La posidònia oceànica és una espècie de planta marina, una fanerògama, que es pot trobar entre els zero i els quaranta metres de profunditat en zones d’aigua transparent i neta, ja que necessita llum solar per viure i créixer. Com tota planta, es caracteritza per compondre’s d’una arrel, amb la qual es fixa al fons i absorbeix nutrients, fulles, tija i flors que fan fruits i que es generen un cop a l’any.

“És una planta una mica peculiar perquè té un creixement molt lent, incrementa, en superfície, d’un a sis centímetres a l’any”, detalla Jordi Sànchez, biòleg marí i responsable de projectes d’hàbitats i espècies marines de Submon. Per tant, qualsevol afectació i dany, majoritàriament d’origen antròpic, resulta un pas enrere greument important en el seu desenvolupament. Les praderies de posidònia són els boscos del Mediterrani.

La importància d’aquesta espècie protegida

La posidònia és fonamental per la vida al mar, per a hàbitats i ecosistemes, un fet que implica directament que és bàsica per a la nostra vida, com a humans que vivim a prop del mar. D’aquesta manera ho plasma Sànchez. Gràcies a aquesta planta marina, més de mil quatre-centes espècies tenen un hàbitat, viuen a l’empara de les praderies, com a reserva de peixos, per exemple, i més de quatre-centes espècies de plantes hi estan relacionades.

Andrea Comaposada, sòcia fundadora d’Anèl·lides, serveis ambientals marins, detalla que la posidònia “és l’embornal de diòxid de carboni del Mediterrani, és l’oxigen que nosaltres respirem”. La posidònia té una producció d’oxigen molt important, pràcticament la meitat del que es produeix a la línia litoral és responsabilitat d’aquesta planta. Té un potencial enorme per segrestar carboni, imprescindible per minimitzar els efectes del canvi climàtic.

A més, també té la funció d’estabilitzar els sediments, protegeix de la força de l’onatge, evita la regressió litoral, fa de barrera natural davant de la costa i les seves arrels eviten que la sorra desaparegui, i és un bioindicador de la qualitat de l’aigua. “Tots aquests beneficis fan que sigui una espècie protegida, en àmbit nacional i internacional”, explica Comaposada.

Actes que malmeten la posidònia

Segons plasmen les expertes, totes les causes que empitjoren l’estat de la posidònia venen de la mà de l’home. Construccions d’infraestructures; l’ampliació d’un port o una acció per regenerar de sorra una platja; la pèrdua de qualitat de l’aigua per un abocament o per una emissària d’aigües residuals que arriba a nivell de costa i no a alta mar; les pràctiques de pesca il·legal, etcètera. Però, sobretot, la causa principal és l’ancoratge de les embarcacions.

Altres causes que danyen la posidònia poden ser l’efecte de les espècies invasores, com la Caulerpa Taxifolia, introduïdes a causa de la globalització i l'obertura de canals de comunicació amb mars més càlids. Una repercussió important per a la posidònia la genera el canvi climàtic. Aquest ha provocat un increment de les temperatures de l’aigua que afecten negativament la vida de la planta.

“La posidònia té un límit de temperatura a partir del qual comença a estressar-se i morir, un llindar que es troba entre els vint-i-vuit i vint-i-nou graus”, detalla Sànchez. Aquest increment d'escalfor ja ha afectat alguns punts del mar de les illes Balears i de la zona de Tarragona. És per aquest motiu que, la comunitat científica que estudia la posidònia, ha determinat que, si continuem amb les pràctiques insostenibles aquesta espècie, pot desaparèixer del Mediterrani la segona meitat d’aquest segle.

Projectes de Submon i Anèl·lides, serveis ambientals marins

Les dues entitats, que treballen per a la conservació de la biodiversitat marina, han desenvolupat diferents projectes per protegir i estudiar la posidònia oceànica al litoral català. Anèl·lides, serveis ambientals marins, compta amb ‘Posidònia Activa’, un programa de localització de praderies de posidònia en zones no protegides. A través d'aquest projecte de ciència ciutadana, s'organitzen immersions per analitzar l’estat de salut de la praderia i les plantes de posidònia, la cobertura, densitat, longitud de la fulla i la biodiversitat associada.

De moment, han treballat a Creixell, Roda de Berà, Coma-ruga, Sant Salvador i Calafell. Al litoral de Creixell i Roda de Berà van trobar una praderia amb molta densitat, amb un estat de salut positiu. Enguany, tercer any de projecte, han trobat poca posidònia, la majoria d’ella arrencada. “Pot pescar i tirar l’àncora tothom… són, realment, els greus problemes i amenaces que té la posidònia”, determina Andrea Comaposada.

Des de Submon, duen a terme diferents projectes amb diverses línies d’actuació. Actualment, inspeccionen zones de posidònia per identificar fonts d’impacte i retirar allò que l’està malmetent perquè la planta es recuperi. Poden ser residus, àncores, blocs de formigó il·legals… Les altres accions són la restauració de parcel·les de mata morta mitjançant feixos de posidònia recuperats de temporals.

“Quan hi ha un temporal molt fort trobem fulles de posidònia i alguns feixos amb tija i arrel”, explica Jordi Sànchez. En l’actualitat, es duu a terme a Llançà gràcies a l’acord de custòdia que tenen amb la Generalitat i l’ajuntament del municipi. En època de tardor, volen ampliar el projecte a col·laboració ciutadana per poder recopilar feixos i dur a terme aquesta prova pilot de replantació a les parcel·les que tenen identificades.

La conscienciació de la ciutadania

Segons expressen les dues expertes, el més important és la divulgació de coneixements sobre la importància d’aquesta espècie de planta marina a la població. “A les banyistes que visiten una cala on hi ha posidònia els fa nosa nadar. Ho interpreten com a brutícia”, plasma Sànchez.

Asseguren que fan falta bones campanyes de sensibilització per donar a conèixer que, quan es malmet la posidònia, s’està afectant un patrimoni natural molt rellevant pel mar i per la nostra vida. “Hem de donar a conèixer què és aquesta planta, perquè hi ha molt desconeixement, cal divulgar-ne els beneficis i on es troba”, defensa Comaposada. Les entitats ambientals ja treballen i duen a terme accions de divulgació, conscienciació i sensibilització.

Una platja amb aigües que contenen praderies de posidònia és un indicador d’indret de qualitat. Encara que l’estat actual de la planta al litoral català sigui estable, amb un creixement tan lent de les seves fulles i una acumulació de nombrosos factors d’origen antròpic que la poden afectar, pot comportar un canvi negatiu i un empitjorament del seu estat en qualsevol moment.