Aquest 24 de febrer es compleix un any de la invasió russa a Ucraïna. Una guerra que s’hauria pogut evitar i que ja ha provocat més de vuit mil víctimes civils i catorze milions de persones desplaçades, enmig d’una crisi humanitària que va camí de ser la pitjor de la història recent d’Europa. Les violacions dels drets humans augmenten dia rere dia en un país demolit, amb greus dificultats d'abastament i subministrament a una població que resisteix, però cada cop està més vulnerabilitzada.

L’ONU eleva fins a divuit milions la xifra de persones que “necessiten desesperadament ajuda humanitària” al país, unes dades que només són la punta de l’iceberg de la catàstrofe que es pot abatre sobre la població ucraïnesa si el conflicte continua escalant en l’espiral bel·licista a la qual sembla abocat.

Ja ha passat un any des de l’inici d’una guerra que gairebé tothom augurava curta, però que avui sembla enquistada i pocs s’atreveixen a pronosticar quan acabarà. Les iniciatives per avançar cap a un escenari de pau són més aviat escasses i dèbils, igual que la mobilització social per exigir la fi del conflicte, que està molt lluny de la que es va articular en resposta a altres guerres com la de l’Iraq del 2003.

La perillosa escalada del conflicte

Després del fracàs de la primera escomesa russa, que ambicionava liquidar la contesa en pocs dies, el conflicte s’ha instal·lat en una perillosa escalada, a l’espera de l’anunciada gran ofensiva que Moscou projecta de cara a la primavera. La resistència de la població ucraïnesa i, sobretot, l’ajuda financera i militar per part d’Occident, que ha entrat en una nova dimensió amb l’anunci de l’enviament dels tancs de combat Leopard i Abrams per part d’Europa i dels Estats Units, han situat el conflicte en una fase de guerra llarga.

“Totes les informacions que arriben d’Ucraïna ens fan pensar que estem davant d’una guerra que serà llarga, excessivament llarga, perquè no hi ha voluntat per part de cap de les dues parts d’avançar cap a un escenari de negociacions”, declara a Xarxanet el Pere Ortega, president d’honor i investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

La forta implicació de l’OTAN, liderada pels EUA, i sense la qual Ucraïna ja hagués estat derrotada, ha situat el conflicte en un atzucac en què ningú vol fer un pas enrere. Ortega assegura que des del moment en què la guerra s’ha convertit en un xoc entre Rússia i els Estats Units i els seus aliats europeus en sol ucraïnès, un fet reforçat per la recent visita del president estatunidenc, Joe Biden, a Ucraïna i el seu suport sense fissures al govern de Volodímir Zelenski, la situació no permet albirar una solució a curt termini.

“Més aviat al contrari, hi ha una escalada bèl·lica cada cop més important que ens porta cap al perill d’una confrontació a escala global; no hi ha estancament sinó escalada, i això implica més morts i més patiment per a la població ucraïnesa i per a la resta d’Europa”, assenyala l’investigador.

Aquesta escalada s’ha fet encara més evident després del discurs sobre l’estat de la nació del president rus, Vladímir Putin, en què ha acusat Occident de “començar la guerra” i ha advertit que Rússia “mai podrà ser derrotada”. L’atac verbal del cap del Kremlin, destinat a intimidar els seus adversaris, arriba acompanyat d’un anunci molt rellevant: congelar la participació de Rússia al tractat START III de control d’armes nuclears. Això suposa un pas més en l’amenaça nuclear que Putin ha plantejat gairebé des de l’inici de la confrontació.

“La decisió de Putin ens apropa perillosament a una hipotètica hecatombe nuclear, de conseqüències catastròfiques per al món, atès que el president rus ha trencat un acord que era l’últim cadenat per evitar que comenci una escalada nuclear entre els EUA i Rússia”, afirma Ortega, qui té molt clar que ja estem “en un escenari de guerra oberta entre Rússia i l’OTAN” perquè la implicació d’Occident en el conflicte és total.

Hi ha algú remant a favor de la pau?

Més enllà del camp de batalla i del terrabastall geopolític, les conseqüències de la guerra a Ucraïna han alimentat múltiples crisis; com l’energètica, arran del repunt dels preus del gas i del petroli, que anirà a més si el conflicte no s’atura; l’alimentària, fruit de l’alteració dels processos d’exportació i producció d’aliments com el blat o la civada i l’augment de preus; i l’econòmica, amb una inflació desbocada que castiga les butxaques de la població.

Per a Ortega, si l’escalada en què s’ha instal·lat el conflicte no baixa d’intensitat, aquestes crisis seran cada cop més profundes i el pronòstic no pot ser un altre que “un futur immediat molt negre”, atès que els preus continuaran enfilant-se i els anys que venen seran molt durs per a la població, que en pagarà les conseqüències.

En aquest context, hi ha algú promovent la pau? Malgrat que sembli que no, és cert que les darreres setmanes alguns presidents de Govern com els del Brasil, l’Argentina i Colòmbia han manifestat la necessitat de caminar cap a un acord que possibiliti la fi del conflicte. Ara bé, en aquest sentit, la seva força és més aviat escassa.

En canvi, sí que és més significatiu el paper de la Xina, segona potència mundial i aliada de Rússia, qui, a la Conferència de Seguretat celebrada a Munic fa uns dies, va posar sobre la taula un pla de pau davant del món, en veu del seu màxim representant diplomàtic, Wang Yi. Posteriorment, el dirigent del xinès va traslladar personalment la proposta a Putin en una visita a Moscou, on va reiterar la bona relació entre la potència asiàtica i Rússia.

“Tots plegats hauríem d’escoltar amb atenció la Xina i desitjar que el pla de pau que ha proposat tingui bons resultats, especialment els líders europeus, perquè la Xina sí que té influència sobre Rússia arran de les seves múltiples aliances i, per tant, per aquí es podria obrir un camí per anar cap a una taula de negociacions i un alto el foc que posi fi a un conflicte que no porta res de bo per a ningú”, indica l’investigador del Centre Delàs.

Sigui com sigui, un any de guerra a Ucraïna ha deixat un món més perillós i militaritzat, amb una despesa en armament que va a l’alça, alhora que ha alterat l’ordre global amb incertes conseqüències. “D’alguna manera, estem davant d’una nova guerra freda, que no és igual que la vam patir durant dècades passades, però hi ha una confrontació cada cop més forta i poc desitjable entre el bloc liderat pels EUA i el bloc de la Xina i els seus aliats, com Rússia o l’Iran, entre altres; així, en lloc de caminar cap a la pau, anem cap a la guerra”, rebla Ortega.