Les entitats exigeixen que es mantingui la ZBE i reclamen “anar més enllà” en les mesures anticontaminació

Ni un pas enrere en la defensa de les mesures anticontaminació. Diverses entitats socials i veïnals han expressat el seu rebuig frontal a la sentència del Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC) que tomba la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Barcelona, l’ordenança municipal que veta els cotxes més contaminants a la capital catalana i que està en vigor des del gener del 2020.   

“Considerem lamentable que hi hagi sentències judicials que puguin aturar mesures contra la contaminació, quan el que cal és anar molt més enllà”, explica a Xarxanet la Maria Garcia, portaveu de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, una de les entitats que signa el comunicat conjunt amb altres plataformes com l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, Ecologistes en Acció i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) per mostrar la seva disconformitat amb l’estocada judicial a la ZBE.

Aquest dilluns, el TSJC ha decidit anul·lar la ZBE a l’àmbit de les Rondes de Barcelona en resposta als recursos presentats per una desena d’associacions i gremis, la majoria vinculats al sector del motor. El tribunal argumenta la decisió per la falta d’informes que avalin algunes de les restriccions, l’excés de l’àmbit geogràfic que abasta la ZBE, la manca de proporcionalitat de les mesures i l’excessiva restricció del tipus de vehicles afectats, entre altres raons.

Una sentència que s’excedeix i tècnicament no se sosté

Les entitats socials i ambientals han criticat la decisió del TSJC i creuen que una sentència judicial “no pot aturar el consens polític i social per millorar la qualitat de l’aire”. Cal recordar que l’ordenança de la ZBE, aprovada pel ple municipal el desembre del 2019, va comptar amb un amplíssim suport. Igualment, en el comunicat, les plataformes i entitats recorden que no és la primera vegada que s’intenten revertir mesures anticontaminació des de la via judicial, i això també ha passat a altres ciutats com Madrid o París: “no és un fet aïllat”, asseveren. 

L’estocada judicial ha coincidit amb la presentació del primer balanç municipal de la mesura per part de l’Ajuntament, que fa palès que la ZBE ha aconseguit rebaixar un 11% els nivells de NO2, contribuint a evitar cent vint-i-cinc morts l’any i més de 600.000 desplaçaments en cotxes contaminants. 

“La sentència fa apreciacions polítiques, excedeix l'àmbit pròpiament jurídic i presenta arguments que tècnicament no se sostenen”, afirma la Maria Garcia, en la línia del que diu el comunicat de les entitats. Alhora, la portaveu de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire insisteix que “cal anar molt més enllà” i que el debat obert per la decisió del TSJC “no sigui si s’anul·la o no la ZBE, sinó quines mesures efectives per garantir el dret a respirar un aire net”. 

Barcelona i altres municipis afectats, així com la Generalitat, ja han anunciat una bateria de recursos contra la sentència, que encara no és ferma, amb l’objectiu de mantenir el veto als cotxes més contaminants dins dels gairebé cent quilòmetres quadrats que abasta la ZBE. Les entitats esperen que els recursos tirin endavant i permetin aturar la prohibició al veto als cotxes contaminants.

Amb la ZBE no n’hi ha prou

“Confiem que la ZBE es mantingui, però el que estem demanant és que evolucioni cap a altres mesures que realment són efectives, com seria el peatge urbà, que ja funciona a dinou ciutats europees i que les entitats defensem des de fa temps, juntament amb actuacions més contundents de canvi modal”, assenyala Garcia. 

El peatge urbà, o taxa anticontaminació, expliquen, ha aconseguit el propòsit de reduir el trànsit en ciutats europees que ja l’han aplicat, com és el cas d’Estocolm, entre altres. És una mesura que proposen per dissuadir l’ús habitual individual del vehicle privat i, alhora, serveixi per augmentar el finançament del transport públic. Plantegen aplicar-lo a tots els vehicles, que sigui gratuït per als vehicles amb tres o més ocupants, i tingui excepcions per no afectar els col·lectius vulnerables que realment necessiten el cotxe.

Amb tot, per a les entitats, l’esquema aplicat de renovació de vehicles no ha permès assolir els objectius de qualitat de l’aire requerits per la normativa europea i recomanats per l’OMS: “no soluciona ni la contaminació ni la densitat de vehicles que tenim a la ciutat, i tampoc permet fer el canvi modal”, adverteix la portaveu de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire. 

En aquest context, demanen que se superi aquest model i es posi fil a l’agulla contra la contaminació amb mesures més contundents. A més, recorden que la sentència arriba quan hi ha un procés judicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per l’incompliment reiterat de la normativa de la qualitat de l’aire.

Així, els moviments socials i ambientals reclamen que s’apliquin actuacions directes per a la reducció de vehicles; mesures per dissuadir-ne l’ús individual, que continua sent majoritari a la ciutat; i que en paral·lel es duguin a terme accions per potenciar el transport públic i la bicicleta; així com una reconversió del viari per donar a models més sostenibles i també al vehicle d’alta ocupació. 

“Ja no podem esperar més, s’han d’aplicar aquelles mesures que siguin més eficients, de més ràpida execució i més impacte; no hem d’anar enrere sinó anar més enllà”, rebla Garcia, que anuncia que les entitats estan preparant una campanya en què concretaran les mesures que exigeixen per, entre altres, potenciar l’ús del transport públic –per exemple, fidelitzant els usuaris– i la bicicleta. “Són mesures que, sense una gran inversió i sense necessitat d’obra, provocarien grans transformacions; només cal voluntat política”, conclou.