'Enviat a les escombraries: Pèrdua global d'aliments a granges' és l'informe publicat per la World Wild Fund for Nature (WWF) i l'empresa de supermercats Tesco, amb el propòsit de visibilitzar l'impacte del malbaratament d'aliments.

L'estudi eleva a 2.500 milions de tones els aliments desaprofitats a escala mundial, 1.200 milions de tones més de les que comunament se citaven. Això és degut, en part, perquè per primer cop l'informe analitza i quantifica les pèrdues associades a les explotacions agrícoles, oferint una visió més completa de l'abast dels residus alimentari.

El desaprofitament d'aliments contribueix a nivells massius de degradació ambiental i perpetua la inseguretat alimentària. La producció d'aquests necessita quantitats elevades de terra, aigua i energia, fet que el converteix en un sector significatiu en l'empitjorament del canvi climàtic. De fet, segons dades de l'informe, el malbaratament d'aliments genera el 10% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, gairebé el doble de les emissions anuals de tots els cotxes que circulen a Europa i els Estats Units.

Un altre punt que ens mostra 'Enviat a les escombraries' és que les pèrdues de les explotacions agrícoles acostumen a ser majors en les regions industrialitzades. Malgrat gaudir d'una millor mecanització a les granges i només concentrar el 37% de la població mundial, els països d'ingressos alts i mitjans d'Europa, regions industrialitzades d'Àsia i Amèrica del Nord, generen el 58% de les pèrdues totals.

L'informe alerta que la lluita contra el canvi climàtic no serà viable si no abordem el malbaratament d'aliments, sobretot en les explotacions agrícoles. És per això que el Fons Mundial per la Natura (WWF) insta als governs i els agents del mercat a prendre mesures per reduir el desaprofitament d'aliments al llarg de les etapes de la cadena de subministrament.

Àrees d'acció

Existeix una multiplicitat de factors humans implicats dins la cadena de subministrament que tenen un impacte decisiu en el desaprofitament de comestibles. L'organització WWF detalla diverses àrees d'acció on poder corregir els desastres de la intervenció humana.

Per una banda, cal transformar les estructures de mercat actuals perquè separen als agricultors del consumidor final, fet que provoca desajustos en el volum de producció, el temps de sembra i collita o els cultius plantats. No només això, sinó que les pràctiques econòmiques prioritzen i afavoreixen al mercat per sobre dels agricultors. Això debilita la seva capacitat per negociar i dificulta que puguin invertir en la tecnologia necessària per posar fi al desprofit alimentari.

En segon lloc, WWF demana que la pèrdua d'aliments a les granges ocupi una posició més significativa en les prioritats polítiques. Els governs nacionals tenen la capacitat de millorar la situació actual establint objectius de reducció d'aliments legalment vinculants, polítiques que protegeixin i empoderin als agricultors o invertint en infraestructura, I + D i capacitació, entre molts altres.

D'altra banda, també es demana a les institucions multilaterals i a les ONG que s'impliquin en millorar el mesuratge i la reducció de les pèrdues a les granges, i així visibilitzar l'abast real del malbaratament d'aliments. Per acabar, l'organització destaca el paper actiu dels ciutadans, que poden impulsar canvis convertint-se en consumidors conscients en prendre el control de les seves eleccions alimentàries.