Projectes transformadors i patrimoni: el tàndem que dona impuls a la cultura comunal rural

Cal Cases, Can Parera de Canyes, Mas Les Vinyes, Can Tonal, La Sequoia i La Tomassa, són sis projectes d'habitatge cooperatiu de la Catalunya Central i el Vallès Oriental que, en el marc de les trobades entre comunitats l'any 2021, van creure necessari crear una eina amb la qual defensar i promoure el model comunal davant la situació de crisi ecosocial i col·lapse que se'ns presenta. Aquesta eina va prendre forma d'entitat, la Fundació Emprius, que naixia amb una finalitat clara: impulsar la cultura comunal rural a Catalunya.

Una de les principals línies de treball de la Fundació Emprius per tal de generar un canvi de paradigma és l'adquisició de béns i patrimoni en desús. La idea de l'entitat és cedir-los a projectes transformadors perquè els gestionin. "Apostem per un model més comunalista, de trencar amb la propietat privada i propiciar alternatives, sobretot en l'àmbit rural, per fomentar una gestió més comuna", explica l'Alba Hierro, membre de l'entitat.

La Fundació Emprius, activa des del febrer de 2023, es troba construint el projecte. Una de les primeres passes va ser comptar amb una sèrie d'ambaixadors i ambaixadores, així com un consell assessor, format per persones afins al projecte, amb coneixements tècnics específics i del territori. A més, durant els darrers mesos, des de l'entitat s'ha anat presentant el projecte amb una gira de xerrades, 'La revolta comunal', per diferents punts del territori, que es va tancar durant les jornades 'Comunalisme o Barbàrie' celebrada al Konvent Puntzero de Berga, al juny.

L'activitat, però, no només se centra en aconseguir terres i cases per cedir-les a col·lectius que tinguin un projecte transformador, sinó que la Fundació Emprius també té vol comptar amb eines mancomunades perquè aquestes iniciatives puguin fer-ne ús. "En l'àmbit rural és una cosa molt útil, ja que hi ha eines que són molt necessàries, però que s'utilitzen molt puntualment", manifesta Hierro. La idea és la de desenvolupar una plataforma digital per donar resposta a les diferents casuístiques de les comunitats al voltant de la cessió o adquisició d'eines.

Més enllà d'aquestes dues línies, des de l'entitat es vol treballar en la difusió del model comunal, tant als mateixos projectes, com fora. "Cal formar i acompanyar a les comunitats a les quals els cedim patrimoni i eines, perquè si no és fàcil caure en la tendència capitalista i de propietat privada a la qual estem acostumades", afirma Hierro. "D'altra banda, cal fer incidència política per afavorir polítiques públiques o un marc social que reconegui els comunals com útils i necessaris per l'impacte social que tenen", afegeix.

Els valors dels projectes comunals

Què ha de tenir un projecte per ser considerat transformador? Des de l'entitat expliquen que les iniciatives que rebin la cessió de patrimoni, per part de la Fundació Emprius, han de comptar amb una sèrie de valors, en línia amb els de la mateixa entitat. "Defensem els comunals per l'impacte positiu que generen en l'entorn. Per tant, donem suport a projectes d'agroecologia i sobirania alimentària, compromesos amb el territori, amb un impacte regeneratiu i des d'una perspectiva feminista, de suport mutu i solidaritat", afirma Hierro.

Sobre els tipus de projectes, existeixen diverses fórmules a l'hora de dur-los a terme. "Allò col·lectiu pot prendre diferents formes: poden ser projectes en els quals hi hagi gent que vulgui vol viure en comunitat, amb un projecte més obert cap al poble, o poden ser comunitats que volen produir oli col·lectivament, per exemple", explica.

Així, la idea de l'entitat és que les iniciatives es presentin d'acord amb un esquema de valors prou ampli per acollir la diversitat de projectes col·lectius existents. "Hem estat en contacte amb algun col·lectiu, però encara no hem decidit cap projecte", afirma.

Fomentar la cultura de la donació

Actualment, l'entitat cerca terres productives, finques, masies o cases comunitàries a Catalunya, que es trobin en mans privades i estiguin en desús, per fer-ne una gestió comunal. La idea és que aquests béns i patrimoni arribin a la Fundació Emprius a través d'herències o donacions. "Volem fomentar la cultura de la donació: animem a la gent que tingui béns que no utilitzi, i que pugui prescindir-ne d'ells, que faci una donació", diu la membre de la Fundació Emprius.

Hierro manifesta que existeixen diverses fórmules perquè l'entitat pugui comptar amb aquest patrimoni. "Podem pensar en lògiques d'intercanvis, de cuidar el llegat històric o que la persona que cedeix la masia pugui continuar visitant-la si ella vol", diu. Arribi de la forma que arribi a l'entitat, s'hauran de fer una rehabilitació de l'espai per adequar-lo, motiu pel qual l'entitat haurà de fer, a més, una sèrie d'inversions.

Els espais abandonats al món rural són, malauradament, cada cop més habituals. Hi ha persones que estan treballant en ells per recuperar-los o fent reculls de finques en desús, com per exemple la Caçadora de Masies. Però d'altres persones, amb una visió més capitalista, intenten adquirir finques per donar-los un ús diferent pel qual aquella finca estava pensada. "Creiem que és interessant trencar amb el relat capitalista, de pensar a treure-li una rendibilitat, allunyada del seu entorn, a un espai que està en desús", afegeix.

"Hi ha aquesta problemàtica, de gent que vol tenir una segona residència en un entorn rural, per exemple; però també hi ha molta gent que està disposada a anar al camp i recuperar-ne l'ús. Nosaltres apostem per això, per treballar a la terra, tenir contacte amb l'entorn del poble, lluny d'una mirada urbanocèntrica, amb projectes que centrin la seva activitat en el benestar de les persones i del planeta", sentencia.