Un model sostenible, econòmicament rendible i socialment integrador. Així és la cooperativa Roba Amiga, una iniciativa que està cada dia més assentada arreu de Catalunya i genera un impacte més elevat des del punt de vista social i mediambiental.

Avui, la cooperativa ofereix feina a més de tres centes persones, de les quals la majoria està en procés d'inserció. Tot plegat ho fa amb la vista posada en cuidar el planeta: l’any passat, va recollir més de 13.900 tones de roba i va evitar l’emissió de prop de 350.000 tones de CO2 a l’atmosfera. En parlem amb la Mònica Enrich, coordinadora del projecte.

Qui forma la cooperativa i quins propòsits us heu fixat amb el projecte?

Som una entitat sense ànim de lucre que està formada per set empreses d’inserció social: ADAD l’Encant, Andròmines, Engrunes, Formació i Treball, Recibaix, Solidança i Tapís. El nostre objectiu és augmentar cada any la recollida del residu tèxtil per a la seva revaloració a través de la reutilització i el reciclatge, mitjançant un model que fomenti la integració de persones.

Per a nosaltres és molt important el model de les 3R, que ens possibilita avançar en el camí de la reducció d'emissions de C02, efecte hivernacle, consum d'aigua, etc.

Un dels aspectes que treballeu és la recollida de roba a través del contenidor taronja. Per què és important que donem, quines recomanacions convé que seguim i què cal evitar a l’hora de donar la nostra roba en desús?

Des del punt de vista mediambiental s’està contribuint a la millora del procés de la gestió del residu tèxtil a Catalunya i també fomentem donar una segona vida útil a la roba usada. Des del punt de vista social, la recollida de la roba ajuda a mantenir un model que promou la inserció de persones en situació o amb risc d'exclusió social.

Es pot dipositar en els contenidors taronges la roba vella o que ja no s’utilitza i altres complements com bosses i calçat, tovalloles, llençols, sempre neta i en bosses tancades.

"La recollida de la roba ajuda a mantenir un model que promou la inserció de persones en situació o amb risc d'exclusió social".

Pel que fa a la quantitat de roba que recolliu, ha anat en augment en els darrers anys?

Sí, cada any augmenta la quantitat de roba recollida. L’any passat entre totes les entitats es van recollir 13.904.774 quilos de roba a Catalunya a través dels 3.030 contenidors taronges i punts de recollida Roba Amiga repartits als 568 municipis i empreses col·laboradores. La gestió d’aquest residu durant el 2022 va evitar l’emissió d’un total de 347.619 tones de CO2 a l’atmosfera.

Considerem que aquest creixement és el resultat de dos grans factors: l’augment de punts de recollida per facilitar a la ciutadania el reciclatge d’aquest residu i, per altra banda, l’increment de la sensibilització de la societat per dipositar aquest residu al contenidor que pertany.

Quin procés segueix la roba que recolliu als contenidors?

Una vegada recollida, es porta a la planta de triatge, se selecciona i se separa per grups. La de millor qualitat, és a dir, aquella que pot ser reutilitzada (aproximadament el 50%), es distribueix en punts de venda nacionals a través de les botigues Roba Amiga, així com punts internacionals, en concret a països en vies de desenvolupament.

En ambdós casos l’objectiu sempre és afavorir creació de llocs de treball per persones en situació de vulnerabilitat i enfortir les economies locals. Cal destacar que d’aquest 50%, una part va dirigida a altres entitats que treballen amb persones sense recursos per tal d’afavorir el seu lliurament gratuït.

Aquella roba més deteriorada (el 45% segons l’època de l’any), es prepara per processos de reciclatge amb la finalitat de convertir-la en nous productes, com per exemple draps, borres, filatures. Finalment, el 5% restant és aquella fracció que no es pot reciclar perquè està contaminada (conté tòxics, humitats, etc.) es dirigeix a projectes de cogeneració elèctrica i calorífica.

De quina manera tot aquest procés afavoreix la inserció laboral de col·lectius en situació de vulnerabilitat i redueix l’impacte ambiental?

Al llarg de tot el procés de recollida, selecció i classificació, el valor principal i fonamental del projecte és que les activitats són gestionades, sota coordinació tècnica, per persones en situació de risc d’exclusió social.

És a dir, aquesta cura pel planeta ens permet oferir oportunitats laborals i formatives a persones que en aquests moments es troben en una situació de major fragilitat. L’objectiu principal d’aquest contracte és que, una vegada les persones assoleixen les competències professionals requerides, puguin fer el salt i incorporar-se al mercat laboral ordinari.

De manera complementària, afavorim la protecció del planeta a través dels processos de recuperació, sigui mitjançant la reutilització o la preparació pel reciclatge. És a dir, impulsant la conversió del que es considera residu en un recurs.

"Impulsem la conversió del que es considera residu en un recurs".

Sembla que estem vivint un auge de la roba de segona mà, especialment entre el jovent, creieu que és així o encara persisteix l’estigma que tradicionalment ha acompanyat la roba de segona mà?

Sí, hi ha un interès cada vegada més gran en el consum de roba de segona mà. La conscienciació, aquella frase que diu “el que està fet, es pot reutilitzar”, s’està implantant a tota Europa.

Malgrat tot, encara és necessari continuar fent pedagogia i sensibilització en aquest sentit. Vosaltres com ho feu?

Treballem diferents línies d’actuació i sensibilització, depenent del públic a qui ens dirigim.

Per al públic escolar, es desenvolupen programes i activitats pedagògiques específiques sobre la importància del reciclatge de roba. Expliquem els avantatges que té per al medi ambient i la funció social d’inserció sociolaboral en tot el procés.

A nivell ciutadà, participem en tots aquells fòrums per atraure nous públics, per explicar el nostre model. A més, hi ha una tendència que s’està imposant en el món empresarial. Cada vegada més empreses, s’animen a promoure la recollida de roba a la mateixa empresa una setmana a l’any. La plantilla participa voluntàriament amb uns bons resultats.

Entenc que el treball en xarxa amb altres entitats és una de les claus perquè la cooperativa assoleixi els seus objectius i el projecte funcioni.

La col·laboració és clau perquè representem un grup cohesionat per demanar polítiques que afavoreixin el reciclatge tèxtil i millores en les polítiques d’inserció sociolaboral.

Quines són les principals dificultats amb què us topeu a l’hora de desenvolupar la vostra tasca?

Com en tots els sectors, la competència deslleial i també diferenciar-nos d’aquelles empreses de recollida tèxtil que no tenen com a objectiu final la inserció laboral.

La Generalitat va aprovar l’any passat el Pacte per a la Moda Circular, considereu que és una eina útil per avançar cap a un sector tèxtil més sostenible?

Si, és un punt de trobada i intercanvi amb altres agents implicats en el sector de la moda, que genera un debat molt viu. Com sempre, treballem fent propostes a l’administració perquè creiem que es pot fer més i millor i avançar a un ritme més àgil.