La comarca del Baix Llobregat pren el nom del riu Llobregat, tanmateix, el riu és un gran desconegut per a la major part de la població resident i per a les persones d'altres àrees de Catalunya. El documental, amb el títol “D’esquenes al Llobregat” pretén deixar de donar-li l’esquena al riu. Per a la seva realització, l'Associació Naturalista d'Abrera (ANDA) ha comptat amb la col.laboració de tècnics de medi ambient, associacions de pescadors, pastors, agricultors i naturalistes dels 3 municipis i tècnics de l'Agencia Catalana de l''aigua. "D’esquenes al riu” té una durada de 45 minuts i es pot veure a youtube.

Un fort impacte i una lenta recuperació

Històricament el riu Llobregat va ser definit el "el riu més feiner de Catalunya", fet que el va portar a ser probablement un dels rius catalans que més ha patit l'impacte de la industrialització pesada i de la urbanització, sobre la qualitat de l’aigua i el bosc de ribera. La seva llera ha estat ocupada, alterada i canalitzada. En els darrers anys, la millora del sanejament i la presència de depuradores ha permès iniciar treballs per la recuperació del riu hidricament, de l'ecosistema i els paisatges fluvials, així com del seu valor social. Es comencen a veure el resultats, però la feina ha de continuar, tal com expressen els protagonistes del documental.

Les associacions naturalistes dels pobles del Baix Llobregat per la defensa del riu.

Des de la plataforma ProuSal i de la Xarxa per una nova cultura de l'aigua (XNCA), es dirigeixen accions per denunciar la salinització del riu i dels aqüífers per part de empreses extractores de potassa.

Des de l'organització ecologista de 'Martorell Viu' denuncien els intents d'ocupar urbanísticament els espais inundables, i es mostra la preocupació per la falta de protecció de les zones inundables del riu.

Amb textos com el llibre "Rius de sal" es parla de l'impacte de les rescloses de la setantena de minicentrals elèctrica, la presència de turbines i la manca de cabal ecològic necessari per preservar valors naturals i les poblacions de peixos.

La recuperació social del riu

El vídeo mostra indrets desconeguts que han pogut ser naturalitzats, als quals cada vegada més ciutadans s'apropen baixant al riu. Les entitats també denuncien aquells espais en els quals ha estat usurpat el domini públic hidràulic. En aquest context, el Parc Agrari té també una funció en la defensa les ribes del riu, frenant la pressió a la que està sotmès el riu Martorell a baix.