Marina Codina és la tècnica de projectes de l’Associació Hàbitats, una entitat ambiental que, entre d’altres funcions, treballa per conservar l’estat dels rius i dels boscos de ribera de Catalunya.

A l’associació Hàbitats us centreu en la conservació dels boscos de ribera. Quins problemes presenten aquests boscos pel que fa a la seva conservació?

Els boscos de ribera són l’estructura vegetal que acompanya els cursos fluvials en condicions naturals. Són l’hàbitat específic per a determinats animals i altres vegetals i compleixen diverses funcions clau per a l’ecosistema com ara retenir el substrat o regular les substàncies dissoltes en l’aigua.

Què suposa la seva degradació?

Posa en tensió l’equilibri dins l’ecosistema, l’empobreix i el fa molt menys resilient a les pertorbacions. Ho veiem molt clar quan deixem les lleres nues de vegetació i una avinguda d’aigua causa un fort moviment de terres o desborda el riu entollant els carrers d’un municipi.

Sovint s’ha edificat massa a prop del riu o fins i tot a sobre, arribant a canalitzar-lo i eliminant per complet la vegetació adjacent.

Quines limitacions tenen els boscos de ribera?

Algunes de les principals limitacions del bosc de ribera a Catalunya avui en dia és la manca de connectivitat amb altres ecosistemes naturals i de continuïtat al llarg del riu. És important que potenciem la interconnexió entre espais naturals i retornem la funció de corredor biològic al riu i al bosc que l’acompanya. Afortunadament cada vegada som més conscients de la seva importància i es fan esforços per recuperar aquests boscos i, si més no, potenciar els que hem conservat.

La gent coneix l’entorn fluvial de Catalunya o cal més divulgació?

Cada vegada es coneix més. La gent té la necessitat de reconnectar amb la natura i busca l’aire lliure per trencar amb les rutines i el ritme accelerat que portem. Especialment en entorns urbans es valora molt la proximitat a elements paisatgístics com ara un riu. Mentre que als anys 80 es vivia molt d’esquena al riu, avui en dia és un valor positiu i l’associem al lleure i la salut, gràcies a que n’ha millorat molt la qualitat i l’accés a través de camins i parcs fluvials.

Podríem dir que ara tenim una expectativa més alta sobre els mínims de qualitat, perquè els associem a benestar. Ara bé, cal vigilar per no caure de nou en la trampa.

Quina trampa?

El riu és un ecosistema on es donen moltíssims processos invisibles però constants, que influeixen a escala global en el transport de nutrients, la regulació del clima i la biodiversitat. Per això hem de reflexionar bé sobre quins usos de les seves lleres són sostenibles a llarg termini. Trobar l’equilibri entre el gaudi com a societat, l’ús de recursos i el funcionament natural d’aquesta peça dins del sistema terra. Ens hi va el futur, i sobre això si que falta molta sensibilització.

En quin estat es troben els rius de Catalunya?

Han millorat molt; hem deixat de parlar de “rius morts” i de veure el riu com una canonada per on passa l’aigua, però no estic segura que haguem assumit la complexitat que han de tenir en condicions naturals. Gaudim d’aigües més netes, amb menys deixalles i fem esforços per recuperar el bosc de ribera, però en paral·lel seguim augmentant la demanda d’aigua i d’energia i la producció de residus i de nous contaminants. Seguim sobreexplotant tot i saber que amb el canvi climàtic l’aigua serà cada dia més escassa.

Quines accions més calen per millorar-ho?

Recuperar el bosc de ribera allà on ha desaparegut totalment i potenciar les zones on l’hem conservat perquè assoleixin estructures madures i més connectades amb altres ecosistemes naturals. No sempre és senzill perquè xoca amb temes urbanístics i suposa grans intervencions, però no podem obviar-ho.

Hem de garantir cabals ecològics per permetre una adaptació al canvi climàtic i afrontar millores en els sistemes de depuració de l’aigua i la gestió de residus. Però sobretot penso que cal reflexionar sobre models productius i econòmics de futur. Per molt que trobem solucions tecnològiques als impactes que generem cal que comencem a parlar de límits i de deixar espai a processos naturals en comptes d’intentar gestionar-los.

Quants voluntaris teniu ara? N’esteu buscant més?

Actualment tenim vora de 160 grups d’inspecció actius, és a dir, fent seguiment d’un tram de riu. En altres paraules: l’any 2018 han participat més de 4.200 persones en el Projecte Rius, fent inspeccions al seu tram o acompanyant-nos a descobrir un punt nou. Com més voluntaris més territori podem cobrir i més informació obtenim sobre l’estat en que es troben els rius. El problema és que, malgrat l’èxit social, no és senzill aconseguir els recursos econòmics per sostenir-ho. Per això no solem fer captació activa de voluntaris.

El que si que ens agradaria és enfortir la base social, acollir nous socis que ens ajudin a conduir i enfortir els projectes i a establir nous reptes de futur.

Quan vas començar a col·laborar a Hàbitats i per què? Què és el que més t’agrada del projecte?

Vaig vincular-me a l’Associació Hàbitats a finals de 2016 com a tècnica de projectes. El Projecte Rius és el cor de l’entitat i és una iniciativa que engresca molt pel seu poder d’integració. Té moltes cares i t’hi pots apropar des de múltiples perspectives. És un projecte científic perquè estudiem l’estat ecològic dels rius, però també té una vessant social molt potent. Busquem que la gent es vinculi al seu entorn, se’n faci responsable i actuï.

També connecta molt amb l’educació formal i no formal i crec que desperta tant vocacions científiques com socials, a qualsevol edat. A més és un projecte que fomenta l’arrelament al territori tot i ser altament replicable. En definitiva té una àmplia trajectòria, enguany fa 21 anys, i espero que també molta projecció de futur.