Lluís Estamariu: "Volem renaturalitzar, enverdir i embellir la Punta del Miracle, treure asfalt i cotxes"

LaviniaNext
Autor/a: 
Carlos Faneca
Estat actual de la Punta del Miracle, amb l'aparcament de formigó davant del mar. Font: SOS Costa Daurada
Estat actual de la Punta del Miracle, amb l'aparcament de formigó davant del mar. Font: SOS Costa Daurada
Acció reivindicativa de SOS Costa Daurada per reclamar la no privatització de l'antic Preventori de la Savinosa. Font: SOS Costa Daurada
Acció reivindicativa de SOS Costa Daurada per reclamar la no privatització de l'antic Preventori de la Savinosa. Font: SOS Costa Daurada

Lluís Estamariu: "Volem renaturalitzar, enverdir i embellir la Punta del Miracle, treure asfalt i cotxes"

Autor/a: 
Carlos Faneca
LaviniaNext

Resum: 

La creació d'un Parc Municipal Litoral a la punta del Miracle és una de les lluites de SOS Costa Daurada, que proposa obrir Tarragona al mar amb la reconversió de la plataforma de formigó i el cobriment de les vies del tren.

SOS Costa Daurada és una plataforma coordinada per diverses entitats presents a la zona del Camp de Tarragona, com el Gepec, la Sinia, Ecologistes en Acció, Greenpeace, Gata, Salvem la platja llarga de Tarragona, Al Camp residu Zero i Fridays For Future, enre d'altres. Nascuda fa dos anys, emmirallada en la plataforma SOS Costa Brava, la coordinadora manté diversos fronts oberts, com ara la proposta de la reconversió de la Punta del Miracle, el desenvolupament del Pla General de Tarragona i el futur de l'antic preventori de la Savinosa.

Lluís Estamariu, president del Gata (Grup d'Amics de Toni Achón), entitat excursionista ecologista de la ciutat i formada per 112 socis a Tarragona, és també un dels portaveus de la coordinadora SOS Costa Daurada. Parlem amb ell sobre la tasca canalitzadora de SOS Costa Daurada, de les lluites actuals, de la relació amb les administracions i dels reptes als quals s'enfronten les entitats presents al camp de Tarragona al 2022.

La reconversió de l'aparcament de la Punta del miracle és una de les lluites que manteniu actualment. Quina és la situació?

És el front obert més important que tenim i en el qual estem més actius. Ja fa vint anys que tenim aquest aparcament de formigó davant del mar, que el considerem un atemptat contra la vista, contra la platja, i que ens avergonyeix moltíssim. A més a més, està en desús i encerclat, i no s'hi pot fer res. L'Ajuntament de Tarragona va fer públic que volia invertir 800.000 euros per a posar en solfa aquesta estructura, la qual cosa ens va impactar i indignar.

No estem d'acord en donar continuïtat a una estructura que no fa la seva funció, que fa de pàrquing dissuasori, que enlletgeix i segresta una platja que podria estar molt més naturalitzada. Vam començar a moure'ns i vam pensar què ens agradaria que hi hagués en aquesta platja i com ens agradaria que fos, motiu pel qual vam fer una sèrie de dibuixos explicatius.

I proposeu la creació d'un Parc Municipal Litoral.

Tarragona no es caracteritza per tenir molts parcs. A més a més, tenim una frontera física, com a molts altres municipis costaners, que és la barrera que fan les vies del tren entre el litoral i la ciutat. Així que proposem el desmantellament d'aquest aparcament que hi ha davant del mar perquè entri llum i el cobriment de les vies del tren perquè hi hagi connectivitat entre la ciutat i el mar. El lema del nostre projecte és 'Proposta del nou projecte de Parc Municipal Litoral de la Punta del Miracle: obrim la ciutat al mar'.

Aquests canvis permetrien permeabilitzar la ciutat i guanyar més superfície, amb una gran àrea verda, i poder recuperar les dunes. Això incrementaria espai per oci, esbarjo o esport. Proposem una barreja de renaturalitzar, enverdir, embellir la zona, i treure asfalt i cotxes. S'ha demostrat amb la pandèmia que aquests espais són imprescindibles.

Quins altres canvis proposeu?

Tenim dos fortins del segle XVIII, de la guerra de Successió, als quals no se li dona cap ús. Proposem la seva museïtzació i la recuperació de la memòria històrica explicant què va esdevenir per a Tarragona aquesta guerra. A més, molt a prop, tenim un petit cementiri d'oficials anglesos d'aquella època.

Esteu recollint signatures a través de Change.org.

Hem començat a fer-ho sense cap valor jurídic, només per veure quin suport tenim. Ja hem passat de les sis-centes signatures. A més, el Diari de Tarragona, un dels diaris més llegits aquí al Camp de Tarragona, va publicar la nostra proposta i van fer una votació en la qual van arribar a votar més de nou-centes persones, amb un 90% d'acceptació a favor nostre. Fa uns dies també hem fet una taula rodona al Col·legi d'Arquitectes de Tarragona per debatre aquest projecte tècnicament, amb arquitectes i enginyers.

Una de les il·lustracions dutes a terme per explicar la proposta de SOS Costa Daurada.

Una de les il·lustracions dutes a terme per explicar la proposta de SOS Costa Daurada. Font: SOS Costa Daurada

Quines expectatives teniu?

Ara estem fent feina de contactar amb entitats ii grups de persones, com l'Associació de veïns del Miracle, als quals els hem traslladat la nostra proposta i amb els quals parlarem. També amb la plataforma Mercaderies per l'interior, que valoren positivament la proposta de cobrir les vies del tren. Igualment, gent activa de Tarragona, com els Tuitaires de Tarragona, que també els ha agradat. Estem fent una mica de taca d'oli, fent pedagogia per ensenyar la proposta a la població i generar debat, cosa que les administracions públiques no fan.

No és possible anunciar un projecte d'aquesta envergadura sense haver-ho consultat amb la ciutadania. La democràcia participativa és consultar, xerrar, obrir debat. Nosaltres fem el que l'administració pública no fa. Hi ha una distància molt important entre les administracions públiques i la ciutadania.

Falten nexes entre les dues parts?

D'un temps ençà que estem darrere de l'Ajuntament de Tarragona per formar un consell de sostenibilitat o de medi ambient en el qual ens trobem administració pública i entitats. Però volem que sigui vinculant, que no sigui només de cara a la galeria. No hem de tenir por de demanar l'opinió a la gent, la gent té molt criteri.

El polític no només ha de demanar el vot cada quatre anys, sinó que ha de col·laborar amb la ciutadania. Nosaltres tenim ganes de fer-ho. Esperem que aquest govern, dins d'aquest mandat, posi els fonaments i els estatuts perquè aquest consell funcioni i que sigui executiu, i no només consultiu.

Quina ha estat la relació amb les administracions en aquests dos anys?

Estimulant i reforçant el diàleg, sempre. Ens hem reunit amb la diputació de Tarragona pel tema del Preventori, a la platja de la Savinosa. També ens hem reunit amb l’Ajuntament de Tarragona, per la gestió de l’anella verda i pel projecte actual de la Punta del Miracle, que ja hem comentat.

Quines altres problemàtiques hi ha sobre la taula?

Un altre front obert és el Pla General de Tarragona. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar el pla amb l'ordenació urbanística municipal. Ara, ja han tornat a fer l'esbós inicial i l'estem revisant, a veure quantes zones es poden salvar de la voràgine constructora dins d'aquest concepte que es diu anella verda-blava. Aquí sí que hi haurà un procés de participació, però hem de veure com serà. El procés participatiu és de compliment obligatori. A principis de 2022 començaran les reunions amb l'actual consistori.

Tot i que la nostra opinió ja és sabuda, serà en aquestes reunions on tornarem a dir la nostra. Evidentment, estem més cap a la deconstrucció que cap a la construcció, i ben segur toparem amb moltes coses. Volem preservar més que desenvolupar, i aquí és on xoquem amb l'administració.

"Volem preservar més que desenvolupar, i aquí és on xoquem amb l'administració".

Quin és l'estat de la biodiversitat a la costa daurada?

Parlant de la banda marina, els prats de la posidònia, està en un estat d'empobriment molt gran a causa de la contaminació de la indústria química, de tota la pesca d'arrossegament, tant industrial com turística, per l'arrossegament de les àncores que arrenquen les arrels d'aquestes plantes. Per tant, si no tenim tots aquests prats, no hi haurà totes les comunitats de peixos que haurien de ser.

El que demanem és la creació d'un santuari marí de recuperació. Amb la pandèmia s'ha vist que, quan l'activitat humana deixa de treballar, la recuperació és espectacular. Això atrauria un turisme més sostenible. I també faria la funció de protecció del litoral, de la sorra i els passejos naturals que hi hauria a la part terrestre. Hi ha hagut una sobreexplotació, amb una gran pèrdua de banc de peixos, de crustacis... la quantitat de biodiversitat que hi havia abans no té res a veure amb la que hi ha ara, el descens ha sigut espectacular.

Un altre front obert és el futur de l'antic Preventori de la Savinosa. Quin és el seu estat?

Està situat en el que diem nosaltres un 'morrot', és a dir, una entrada de roca bastant important dins del mar. És un lloc bastant emblemàtic, amb un gran atractiu paisatgístic, molt important i que, després de ser tancat a finals dels anys setanta, ha estat així durant els darrers cinquanta anys. Van sortir propostes de fer un parador nacional o rehabilitar l'espai per posar un hotel de quatre o cinc estrelles. Va ser quan ens va saltar l'alarma i ens va semblar que un projecte així, en sol públic, limitava la tipologia d'usuari que utilitzaria aquell espai.

A finals de 2020 ens vam mobilitzar, vam fer una cadena humana de més de sis-centes persones amb la qual vam encerclar l'espai i vam aturar el Poum. Però estem temerosos i vigilant el que pugui passar. Hem demanat a la diputació de Tarragona que faci un estudi de biodiversitat que hi ha a la zona, i encara estem esperant. Sabem que els tempos de l'administració pública són molt lents. Almenys, si més no, el projecte de l'hotel està aturat.

Quins són els reptes de la coordinadora de cara al 2022?

Ara per ara, en el que més energia posem, és en aquest aparcament i el projecte de la Punta del Miracle. Volem aconseguir que l'ajuntament tiri enrere la seva proposta i se sumi a la nostra. Seria un gran triomf del debat de les idees. I que aquests 800.000 euros, que tenen previst gastar-se aquí, que se'ls gastin en el desmantellament de l'aparcament, en una primera fase, i en començar tot el procés de renaturalització d'aquest espai. Serà la nostra batalla més gran.

Afegeix un comentari nou