Marta Lloret: "S'ha de garantir que totes les masies tinguin vida"

És possible que la coneguis com la 'caçadora' de masies, com a @martamasies, o, fins i tot, com a Marta Lloret, el seu nom real. Però el que és segur és que has vist alguna de les seves publicacions a les xarxes socials amb imatges que mostren l'exterior i l'interior de masies de Catalunya. D'aquesta manera, la Marta Lloret, tècnica de patrimoni cultural que es dedica a documentar patrimoni a l'empresa d'arqueologia Antequem, difon el patrimoni rural, cultural, històric i arquitectònic amb molt d'èxit a les xarxes socials.

Sota aquest perfil que compta amb més de trenta-cinc mil seguidores a Twitter i a Instagram, Lloret dona a conèixer aquestes construccions que parlen de la nostra pròpia història, al mateix temps que fa visible el preocupant estat d'aquest patrimoni i sensibilitza a aquelles persones menys habituades a veure un patrimoni que s'està caient. I és que, segons Lloret, en els darrers anys s'han perdut moltes masies, principalment, pel seu desús i el consegüent abandonament d'aquestes.

Lloret també és la directora de la Fundació Mas i Terra, una entitat que té la finalitat principal de dur a terme actuacions encaminades a la conservació i la recuperació del patrimoni històric, arquitectònic, natural i cultural. Un dels projectes en el qual estan incidint últimament és el projecte 'Masiaire', un servei que dona l'oportunitat tant a persones propietàries com a masoveres per a recuperar el patrimoni de les masies i aturar el procés de desaparició.

La 'caçadora' de masies mostra la realitat d'una part important de la nostra història relacionada amb el món rural, de la mateixa manera que ho fan altres comptes de xarxes socials com la iniciativa 'Repoblem' de Ton Lloret. Parlem sobre la tasca que realitza a les xarxes socials, l'estat d'aquest patrimoni cultural a Catalunya i de la Fundació Mas i Terra amb la Marta Lloret, la 'caçadora' de masies.

D'on sorgeix la idea de ser la 'caçadora' de masies a les xarxes socials?

Va començar fa tres anys i mig a l'Instagram. Va ser bastant casual, ja que parlant amb unes amigues em van dir que seria interessant fer alguna cosa a les xarxes socials sobre algun tema que m'interessés i del qual en sabés. A la meva feina veig molt el valor que té aquest patrimoni i entro a llocs espectaculars. Molta gent no n'és conscient del que tenim, així que vaig considerar que a aquesta gent li agradaria veure-ho. Així que vaig dir-me @martamasies.

No obstant això, amb la meva feina veig també l'altra cara de la moneda. Veig com s'està caient i com s'està perdent tot aquest patrimoni, especialment les masies. Volia doncs com exposar-ho a tothom i tractar que la gent ho conegués per tal de sensibilitzar-la.

Per què creus que has tingut tant d'èxit amb la teva activitat a les xarxes?

Suposo que perquè hi ha molta gent que vivia aquest sentiment de pèrdua. Molta gent ho valora. I també molts quan sortim de casa i veiem aquestes cases caient com ho estan fent actualment, no ens expliquem com pot estar així. És un patrimoni que forma part de la identitat del país.

Algun cop has dit que a Catalunya hi ha una problemàtica en el tema del patrimoni. És igual a tota Catalunya?

Quant a les masies, estan en mal estat a tota Catalunya. Crec que a tots els municipis hi ha masies que estan caient o que han caigut i que només queden fonaments. Però sí que hi ha zones on l'estat de les masies és generalment pitjor que en altres, per exemple a la Catalunya interior. Lluny de les metròpolis el panorama és desolador.

Estem en perill de perdre aquest patrimoni?

Sí. Ja n'hem perdut molt i el que es tracta és que ho deixem de perdre. He de dir que n'hi ha molt també. Però m'imagino que és per aquest motiu que tampoc s'hi han bolcat massa. Es relativitza la pèrdua de patrimoni i es deixen perdre algunes; això no obstant, no s'hauria de deixar perdre cap.

Què cal canviar per no continuar amb aquesta pèrdua?

Primer, en l'àmbit de país, cal que hi hagi una sensibilitat cap al tema i que les masies fossin valorades. És cert que hi ha molta gent que les valoren, però també hi ha molta altra gent que no ho fa. I sobretot cal que les administracions facilitin l'existència d'aquestes masies. Avui dia es posen moltes traves a la gent que hi viu en aquestes construccions. És un missatge recurrent a totes les cases que visito. Els propietaris es queixen de la situació que viuen.

Quin és el gran perill que fa que el patrimoni es perdi?

Sobretot el desús i l'abandonament. S'hauria de garantir que totes les masies tinguessin vida. Quan es deixa de viure-hi a les masies es comencen a deteriorar i acaben caient. I després adequar-les cada vegada és més costós un cop estan en aquest estat. Les masies ens parlen de la història del lloc on estan fetes i de les persones que hi vivien i de com hi vivien. No s'han de deixar perdre.

Actualment, ets la directora de la Fundació Mas i Terra. Parla'ns d'aquesta entitat.

Ja fa molts anys que existeix, va néixer l'any 2003. Es dedica a la difusió i valorització del món de la masia. La seva activitat sobretot se centra a realitzar publicacions sobre el tema. Així mateix, hem iniciat una tasca molt important d'inventariar les masies que hi ha a Catalunya. A hores d'ara encara no hi ha un inventari on quedin registrades les masies que hi ha a tot el territori. Considero que per atacar aquest problema que tenim a les masies, és bàsic saber primer què tenim. En definitiva, es dediquen a tot el que pugui afectar el món de la masia.

"Per atacar aquest problema que tenim a les masies, és bàsic saber primer què tenim".

Ara mateix esteu bolcats en el projecte 'Masiaire'.

L'objectiu del projecte és la conservació del patrimoni. S'assoleixen altres objectius com el de repoblar i fer accessible aquest tipus d'habitatges a gent que d'altra manera no podria accedir-hi. Però la base és la recuperació d'aquest patrimoni i que es restaurin d'una manera adequada, quelcom que també trobem a faltar i que veiem que hi ha bastants mancances en aquest sentit. L'objectiu és que les masies tinguin vida i descobrir persones que les valorin, que les sàpiguen recuperar i tractar com es mereixen.

Quins són els reptes de l'entitat?

Que es pugui desenvolupar bé aquest projecte i pugui exercir un servei de país. Ara ho estem fent com a iniciativa personal i de forma altruista, i ens agradaria que agafés una volada més alta i que fos un projecte de país. Jo ara l'entenc així, però perquè acabés de ser-ho potser caldria la complicitat d'algunes administracions.

La ciutadania n'és conscient del patrimoni que tenim?

A escala general no. De fet, quan parles sobre el tema, parlant de patrimoni, trobo molt a faltar que s'esmentin les masies, tant a escala institucional com a escala popular. Es parla molt del modernisme o dels monestirs, però de les masies es parla ben poc.

Quin paper juga en el manteniment de les masies que infants i joves coneguin aquest patrimoni?

És la primera feina que s'hauria de fer: sensibilitzar els nens i les nenes sobre el valor que tenen les masies i explica'ls-hi. A més a més, pot ser molt adequat pels projectes educatius de les escoles. És com tenir un llibre físic que detalla d'on venim i com hem arribat fins avui dia. A més, els nens poden descobrir, de forma molt més amena, aquest tipus de patrimoni. És un espai domèstic que permet explicar moltes coses que ells entendrien fàcilment i veient com havien viscut antigament en aquest espai concret.

Puntualment, hi ha escoles on ho han treballat. Conec una en la qual vaig participar, i va ser una experiència molt enriquidora. Van poder descobrir una gruta i s'ho van passar d'allò més bé. Solen ser cases que estan molt ben adaptades al joc, perquè tenen molts racons. I a part estan molt més a prop a la natura i solen tenir bestiari. Són llocs on els nens i les nenes s'hi solen relacionen molt bé.