Menjar herbes, flors i altres plantes

Roselles, ortigues, malves, xicòria o pixallits, avui es redescobreixen com a ingredients per a sopes, truites, arrossos o amanides, útils per una alimentació sana i gustosa.

Plantes silvestres, espontànies, remeieres

Fa 5 anys la Natacha Filippi i el Guillem Figueras es van instal·lar a Sala de Comalats, un poble de només 5 habitants a la Baixa Segarra. 'Volíem iniciar un projecte vinculat amb la terra però no en teníem de terra, ni accés a ella, fora d'un petit hort. Així que vam començar a colllir fruits i herbes, i a menjar-les. Anàvem sempre recorrent marges, i vam acabar creant Corremarges. Avui som una associació que treballem l'aprofitament dels recursos naturals, en particular les plantes espontànies comestibles.'.

Al voltant de l'etnobotànica Corremarges organitza sortides per recol·lectar plantes silvestres i per consumir-les en esdeveniments i a restaurants; organitzen xerrades divulgatives, prenen part de les reflexions que alguns municipis es fan sobre com plantejar els espais verds als pobles, i elaboren melmelades. 

També es dediquen a la recerca: 'Fem entrevistes a la gent gran, i no tan gran, del poble, per saber el vincle entre les comunitats i les plantes i el paisatge.' Tenen prevista aviat fer una enquesta a l'Espluga de Francolí, on hi ha el Museu de la Vida Rural. 'Crearem un jardí d'etnobotànica, on no només hi haurà plantes comestibles sinó també les simbòliques, les màgiques, aquelles relacionades amb el cultiu de cereals...'

Ens fa notar, Natacha, que 'moltes de les plantes que consumim, més que silvestres, els hi diem espontànies. No sempre el bosc és l'espai amb més riquesa, moltes herbes neixen a les esquerdes, vora els pobles, entre runes... Són espècies molt vinculades amb l'activitat humana, amb les que la frontera entre cultivat i espontani és borrosa, i molt marcada per la història'. En alguns moments històrics, de fet, es consumien amb normalitat les herbes que acompanyaven els horts, i en altres zones geogràfiques la tradició no s'ha perdut, com a Itàlia o a Grècia.

'Ara hi ha un interès creixent, hi ha moltes publicacions, es valora tan el gust com nutritivament. Hem d'aprofitar aquest boom, i tenir en compte que malauradament a molts pobles ja fem tard, i gran part del coneixement s'ha perdut' continua Natacha.

El coneixement de plantes medicinals s'ha pogut salvar, però, després de la revolució verda, va desaparèixer molt del consum tradicional, que, a més a més, tenia un cert estigma que avergonyia les persones, perquè anar a buscar herbes per menjar s'ha associat molt de temps a situacions de pobresa.

Avui però el tema engresca. 'L'ortiga, la borraina, el pixallits, la verdolaga, la pimpinel·la...són d'entre les més conegudes d'una gran diversitat. Si en temporada es poden consumir al voltant de 15 espècies vegetals cultivades, d'espontànies en tindríem més de 50. Hi ha moltes fulles, flors, textures diferents. Moltes tenen concentracions de nutrients molt més importants que les plantes cultivades'.

Biodiversitat al plat

A Catalunya hi ha una comunitat de cuineres i cuiners km 0 de Slow Food: no només prioritzen els aliments de temporada, també donen suport a la petita producció artesanal, a través dels baluards de Slow Food, i vetllen per la conservació de gustos i varietat contribuint a l'Arca del Gust.

En el marc de la Fundació Slow Food, de fet, existeix l'Aliança mundial de Cuiners al servei de la biodiversitat i contra l'estandardització dels plats. Són de tot el món i tenen perfils diferents, però comparteixen la consciència de ser responsables de la custòdia de la biodiversitat agroalimentària i la salvaguarda dels gustos, sabers gastronòmics i cultures locals.

L'Arca del Gust és un projecte que recorre el món cercant el patrimoni, amplíssim, de fruites, verdures i aliments, per protegir espècies i sabors de l'impacte de la industrialització de l'agricultura, de la pèrdua genètica, el canvi climàtic o l'abandó de les àrees rurals.

De fet, és precisament l'allunyament massiu de la societat a la vida al camp que ha portat també a l'oblit de moltes plantes. Per això el 13 d'abril, l'associació Eixarcolant organitza a Igualada la 4° jornada dedicada precisament a les plantes oblidades, amb l'objectiu de redescobrir les plantes silvestres i varietats agrícoles tradicionals oblidades, i 'projectar vers el futur un coneixement ancestral abandonat i menystingut.'

Etnobotànica, gastrobotànica i saviesa popular

L'etnobotànica és el nom de la ciència que estudia la relació entre les plantes i les persones i les societats. Entre l'antropologia cultural i la botànica, desvetlla com aquesta relació depèn d'esdeveniments històrics. D'una banda, els grans viatges i l'arribada a nous territoris, i de l'altra, períodes de guerres, postguerres i caresties on per menjar no hi havia altra opció que anar a buscar herbes. L'ús de les plantes ens parla de relacions geopolítiques i recull una transferència cultural que es pot veure en usos, costums i formes lingüístiques.

Fa uns anys va néixer la plataforma Conect-E, en el marc la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), i de l'Institut de Ciència i Tecnologies Ambientals (ICTA) de la UAB, amb l'objectiu de recuperar el coneixement etnològic de forma col·laborativa. Un coneixement molt lligat a tradicions i saviesa popular, i malauradament, en risc de ser oblidat. L' associació Flora Catalana fa anys que organitza sortides etnobotàniques i publica la revista Milfulles.

Corremarges, Eixarcolant, Remenat, Les àvies remeieres, LLavors orientals, Etnobotànica rusticana, la Xarxa catalana de graners, Les Refardes, Cultures Trobades, Esporus i l'Espigall, i noms com Evarist March, Astrid Van Ginkel, Marisa Benavente, són algunes de les associacions i persones que vetllen per aquests sabers a Catalunya. Organitzen sortides i tallers, i també assessoren restaurants. Si bé el coneixement vinculat a plantes remeieres està relativament estès, no ho és tant el de plantes comestibles.

El 2017 Marisa Benavente i Pilar Herrera van publicar La Gastronomia dels Camins, on van recollir 100 receptes de cuina fets amb plantes boscanes. El llibre va rebre el Premi Gourmand al millor llibre de cuina mediterrània en català 2017. Evarist March assessora en 'gastrobotànica' a El Celler de Can Roca, i des de Naturals Walks organitza passejades de descoberta per aprendre a identificar les herbes comestibles més comunes.