant. Així és que Eixarcolant defensa tres sostenibilitats: ambiental, social i econòmica. 

Segons el col·lectiu, la sostenibilitat socioeconòmica depèn de construir una agenda laboral que retorni el prestigi a l'agricultura, posi fi al despoblament rural, a més d’una economia solidària enfocada a dignificar els salaris i assegurar que la riquesa generada es quedi en el territori per ser distribuïda de forma homogènia. 

Filosofia Eixarcolant: la importància de la divulgació

El desconeixement de les varietats silvestres i tradicionals és una realitat que amb el pas del temps s'ha anat accentuant. Com a exemple, tan sols el 17% de la població de l'àrea metropolitana barcelonina sap que l'ortiga és una planta comestible. 

"Allò que no es coneix no es valora, i per tant és com si no existís", assenyalen des d'Eixarcolant. És per això que la formació i divulgació d'aquestes espècies desconegudes és una eina imprescindible per revalorar-les i recuperar els seus usos. Si la societat les desconeix, no sabrà apreciar-les, i menys encara entendre les seves facultats com a palanca de canvi. 

És per això que a més de dirigir diversos estudis i recerques sobre agroecologia i etnobotànica, el Col·lectiu Eixarcolant posa èmfasi en apropar aquests sabers a tots els agents que participen en la producció i el consum agroalimentaris. 

"Intentem trencar la barrera entre l'acadèmia i el món real", sosté Marc Talavera,  "No té sentit fer una recerca perquè aquesta es quedi en articles científics en anglès que no seran llegits per les persones que han d'utilitzar aquells avenços i prendre decisions al respecte". En altres paraules, de què serveix investigar si els coneixements obtinguts no estan a l’abast de qui pot aplicar-los? En aquest sentit, l'entitat marca la diferència en no quedar-se en la retòrica, sinó portar a la pràctica tots els sabers que recull.

Per fer-ho, ofereixen un ampli ventall de propostes dirigides a tots els públics i en diferents formats. Trobem activitats per a tercers, com sortides etnobotàniques, conferències, tallers, demostracions de cuina, tasts, i activitats per famílies; visites i experiències a la seu d'Eixarcolant; activitats per a centres educatius, tant per l'alumnat com per al professorat; programes d'activitats formatives i divulgatives per a tots els nivells; i la difusió del model de gestió i compromís ètic del projecte com a exemple de responsabilitat social corporativa.

Així i tot, el projecte de divulgació per excel·lència de l'entitat és la Jornada Gastronòmica de les plantes oblidades. Es tracta d'un esdeveniment per redescobrir i conèixer les plantes silvestres i tradicionals, i com poden contribuir a fomentar una alimentació i una agricultura més sostenibles. 

Jornades per donar visibilitat a les 'plantes oblidades'

És una jornada única a tot el món en la qual s'ofereixen tallers, ponències, xerrades, tasts i altres activitats pensades per ajustar-se a tots els públics. La seva celebració és possible gràcies al Col·lectiu Eixarcolant però també per la col·laboració de més de cent ponents i cent cinquanta voluntaris i voluntàries.

La Jornada celebra aquest any la seva sisena edició, i els esforços d'organitzadors i voluntaris al llarg dels anys comencen a donar els seus fruits. Donar visibilitat al potencial de les 'plantes oblidades', ha estimulat un canvi en les percepcions i l'interès de la població vers el paper de les espècies silvestres i tradicionals dins el món agroalimentari. 

"Hem intentat fer sempre les coses amb rigor, seriositat i transparència, i se'ns ha permès guanyar-nos la consciència i credibilitat vers un espectre molt ampli de la ciutadania" declara Talavera. Per un costat, Eixarcolant observa com cada cop rep un públic més divers, no només experts i fanàtics del tema, sinó gent que desconeix aquest món, però que té curiositat per tot allò que es planteja. Altrament, destaca el canvi en les sensacions que s'enduen les persones assistents i la forma en què es refereixen al col·lectiu o la jornada.

L’entitat valora molt positivament aquests resultats i defensa que per aconseguir un canvi real cap a un model agroalimentari més sostenible i respectuós, és imprescindible comptar amb el suport de diferents sectors poblacionals. "Els canvis no es faran amb el 10% de la gent que ja està convençuda, sinó arribant a interpel·lar una part important de la població", afegeix Talavera. 

 

Les llavors lliures 

Per incorporar amb normalitat les plantes silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals dins la nostra quotidianitat, passant pel cultiu, al comerç fins a arribar a la nostra dieta, és indispensable posar a l'abast de tothom les llavors amb què poder cultivar-les. 

A més de la difusió dels usos i beneficis d'aquestes plantes, cal facilitar el seu conreu per poder gaudir de les seves utilitats. Tot això, a més de la manca de comercialització d’aquests vegetals, va decidir al Col·lectiu Eixarcolant a oferir un servei de venda de llavors. D’aquesta manera, no només difonen els coneixements sobre les espècies, sinó que donen l’opció de poder cultivar-les. 

L'entitat ofereix una línia de sobres amb llavors de varietats agrícoles i ornamentals tradicionals i espècies silvestres comestibles, a través de la seva botiga en línia i en més de cinquanta punts de venda distribuïts per tot el territori. Totes elles han estat cultivades i recol·lectades de forma sostenible i respectuosa amb l'entorn, i es presenten en un format acompanyat de tota la informació necessària per plantar-les i consumir-les. Així, podem aprendre a cultivar des de casa calèndula, violera, malva o colitxos, entre altres espècies.

"Molta gent no en sap res sobre el seu cultiu o consum i no podem deixar que això obstaculitzi la normalització d’aquestes espècies”, observa Marta Palomas, representant del projecte Eixarcolant Llavors. "És per això que els hi expliquem què se'n menja, com es cultiven i quin és el seu valor nutricional", afegeix.

"Són llavors lliures perquè tothom qui vulgui les pot reproduir i intercanviar amb altres persones", destaca Palomas. L'objectiu és posar en circulació aquest patrimoni col·lectiu perquè pugui ser part activa de la recuperació de la sobirania alimentària a través del lliure intercanvi. Tot això empodera al pagès, alliberant-lo de qualsevol relació de dependència.

A més del consum a través de les llavors, Eixarcolant també proposa una línia d'alimentació incorporada en diferents punts de venda per tal que la gent comenci a familiaritzar-se amb aquests vegetals. En aquests punts ofereixen un ventall de productes locals i de temporada incorporant amb total normalitat espècies silvestres i varietats tradicionals conreades de forma respectuosa amb el medi ambient. 

Tal com destaca Talavera, “és important que es puguin trobar aquests productes, però també ho és que estiguin elaborats de forma sostenible”. De res serveix que una multinacional comercialitzi ortigues si no segueix els paràmetres de sostenibilitat. “El repte és poder trobar aquestes plantes al mercat, però que al mateix temps siguin referents d’una nova forma d’entendre el model agroalimentari”, afegeix Talavera. 

A més de la feina de recuperació i divulgació que efectuen col·lectius com Eixarcolant i altres iniciatives, Airy Gras defensa que “rescatar aquest saber popular és feina de tots i totes, no només del sector acadèmic, agricultores i agents implicats”. Podem contribuir a revalorar aquests coneixements preguntant a la gent gran del nostre voltant quines plantes usaven, perquè les utilitzaven o com ho feien. “Si coneixem el nostre entorn i el patrimoni immaterial que l’envolta, l’estem conservant i això és el que compta”, conclou Gras. 

Així doncs, que no ens estranyi menjar-nos una truita d'ortigues, perquè no només estarem gaudint d'un àpat bo i nutritiu, sinó que al mateix temps contribuirem a promoure un model agroalimentari més just i sostenible.