Lluís Garcia: "L'abús del riu Siurana és tal que el territori que dona l’aigua és el que menys en té"

Volem lo riu Siurana viu! és el lema que la Plataforma pel riu Siurana ha utilitzat per denunciar la situació en la qual es troba el riu, així com els municipis que es troben a la conca d'aquest, per la manca d'aigua derivada de l'explotació que en fa la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. Des de la plataforma es considera un 'espoli' el que, des del Baix Camp, s'està duent a terme al Priorat en un riu el qual temen que mori si continua tal com està ara.

Arran de la denúncia que a principis de 2021 va presentar la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes contra l'Andreu Escolà i l'Anaïs Estrems, el cas va explotar als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, fent visible també tot el suport que entitats i població en general van donar a les dues persones denunciades  Un dels membres de la plataforma, el Lluís Garcia, ens parla de l'entitat, els seus objectius, la situació del riu Siurana i els reptes que tenen pròximament per tractar de trobar una solució que pugui beneficiar les dues parts.

Quin és l'estat actual del riu Siurana? Perilla?

El dret d'explotació és de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, i els pobles de la conca del riu Siurana no tenim vot en la presa de decisions sobre l'ús que es fa d'aquesta aigua. El riu està sec una bona part de l'any. Des de fa dos anys estan deixant anar a l'estiu 20 litres que arriben justets a Poboleda. A mesura que vas cap a Torroja veus que va minvant, no hi ha tants tolls. És totalment insuficient.

Com s'arriba a aquesta situació?

La concessió data dels anys trenta del segle 20, en temps de la República. Era un projecte molt antic de quan Reus i el Baix Camp tenien necessitats d'aigua i programaven fer un transvasamen. Fins a l'any 2004 la balança de l'aigua s'havia mantingut una mica de manera correcta, s'emportaven aigua, però deixaven anar el que deia la concessió, uns 200 litres per segon d'aigua riu avall. Amb això els pagesos no tenien queixes, i si tenien problemes parlaven amb la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes i no hi havia problema.

El 2004 és quan canvia la situació, el cabal de manteniment és de 20 litres per segon i, des de llavors, el riu cada vegada ha anat a menys. Hi ha estius que no respecten ni els 20 litres segon que havien acordat.

Llavors neix la plataforma.

Farts d'aquesta situació, el 2015 ens reunim a Torroja i conformem la plataforma pel riu Siurana. Al principi no som molts, i a poc a poc té una trajectòria ascendent, però moderada. I això fins a arribar a l'any passat en què rebem la notificació que denuncien Anaïs Estrems, membre de la plataforma pel riu Siurana, i l'Andreu Escolà, llavors president del Gepec. Nosaltres ens mobilitzem molt, la situació agafa una volada important i comencen a sortir escriptors, periodistes, partits polítics, entitats i gent en general que se solidaritza.

Qui forma la plataforma?

És una plataforma oberta. La majoria som veïns i veïnes de diversos pobles del Priorat. Cada vegada som més, però al principi només érem gent dels pobles del Topograpo, la mancomunitat creada per Torroja, Porrera, Gratallops i Poboleda, per solucionar els problemes d'abastiment d'aigua.

Quins són els objectius de la plataforma?

Recuperar el riu. Recuperar-lo al màxim que es pugui. Demanem que arribi l'aigua fins a Garcia, però sabem que és complicat, i més tenint en compte el canvi climàtic. El baix Camp s'enduu el 95% de l'aigua del Siurana cap avall. I a nosaltres, per a tot el Priorat, ens deixen un 5%. Alguns estius, quan ve més gent a les segones residencies o als càmpings, hem tingut problemes en alguns pobles, s'ha hagut de racionar l'aigua i a partir de les 12 de la nit no es podia fer servir fins al matí.

Volem tenir tota l'aigua possible i que la gestió sigui del Priorat. Això sabem que és difícil, però nosaltres ho demanem. Nosaltres sempre hem estat a favor dels pagesos, no volem treure'ls-hi l'aigua, ni als pagesos ni l'aigua de boca a la gent. Però l'abús és tal que el territori que dona l'aigua és el que menys en té. Per regar i per tot.

"El nostre objectiu és recuperar el riu. Recuperar-lo al màxim que es pugui"

La situació amb el riu Siurana afecta econòmicament a la zona?

Exactament. De fet, ara, al Priorat, estem en una època àlgida dels cellers, del vi, i clar, si no tenim aigua tot això anirà a menys i al final el Priorat acabaria patint les conseqüències. Quan el canvi climàtic vagi a més haurem de tancar tot, serà una terra erma. Tenim els suports de la denominació d'origen del Montsant i la denominació d'origen del Priorat. De fet, entre tots els cellers ens han donat més de 400 ampolles amb els quals farem lots perquè cada poble, aquest setembre, faci una rifa i pugui recollir diners per la lluita.

El Baix Camp necessita l'aigua?

Reus té l'aigua del minitransvassament de l'Ebre i també del Siurana. Tenen aigua de sobres.

Dieu que en alguns casos es desaprofita o malbarata.

Segons assenyalen des de l'ajuntament, l'aigua a Reus es depura al 95% quan surt de la depuradora. Tota aquesta aigua va a parar al mar. El que demanem és que l'aigua torni a pujar al barranc i baixi al pantà de Riudecanyes. Aleshores ens estalviaríem 800 litres per segon, imagina l'aigua que tindríem. Segurament arribaríem a tenir dues o tres vegades l'aigua que actualment passa pel riu.

Hi ha vídeos en els quals es veu com s'està llençant l'aigua per una canonada, que baixa plena d'aigua, i acaba al mar. Mentrestant, a nosaltres ens estan espoliant i estem amb 20 litres per segon, que és el que ens deixen ara. Des del 2004 cap aquí la situació ha estat així, sobretot a partir dels últims deu anys quan no arribava aigua ni a Poboleda. Imagina el cabal ecològic que a quatre quilòmetres del pantà no arribava l'aigua ni al poble. Es deuen creure que són els amos del riu. Bé, ells diuen que el riu és nostre, però que l'aigua és seva.

Com afectarà el canvi climàtic a la zona del Priorat?

Companys com l'Andreu Escolà diuen una cosa que és bàsica. Si no fos pel canvi climàtic nosaltres el que demanaríem seria que es tirés a terra el pantà de Siurana. Però com que sabem que cada vegada plourà menys o hi haurà més sequeres, és necessari tenir el pantà. Nosaltres no estem en contra que hi hagi aquestes infraestructures, perquè això va bé. El que és bo, és bo. El que estem en contra és que se'ns espoliï, que una comarca vampiritzi una altra comarca veïna per tal de sobreviure i tirar endavant els seus conreus.

I l'estat de la biodiversitat perilla si el riu continua així?

Si no tenen aigua, la biodiversitat al final acabarà morint. És una misèria el que ens donen, és indignant, sincerament. No ens hem posat en això per ser uns ecologistes radicals. Jo em considero un veí que vol que els seus néts puguin viure, quedar-se i treballar aquí. Que puguin desenvolupar la seva vida al Priorat. Si no tenim aigua què han de fer?.

"Vull que els seus néts puguin viure, quedar-se i treballar aquí. Que puguin desenvolupar la seva vida al Priorat. Si no tenim aigua què han de fer?"

A què es deu la denúncia a l'Anaïs Estrems i l'Andreu Escolà

Van rebre una denúncia per distracció de les aigües, coaccions i danys. Ve d'una acció molt senzilla i infantil que vam fer unes cinquanta persones. Vam anar a l'assut, i vam posar unes taules de conglomerat perquè l'aigua saltés al riu. Va durar poc perquè el conglomerat, amb l'aigua, es desfà. L'aigua va arribar tot just a Torroja, a vuit kilòmetres, va ser una cosa puntual. Van presentar una denúncia i com la jutgessa va veure que era una protesta veïnal la va arxivar.

Després la querella es va ampliar a una 'palanganada' que vam fer un any després, el juny de 2018, que consistia en agafar aigua de l'assut amb galledes i la llençaven al riu. Vam estar un matí, amb quatre palanganes. Però deien que havíem entrat en propietat privada. Doncs vam anar a declarar, vam buscar uns advocats i estem pendents del que digui la jutgessa. Mentrestant anem tenint suports.

És increïble tot el suport que heu rebut.

​Un eurodiputat d'Esquerra Unida va fer un parell de preguntes al Parlament Europeu, les respostes van ser indefinides. Uns anys enrere el Raül Romeva va fer també la mateixa pregunta. Són petites coses, però hem arribat allà i ens ha donat visibilitat per denunciar-ho, fer escrits i que surti a la premsa. El que volem al final és que se'n parli del riu. I amb la denúncia, la majoria d'entitats del Priorat, fins i tot de gent del Baix Camp, ens ha donat suport.

Quins són els reptes futurs?

Una de les coses que estem reclamant de fa temps és que reprendre la Taula del Siurana. El conseller Damià Calvet va impulsar una taula de diàleg entre les dues parts del Baix Camp i del Priorat i intentar arribar a un acord. No obstant això, ha estat aturat pràcticament més de dos anys aturada, entre algun desacord, la pandèmia i les eleccions. Ja hi ha una altra conseller, i estem reclamant que es reprengui la taula. Sabem que estan temptejant els representants de cada part per buscar una solució. Esperem que al setembre es torni a convocar.

A través del Gepec s'han fet aportacions al cabal ecològic i propostes d'un mínim manteniment del cabal ecològic del riu Siurana. Són propostes per tal de trobar una solució consensuada, quelcom que serà complicat perquè el que vol la comunitat és continuar com ara. Per a ells ja està bé. A nosaltres ens és absolutament insuficient, des del punt de vista ambiental, com a poble, com a comarca, i des del punt de vista agrícola.