Àmbit de la notícia
Ambiental

Santiago Bateman: "El nostre confinament ha afavorit moltes espècies que tenim al voltant"

Entitat redactora
LaviniaNext
Autor/a
Anna Espinach
  • Grup Freixe
  • Grup Freixe
    Amb el confinament ha augmentat el nombre de fauna i s'han mogut a zones que estaven ocupades per l'home. Font: Grup de Natura Freixe
  • Grup Freixe
    Cal la sensibilització de les noves generacions perquè realitzin processos en què la seva petjada ecològica sigui cada cop més baixa. Font: Grup de Natura Freixe

El Grup de Natura Freixe és una entitat sense ànim de lucre dedicada a la conservació de la natura, tenint com a eix vertebral els espais naturals del riu Ebre.

A més de la feina pròpia de conservació i recuperació de la biodiversitat de la zona, El Grup de Natura Freixe desenvolupa projectes a través de la promoció de l’economia circular i sostenible amb productes ecològics de proximitat i de paquets turístics. El Santiago Bateman, biòleg i cap de projectes de l'entitat, ens parla de com es desenvolupa l'activitat del grup en l'actualitat i com han vist afectada la seva tasca a causa de l'actual crisi sanitària.

Què ha canviat en els darrers mesos?

Sobretot el desenvolupament dels paquets turístics de proximitat degut a les restriccions de mobilitat i el canvi de criteris sobre les mesures que es prenien per a la pandèmia. L’any passat, quan vam començar el projecte Descobreix l’essència de l’Ebre, amb el llagut 'Lo Roget' d’Ascó, vam tenir deu visites i enguany n’estaven programades una trentena. Algunes es van anul·lar directament perquè les restriccions anaven canviant. A les que es van mantenir vam haver de reduir el nombre de persones al llagut de vint-i-cin a quinze.

Una altra davallada ha estat el nombre de visitants. Rebíem gent de la comarca i de fora, i també teníem força participació estrangera. També s’ha vist afectat el projecte del 'Camp d’Aprenentatge' que fem juntament amb el Departament d’Ensenyament. Però hi ha hagut molts altres projectes afectats pel confinament i la desescalada. La producció d’olives ha estat força baixa perquè quan estàvem confinats era quan havíem d’incidir en la millora de la part aèria del conreu. No es va fer i això va afectar a la producció. Enguany tenim una davallada del 80%.

I en el funcionament de grup, com us han afectat les restriccions?

Podríem dir que es va produir un endarreriment de la programació prevista d’actuacions, tant per la falta de materials com per disponibilitat de personal. Per exemple, nosaltres tenim uns tancats de pastura i les fustes s’han de renovar. La pandèmia va fer que el lliurament d’aquestes fustes s’endarrerís considerablement. Pel que fa al personal, ens vam trobar que de vegades no era suficient per a les actuacions perquè a algú el tancaven, algú havia estat en contacte amb un positiu...

En l’aspecte econòmic noteu les conseqüències de la crisi de la Covid-19?

Vam fer un esforç ingent el 2019 per la consecució de recursos i tots els projectes que han entrat el 2020 ens estan servint per aguantar, en part, el cop. La davallada econòmica. Però de cara l’any vinent la previsió no és gaire esperançadora. Ens haurem de moure moltíssim el primer trimestre de l’any per buscar línies de finançament, noves col·laboracions... de tot.

El tercer sector, del qual nosaltres formem part, sempre ha estat la gran tasca pendent dels governs.

Us heu sentit recolzats per part de l'administració?

El tercer sector, del qual nosaltres formem part, sempre ha estat la gran tasca pendent dels governs. El que fa la nostra activitat és millorar els serveis ecosistèmics del territori i són necessaris sobretot per combatre el canvi climàtic, el canvi global que estem patint. No som una prioritat pels governs, ja hi estem acostumats.

Veiem la pandèmia com una dificultat afegida, perquè necessitem justificar els projectes i efectuar les accions dins el temps programat, si no això afectarà a l’hora de la finalització dels expedients i dels pagaments per part de la Generalitat.

Però hi ha projectes que sembla que resisteixen fins i tot la pandèmia...

Tenim un sistema d’apadrinament dels cavalls de la Camarga i de la cigonya blanca per promoure i mantenir les actuacions d’aquests projectes. Si una persona que entra a la nostra web vol apadrinar un dels cavalls de la Camarga contribueix a la compra de pinso i amb la despesa de veterinaris. També hi ha el projecte de la cervesa Lutra. Part dels beneficis que genera la seva venta és poder seguir realitzant el seguiment i estudi de les llúdrigues en el tram final de l’Ebre, sigui comprant càmeres de fototrampeig o per a l’habilitació d’un punt de seguiment.

Una cerveseria de Vinebre, que s'encarrega de l'elaboració i etiquetatge. Volíem una marca amb identitat pròpia i la fórmula inclou essències de plantes de ribera com la regalèssia i la menta. Vam pensar que seria un producte potent per ajudar a la conservació o per a la conscienciació de la situació de la llúdriga. Ens vam adonar que el públic s’interessava pel tema quan a l'activitat que organitzem al llagut d’Ascó, en què oferim un tast de productes locals i la cervesa, la gent volia comprar-la quan coneixia el projecte. Funciona com un reclam molt bo.

I a l’entorn natural, com us l'heu trobat?

El tancament d’una espècie com la nostra, que representa molts impactes a la natura, ha afavorit moltes poblacions de les espècies que tenim al nostre voltant.  

És a dir, que els hi hem fet un favor, quedant-nos a casa.

Des del meu punt de vista de biòleg et diria que sí. Ho hem vist amb el moviment de les espècies que hi ha aquí, a la reserva. Hi ha hagut una milloria important: ha augmentat el nombre de fauna, s'han mogut a zones que estaven molt ocupades pels homes... Que no hi hagués pesca ha afavorit la presència de peixos, també.

Però també hi ha l’altra cara: pel que fa la flora exòtica invasora, la manca de gestió humana ha afavorit el seu augment. Si anys enrere l’havies anat eliminant del sistema, un any ho deixes de fer i l’espècie guanya terreny.

Quin paper juga l’estat de la conservació de la biodiversitat per evitar pandèmies?

És una pregunta complexa. El que se sap és que si nosaltres augmentem la nostra incidència en la natura, tenim més números que es repeteixi una pandèmia com la que estem vivint. Tota aquesta pèrdua de biodiversitat provocada per la nostra activitat extractiva i processos agraris intensius fa que el nostre àmbit com a espècie s’estigui solapant amb el de la resta de fauna i flora. I és molt fàcil que es puguin transmetre malalties per aquest fet.

Sabem que la nostra activitat i la nostra destrucció envers la natura pot derivar en epidèmies, però també en altres coses. L’any passat els temporals com el Gloria van destrossar tot el trabucador del Delta de l’Ebre. Efectes extrems climàtics que no s’experimentaven en el territori, com la possibilitat de tenir huracans, cada vegada estan agafant més protagonisme. 

L’educació és fonamental perquè a través de la sensibilització, a través dels valors naturals, el que estem canviant és que la pròxima generació passi de ser extractiva a sostenible.

Quines són les claus per revertir la situació?

Amb la nostra eina de conservació de la biodiversitat afavorim que recuperi una part d’aquesta mala gestió que n’hem fet com a espècie i augmentar aquest llindar entre la fauna i nosaltres perquè aquest sistema es mantingui.  

L’educació és fonamental perquè a través de la sensibilització, a través dels valors naturals, el que estem canviant és que la pròxima generació passi de ser extractiva a sostenible. Cal la sensibilització de les noves generacions perquè realitzin processos en què la seva petjada ecològica sigui cada cop més baixa.

I tu com les veus, aquestes noves generacions?

Existeix una desconnexió de les persones i l’àmbit rural agreujada per les tecnologies. L’oferta educativa hauria d’estar enfocada a que l’alumne conegués aquests valors naturals que té el territori i els conservés. Tinc esperança amb que la feina que fem i amb el canvi social que sembla que hi ha al voltant de la natura, les coses millorin.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari