L'Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona, coneguda com a ADEFFA, vetlla per la defensa i protecció de la biodiversitat autòctona a través de la dinamització d'actuacions de conservació, educació i sensibilització ambientals. Treballa amb voluntariat en determinades campanyes i estableix contractes de custòdia de territori per tal de gestionar els hàbitats de les espècies fluvials autòctones.

Des del 1994, la masia de Camadoca a Santa Maria de Merlès ha funcionat com a seu de l'entitat, convertida en centre de conservació de fauna salvatge i educació ambiental. L'almesquera, el visó europeu, les nàiades o el cranc de riu autòcton, són algunes de les espècies que ha recuperat Camadoca i en les que ADEFFA centra els seus programes de conservació.

Parlem amb Núria Valls, directora de projectes i una de les creadores d'ADEFFA, sobre el recorregut de l'entitat, els projectes que lideren i els seus resultats.

Com sorgeix l'associació?

L'Associació la vam iniciar el meu home i jo. Vam venir a viure a Santa Maria de Merlès, un municipi travessat per la riera de Merlès, on hi havia cranc de riu autòcton, petxines de riu o nàiades i tota una sèrie d'espècies que estàvem perdent. Així que vam començar a intentar conservar-les.

Cap allà l'any 2006 vam veure que, per poder seguir endavant amb la conservació dels hàbitats, havíem d'instituir-nos com una associació, i vam decidir contactar amb més gent. Actualment, ADEFFA té més de setanta socis i sòcies, i utilitza el centre de conservació de fauna Camadoca com a seu, on s'organitzen projectes de cria i captivitat, a més d'activitats d'educació ambiental.

A més del Berguedà, en quins territoris actua ADEFFA?

Treballem a tota Catalunya, però a la resta d'Espanya també. On fem més incidència de repoblació i educació és al Berguedà i la conca del Llobregat. Però també participem a escala europea, en el projecte de protecció del visó europeu o als Pirineus amb la conservació de l'almesquera, un talp aquàtic.

Com treballa el centre de conservació de fauna Camadoca?

Fa més de deu anys que acollim espècies que venen de centres de recuperació, com és el centre lleidatà Vallcalent i altres centres de recuperació de la Generalitat. Acollim les espècies irrecuperables, que no poden retornar al seu hàbitat i, després, si crien alliberem les seves cries.

Feu especial incidència en l'àmbit fluvial. Com és que us vau especialitzar en la biodiversitat dels rius?

Cert, de tots els projectes de conservació que tenim, la majoria són de l'hàbitat fluvial. Les espècies de l'àmbit fluvial són les més vulnerables a les espècies invasores i la destrucció d'hàbitats. El riu és un dels medis més alterats, i és per això que vam decidir dedicar-nos a protegir-lo.

Quina és la principal problemàtica que trobeu en la conservació d'espècies?

Les espècies invasores són una de les grans problemàtiques i es considera que és la segona causa de desaparició de les espècies autòctones. Nosaltres ens dediquem a l'educació ambiental per poder pal·liar els efectes de les espècies invasores, que tenen especial afectació en els rius.

"Les espècies invasores són una de les grans problemàtiques. [...] És la segona causa de desaparició de les espècies autòctones".

Quines són aquestes espècies?

Treballem molt amb el cranc autòcton, perquè els crancs invasors porten una malaltia que els mata. També tractem peixos invasors i el visó americà. L'hàbitat fluvial és especialment vulnerable a les espècies invasores, n'hi ha moltes, i venen d'animals de companyia.

Si volem conservar una espècie autòctona, hem de conservar el seu hàbitat. Encara que repoblem, el més important és fer educació ambiental per explicar a la gent que no han de deixar anar espècies invasores al medi. Aquests crancs són d'Amèrica i no venen ells sols, algú els ha portat amb avió i els ha escampat per Europa. Tot el moviment d'invasores el provoca l'home. Per això incidim en l'educació ambiental, perquè si no eduquem a la gent, no servirà de res tot el treball de cria i repoblació d'espècies.

Explica'm quines activitats d'educació ambiental organitzeu.

Ara mateix tenim un projecte per evitar la massificació de gent als parcs naturals, per exemple. També a través del voluntariat ambiental ensenyem a les escoles a fer capses niu per potenciar la biodiversitat. Fa anys que organitzem visites d'escoles a Camadoca. Abans fèiem també visites al públic, però amb la Covid les hem reduït.

Tenim altres projectes relacionats amb la conservació d'hàbitats i espècies, com algun conte sobre l'almesquera. És essencial que les actuacions de conservació vagin lligades a projectes d'educació ambiental, si no, no té sentit.

Quin feedback rebeu per part dels assistents?

A les escoles els agrada molt, normalment tornen, perquè és un tipus d'educació molt respectuosa amb l'hàbitat: inculca el respecte a la natura, no cridar i no espantar la fauna què hi viu.

Us coordineu amb altres entitats a l'hora d'organitzar les activitats?

Amb alguna de la zona, però en general ho fem tot nosaltres. Això sí, som membres de la Xarxa de Conservació de la Natura i de la Xarxa de Voluntariat Ambiental. Fem alguna actuació amb altres entitats, com el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (GDNB) o el Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), però majoritàriament ho fem nosaltres.

Com us afecta el context actual de pandèmia?

Els projectes de conservació d'espècies concretes ho fem a través d'ajuts que sol·licitem. Però el de mantenir els animals irrecuperables ho gestionem a través de les visites que rebem a Camadoca. La recaptació la destinem al menjar i la cura dels animals, i tot això no ho vam poder fer. Per sort, ens vam acollir a un ajut que va donar el departament per l'afectació d'entitats ambientals a causa de la Covid.

Creus que les entitats ambientals rebeu prou suport?

No. Costa molt mantenir projectes i, si funcionen i ho demostres, costa tirar-los endavant. És exhaust haver de demanar sempre ajuts, i haver de demostrar i justificar cada actuació. Si una cosa funciona, hauria de rebre un suport constant, una aportació perdurable per part de l'administració.

Quins reptes de futur té l'associació?

Volem mantenir una mica totes les línies que hem anat iniciant. A vegades el que més costa és el manteniment de projectes i no tant la creació de nous. Hem de pensar en les iniciatives ja engegades, perquè n'estem fent molt bona feina.

En la conservació de l'almesquera, per exemple, som els primers a haver-la aconseguit mantenir en captivitat i hem de seguir treballant-hi. És el primer cop que s'aconsegueix poder estudiar l'espècie i ara el que volem és criar-la. Després, en els projectes del cranc i les nàiades, portem treballant-hi gairebé vint anys i això també té molt mèrit, perquè, com ja he dit, mantenir un projecte és molt complicat.