Persones migrades i refugiades troben noves oportunitats als micropobles de Catalunya

L'any 2016 la societat catalana es va bolcar en acollir persones que fugien de la guerra de Síria, un conflicte cruent que encara continua avui dia. Va ser una resposta solidària davant les pobres condicions en les quals milers de persones, que havien deixat casa seva enrere, es trobaven als camps de refugiades de l'illa grega de Lesbos. A Barcelona, a través de la campanya Casa Nostra Casa Vostra, un milió de persones es van mobilitzar per escenificar la voluntat d'acollir persones que buscaven salvar la pròpia vida i la de les seves famílies.

Des de llavors, les grans ciutats han esdevingut terra acollidora de persones refugiades. El cas més recent, les persones ucraïneses que demanaven dret d'asil per escapar del conflicte que va esclatar a Ucraïna a principis del 2022. El model d'acollida, però, està molt centralitzat en les capitals de província, motiu pel qual el món rural queda, un cop més, invisibilitzat, tot i la seva voluntat d'esdevenir terra acollidora. Per reivindicar el paper dels petits pobles en l'acolliment, l'Associació de Micropobles de Catalunya va impulsar el projecte 'Oportunitat500'.

La idea del projecte 'Oportunitat500' és que els micropobles, és a dir, els municipis de menys de cinc-cents habitants, puguin construir una veu pròpia en l'acollida de persones migrades i refugiades. "Es tracta d'un projecte pilot per territorialitzar polítiques públiques, en aquest cas, les d'acollida. I és que el món rural, en aquest cas, també té alguna cosa a dir", explica l'Oriol López, tècnic coordinador del projecte. "No pretenem entrar en conflicte amb les grans ciutats en l'acollida, sinó que volem construir ponts i generar un diàleg amb els nuclis urbans", afegeix. 

​Juntament amb l'Associació de Micropobles de Catalunya, i els tres-cents municipis que en formen part, el projecte 'Oportunitat500' està impulsat pel Departament d'Igualtat i Feminismes i el Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC), dins el marc del Programa del SOC de suport a la implementació de les Polítiques Actives d'Ocupació en municipis de menys de 500 habitants de Catalunya (SOC – MICROMUNICIPIS).

De fet, una de les claus d'aquest projecte pioner és el treball en xarxa d'aquestes organitzacions, tal com assenyala Xavier Camps, president de la sectorial d’Atenció a les Persones de l’Associació de Micropobles de Catalunya i alcalde de Palau de Santa Eulàlia. "En gairebé mig any de projecte les valoracions han estat molt positives", valora Camps. "De vegades l'acollida de famílies pot provocar certs desajustos, però aquesta és una situació que no s'ha donat dins del projecte", afegeix.

Oportunitats en dues direccions

De moment, vint-i-vuit micropobles ja han acollit persones refugiades i migrades dins d'aquest programa. L'acolliment es concreta amb l'oferiment d'un contracte laboral d'un any, a jornada completa, i una formació transversal, ambdós aspectes finançats pel SOC, i a través dels ajuntaments, els quals identifiquen un lloguer d'una casa de propietat pública o privada al municipi per a les beneficiàries. Alhora, des de l'Associació de Micropobles de Catalunya també es fa un acompanyament proper a les famílies, actuant així com a referents per l'acollida d'aquestes persones.

"Volem oferir una oportunitat a aquestes persones que acaben d'arribar, que vegin els micropobles com una opció de vida i tinguin estabilitat", considera López. El projecte també inclou un programa de mentoria, impulsat pel Departament d'Igualtat i Feminismes, que permet fer un acompanyament des del voluntariat per part de veïnes i veïns a les persones acollides. En total, s'han beneficiat una norantena de persones, comptant la resta de membres familiars, que s'han desplaçat a aquests municipis de menys de cinc-cents habitants.

'Oportunitat500' aporta també una sèrie de beneficis pel mateix municipi, que s'enriqueix a nivell intercultural. "Les mateixes alcaldesses i alcaldes expressen que aquest projecte aporta diversitat a la localitat i la possibilitat, als veïns i a les veïnes, d'obrir la mirada i entendre que hi ha altres maneres de fer les coses", considera López. També és una oportunitat per a aquests pobles de seguir funcionant. "Que continuïn tenint serveis com l'educació, el transport públic o sanitat, entre altres. I per fer això necessitem l'equilibri demogràfic que aporta el projecte", explica.

"L'objectiu principal és provocar l'arrelament de les persones que es beneficien d'aquest projecte, però també és poder posar en relleu mancances que patim als micropobles", destaca Camps. "El món rural no només existeix els caps de setmana i els festius, sinó que a la resta de l'any també existim i hi viu gent", assenyala l'alcalde de Palau de Santa Eulàlia. "Cal un canvi de política o de normativa al territori perquè hi visqui gent, mancomunar serveis, etcètera", afegeix.

El projecte se centra, especialment, en localitats de les comarques de Lleida i Tarragona, zones afectades pel despoblament. Són a més zones on es disposa de més habitatge. "Als micropobles tenim greus problemes d'habitatge, i a vegueries de Barcelona i Girona, encara més", alerta Camps, un aspecte en el qual les grans ciutats atrauen tots els focus, però que també esdevé un problema als petits municipis de Catalunya. "Hem creat una taula de treball transversal per solucionar aquest tema, no només per a les refugiades, sinó també per a la gent que viu al poble", afegeix.

Un projecte pioner

L'any 2021, 'Oportunitat500' va fer els primers passos amb una crida a micropobles per valorar aquells que hi volien participar. Un cop es van presentar a la convocatòria del SOC, l'agost de 2022 es va dur a terme un procés de sensibilització per persones refugiades i migrades interessades en el projecte. Principalment, s'explicava què és Catalunya, com està distribuïda i quins paisatges té, així com què són els micropobles, i què suposa viure en un municipi de menys de cinc-cents habitants, quins serveis tenen i quins no.

"L'objectiu era que les persones i les seves famílies prenguessin la decisió, de manera conscient, de desplaçar-se", explica López. En total es van fer divuit jornades presencials a tota Catalunya en les quals van participar cent seixanta-vuit persones. Finalment, cent vint-i-set van decidir continuar amb el procés, de les quals es van escollir vint-i-vuit, que van ser les persones que van rebre un contracte del SOC i que van iniciar la seva nova vida als micropobles a l'octubre de l'any passat.

Des de llavors, l'entitat ha fet d'enllaç entre les famílies i els municipis que havien estat adjudicataris de la convocatòria. Una vegada les famílies estaven en aquest municipi, es va obrir un procés d'interacció amb la comunitat a través, principalment, del programa de mentoria. "Creàvem tàndems entre les persones locals i les persones que acabaven d'arribar per tal de practicar l'idioma, fer coneixement de l'entorn, millorar la inserció laboral, etcètera", exposa el tècnic coordinador del projecte.

També es van dur a terme trobades per la creació de projectes territorials per escoltar el territori, on els diferents agents d’acollida poden crear projectes arrelats vinculats al programa 'Oportunitat500', que ja s'estan començant a implementar. "Entenem que ha de ser el mateix territori el que generi les seves pròpies línies estratègiques i el que creï els seus propis projectes i històries", exposa López.

Recentment, tres entitats europees associades al projecte 'Erasmus+ We Can', que treballen amb persones migrades i refugiades, van visitar municipis com Senan, Ulldemolins i Llardecans per conèixer la implantació del projecte d'acollida de primera mà, on viuen i treballen les famílies que es beneficien de l''Oportunitat500'. En definitiva, una manera de posicionar projectes pioners dels micropobles catalans, com aquest, a escala europea i tenir veu en espais als quals, fins ara, els municipis de menys de cinc-cents habitants no hi arribaven.