Des de 2017, Natura Montfred treballa per a l’estudi, gestió i divulgació del patrimoni natural de Catalunya, posant de relleu la importància de la biodiversitat i la conservació de la flora i fauna autòctona de la província de Girona, on desenvolupen la seva tasca. Com diu Miguel Ángel, s’ha de tenir passió i vocació de servei, i tot i que és així com es guanya la vida, les hores i energies destinades al voluntariat ambiental en són una prova.

Quins serveis ofereix, Natura Montfred?

Generalment treballem per encàrrec: escoles, ajuntaments, consorcis o parcs naturals. Ens presentem a concursos públics i licitacions de caràcter ambiental, però també generem els nostres propis projectes. Fem xerrades i sortides per escoles, caminades naturalistes per grups, formació, estudis... Sovint, també treballem voluntàriament en projectes de seguiment, estudi o conservació de fauna i flora d'altres entitats.

En què consisteix l’educació ambiental que dueu a terme en escoles i instituts?

Bàsicament és anar a fer als estudiants una descoberta del seu entorn natural, del seu medi, tant marítim com terrestre. Intentem que aprenguin unes nocions bàsiques del medi que els envolta: què tenen, per què i quin valor té. Que ho vegin i, si pot ser, que ho toquin. Podem fer una sessió de captura d’ocells amb finalitats científiques, així se’ls genera una empremta perquè se’n recordin per sempre més.

I què us trobeu, amb aquests nens, nenes i joves?

El més normal és que els hi ensenyis els ocells més comuns del món i no sàpiguen què són. Que els ensenyis una alzina o qualsevol altre arbre dels que conformen el paisatge del seu hàbitat natural, i no el coneguin. El que pretenem és ensenyar-los aquells elements o fenòmens naturals més rellevants que poden trobar al seu voltant.

Però més que educació, podríem parlar de seducció ambiental, perquè el que volem és que estimin el que descobreixen.

Seducció ambiental per a infants, però també per a grans...

Fem sortides naturalistes i les centrem en algun grup concret de fauna o flora, tot i que també podem fer-les generals. Anem explicant el que ens trobem depenent de l’època de l’any i la zona. Però l’objectiu és el mateix que amb les escoles: adaptar el discurs al grup i crear una certa complicitat. Respondre el que et pregunten i donar informacions curioses per despertar l’interès i que els quedi gravat allò que els expliques.

I la biodiversitat és el tema estrella.

Parlem molt de la biodiversitat: quin és el paper que té i què fa per a nosaltres. Sempre intentem fer pedagogia, però també relacionar la natura amb les persones perquè ells puguin entendre millor per què s’ha de protegir. Si tu relaciones aquella planta o aquell animal amb l’agricultura o amb el control de plagues com els mosquits generes un major impacte perquè és una cosa que toca a totes les persones.

Pel que trobem a la vostra web, sou bons naturalistes i bons fotògrafs!

Aprofitem l’estona que estem treballant al medi per documentar el millor possible les espècies i els hàbitats i fer una mica d’arxiu fotogràfic que necessitem sovint per a les nostres pròpies publicacions i treballs, per elaborar el nostre material divulgatiu i educatiu.

A més oferim aquestes fotografies i il·lustracions a d’altres entitats i per a qualsevol tipus de publicacions. Tot plegat és sempre amb l’objectiu de donar a conèixer el patrimoni natural que tenim i que la gent desconeix moltíssim.

També feu formació, cursos més específics, estudis...

Fem els cursos per encàrrec. Per exemple, per a agricultors sobre biodiversitat funcional en els conreus: que coneguin quina és la fauna i flora que tenen al voltant i saber com els pot beneficiar. També algun ajuntament ens demana organitzar algun petit curs sobre patrimoni natural a nivell local i legislació ambiental...

Quan parlem de biodiversitat potser pensem en el bosc, però vosaltres també feu actuacions urbanes.

Darrerament fem força estudis sobre fauna urbana i verd urbà, i projectes de caixes niu o de refugis per a ratpenats, ja que és conegut que són animals que col·laboren en el control biològic de plagues. També podem censar les espècies d’ocells urbans protegits com les orenetes i els falciots, per tal de conèixer quins hi ha, on nidifiquem, i fer mapes útils per als gestors municipals.

Cada vegada hi ha més ajuntaments sensibles a aquests temes. S’adonen que la qualitat dels seus espais urbans verds pot millorar molt, i saben que la bona qualitat dels espais verds urbans genera importants beneficis socials, fins i tot a la salut física i mental dels ciutadans.

Tot i saber que ens beneficia, tenim un problema amb la conservació de l’entorn?

Al nostre país la conservació de la natura no és una prioritat i no ha sigut mai. Ens quedem amb la fase del coneixement i de salvar els mobles en els casos més urgents. I de vegades no tenim el temps ni els recursos ni la capacitat de dedicar-nos a la part de divulgació que és bàsica perquè la gent entengui per què cal estimar i conservar el que ens envolta.

Conservar les espècies de flora i fauna autòctones?

Un bosc d’espècies invasores pot ser molt verd, però té una biodiversitat molt pobre i un interès per la conservació nul. En canvi hi ha espais aparentment pobres on sembla que no hi pugui haver res, però on hi pot haver una diversitat d’espècies molt important, i algunes poden ser molt singulars. La gent hauria de saber-ho per tal de no cometre errors en algunes actuacions que acaben amb aquest tipus d’hàbitats.

Però la sensibilitat envers el nostre entorn no va en augment?

Per part de les institucions hi ha interès a conservar, però ara s'ha de fer força molt des de l'activisme d'associació per aconseguir protegir un espai. I tot i això costa molt, perquè hi ha interessos creuats, cada vegada som més persones, els espais naturals cada vegada són més concorreguts, hi ha més demanda de realitzar activitats de tot tipus, i això fa que cada vegada hi hagi més conflictes.

Necessitem posar restriccions?

Costa molt de fer entendre, però és l’única manera de salvaguardar el patrimoni natural. Hi ha activitats que realitzem els humans que no són compatibles amb la conservació d’alguns elements naturals molt importants. Un exemple recent és la desembocadura del riu Tordera: hi ha hagut voluntat per moltes parts, però l’afluència és tan gran i hi ha tanta gent que se salta les normes que és molt difícil controlar-ho.

Potser s’haurien de posar més multes, doncs.

Tenim una biodiversitat de les més elevades d’Europa combinada amb una elevada població, i amb moltes infraestructures i necessitats de tot tipus. Combinar això amb la conservació dels hàbitats és molt complicat, especialment a terra baixa i a la costa.

Posar restriccions i sancions a la gent també és complicat i no sempre funciona. Potser cal començar informant, sensibilitzant les persones, per tal que se’n sentissin còmplices. Els mitjans de comunicació haurien de donar veu a experts en el tema, tant per divulgar com per assessorar.

I com es gestiona tenir una bona biodiversitat i que les persones puguin seguir gaudint de la natura?

Si ho féssim tot parc natural i les persones no poguessin gaudir de la natura en perdríem la noció i l’interès. El que crec que s’ha de fer, és buscar les maneres de compatibilitzar el màxim d’usos possibles amb el mínim de perjudici a la biodiversitat. Es poden ordenar els accessos, senyalitzar degudament, posar plafons informatius de la flora i fauna del lloc, i si cal, restringir certes activitats i fer-ho complir.

Però el que cal, per sobre de tot, és sensibilització i conscienciació perquè, de vegades, la combinació és incompatible. Per exemple quan hi ha una àliga cuabarrada, espècie amenaçada, que fa niu en una paret de roca concreta, no s’hi pot fer escalada. Nosaltres podem canviar de paret, probablement l’àliga no, i cal que s’aprenguin a entendre i respectar aquestes coses.