Actualment, la població d’os bru que habita al Pirineu, més concretament la zona de la cadena pirinenca que s’estén des de Bearn fins a Andorra, compta amb poc més de setanta individus. L’espècie està catalogada ‘en perill’ per la Unió Europea perquè és un animal en regressió a tot el conjunt europeu, especialment a Espanya.

Encara que aquestes xifres semblen negatives, l’espècie està en expansió gràcies a diferents factors, sent un d'ells les característiques favorables de l’ecosistema pirinenc, zones naturals amb condicions òptimes perquè la població d’os bru continuï creixent. Cal destacar que existeix un segon grup de l’espècie, el qual habita a la serralada cantàbrica, zona que engloba Galícia, Astúries, Castella i Lleó i Cantàbria, i que té, aproximadament, tres-cents individus. En aquest cas, per tant, es tracta d'una població amb una salut excel·lent.

L’associació per la defensa de la natura Depana treballa per a la conservació de l’os bru des dels inicis de la seva fundació, fa més de vint anys. “La població del Pirineu català estava molt malament. Aquest increment té a veure amb un seguit de reintroduccions de l’espècie, amb individus provinents d’Eslovènia”, explica Lluís Toldrà, membre de Depana. Aquest és el segon factor que ha permès el creixement de les poblacions d'ossos a Espanya.

Durant els anys 1996 i 1997 es van alliberar tres ossos, un mascle i dues femelles, i al llarg del 2006 van arribar sis nous individus. L’any 2016 es va produir l’última acció de reintroducció, amb un mascle d’os bru batejat com a Goiat. Encara que les poblacions han patit greus situacions mai s’han acabat d’extingir, ja que sempre, almenys, va quedar algun individu. “El que sí que podem afirmar és que era una circumstància terminal. O es feia un reforç o l’espècie desapareixia al Pirineu”, declara Toldrà.

Tres perills que amenacen la salut de l’os bru

Les amenaces principals que recauen sobre l’os bru són la persecució directa dels humans i la destrucció de l’hàbitat. Els ossos habiten zones en masses forestals caducifòlies les quals, a Europa, cada cop estan més fragmentades. “Les fagedes i les rouredes, per exemple, cada vegada queden més empobrides a causa de les transformacions de la petjada humana: es cremen, es talen o es planten altres tipus d’arbres”, explica el membre de Depana.

Un altre problema és la convivència de l’ésser humà amb la gran fauna. L’os és un animal carnívor, però el 80% de la seva dieta és fitòfaga, basada en aliments vegetals. “No és un animal especialitzat en la carn, però és potent i oportunista. Si es dona alguna cosa fàcil i senzilla, com una carronya o un animal que no sap fugir, com passa amb el bestiar, doncs ho aprofita”, detalla Lluís Toldrà.

Aquest fet és l’origen de les tensions i les persecucions històriques que s’han dut a terme contra l’animal. Tanmateix, hi ha països i regions en les quals els ossos i les persones conviuen perfectament, perquè no se’ls ha perseguit.

Pel que fa al canvi climàtic, la principal afectació que pateix l’espècie és a través dels hàbitats òptims que necessiten per sobreviure. L’os necessita grans superfícies naturals i, al llarg dels anys, a Europa, estan desapareixent. “El nostre sistema econòmic és poc conciliable amb els ecosistemes. A part dels espais naturals concrets, cal protegir la totalitat dels ecosistemes”, expressa Toldrà.

Depana i la seva tasca de conservació de l’espècie

Les actuacions que duen a terme des de l’entitat es divideixen en dues línies. La primera d’elles la protagonitzen les tasques d’educació ambiental, com són les xerrades de sensibilització que organitzen a centres educatius d’arreu del territori i les campanyes que llencen, depenent de la demanda. “Un esdeveniment que fem cada any i que no volem perdre són aquestes mateixes xerrades però centrades en el Pirineu, que és on viuen els ossos i on té més sentit treballar la sensibilització”, destaca el membre de Depana.

La segona línia la conformen les accions de seguiment. Es duen a terme a través de l’intercanvi d’informació amb els agents de la Vall d’Aran i, sobretot, del Pallars Sobirà, les zones on habiten la majoria dels ossos i on es produeixen les observacions.

El paper dels ossos en l’ecosistema

Aquesta espècie necessita moure’s en grans superfícies. Per exemple, un mascle, en l'activitat de la seva vida natural, recorre zones de cent quilòmetres quadrats en un any i les femelles necessiten uns cinquanta quilòmetres quadrats. Per tant, l’existència de poblacions d’ossos són sinònim d’un bon estat de salut de les rouredes i les fagedes, significa que els arbres tenen una bona producció de fruits. A més, la presència de l’os manifesta que animals com cabirols, cérvols, linxs i, fins i tot, llops, també habiten aquella zona natural.

“Bàsicament, defensem el respecte cap a la vida dels animals i no interferir en aquesta, per no causar problemes en la seva conservació”, reclama Lluís Toldrà.