Silvina Frucella: "És moment que els governs afrontin el medi ambient i la salut com una prioritat real"

L'alta presència històrica, i actual, d'indústries i abocadors al litoral de Sant Adrià del Besòs, Badalona i la zona Fòrum de Barcelona, fa que l'enclavament tingui una herència de contaminació important que continua empitjorant. Aquesta situació ha generat diversos moviments que, juntament amb associacions de veïns i veïnes dels barris propers, han lluitat per reduir les emissions de CO2, revertir la situació de males olors o evitar l'abocament de substàncies contaminants als sòls. En definitiva, millorar la situació d'una zona en constant creixement.

Per canalitzar les lluites de les associacions de veïns i veïnes de la zona, així com d'entitats i plataformes ambientals, com Stop Crematori o Marea Verda Sant Adrià del Besòs, el 2017 va néixer Airenet, una plataforma, amb un clar objectiu mediambiental, que representa vint associacions veïnals i entitats mediambientals de ​​Sant Adrià del Besòs, Badalona i la zona del Fòrum de Barcelona. Parlem amb la seva portaveu, Silvina Frucella, sobre les lluites actuals de la coordinadora.

Quines són les línies de treball de la plataforma Airenet?

Volem millorar les condicions mediambientals de totes aquestes zones, que, bàsicament, es tradueix en millorar la qualitat de l'aire que respirem. Tenim un focus molt important en el tema d'emissions industrials i treballem molt en millorar la qualitat dels sòls. Estem en terrenys que han estat seu de fàbriques d'abocaments i això fa que tinguem una herència de contaminació de sòls molt important.

També intentem cobrir part de l'aigua. Per exemple, estem treballant bastant en tractar de millorar els problemes que causa l'EDAR del Besòs, la depuradora d'aigües residuals, tant quan desborda el col·lector de Llevant, que és el que porta les aigües des de Badalona fins al Fòrum on hi ha la planta de depuració, com els abocaments de la mateixa depuradora a la zona del Fòrum cada vegada que plou.

La coordinadora neix amb un objectiu clar, que encara es manté.

En aquell moment Airenet neix amb l'objectiu únic de tancar la incineradora Tersa, que és la incineradora de residus urbans que es roba entre el Fòrum de Barcelona i Sant Adrià del Besòs, al límit entre les dues ciutats. En aquell moment el que sabíem era que hi havia diversos estudis de la Universitat Rovira i Virgili de Barcelona, que deien que la quantitat dels nivells de dioxines, que són cancerígens,  eren molt alts, a l'aire i el sòl, als voltants de la incineradora. I que la probabilitat de contraure càncer en aquella zona era tres vegades més alta que a Barcelona.

A partir d'aquí vam començar a investigar i vam tenir força sort perquè vam poder trobar treballadors de la incineradora que, per motius de consciència, van decidir col·laborar amb nosaltres. Reportaven presumptes males pràctiques, pràctiques il·legals i altres. I vam treballar durant força temps dedicats a la incineradora. Vam fer una denúncia a la Fiscalia de Medi Ambient per delicte ecològic, tant contra la incineradora com contra el seu responsable, i, després de quatre anys, encara s'està investigant.

Quin era l'estat d'aquesta incineradora?

En general es notava una gran deixadesa, una gran impunitat, i la nostra visió és que estaven disposats a fer les pràctiques que calgués per reduir costos, sigui en filtres o en gas, la qual cosa cremaven per sota de les temperatures mínimes legals i això generava una contaminació més gran.

Àlex Ovejero, de marea Verda Sant Adrià del Besòs, ens explicava a una entrevista que s'havia dut a terme una auditoria.

Es va fer després de la nostra denúncia a la Generalitat de Catalunya. Es va trobar que hi havia, fins i tot, mesuradors de diòxid de sofre o mesuradors de mercuri que no funcionaven o funcionaven malament. També vam denunciar episodis mediambientals que van ser molt greus, on la incineradora va perdre el control de la seva planta i no va avisar el seu ens de control, en aquest cas la Generalitat. L'auditoria feta per la Generalitat confirmava que diverses de les nostres denúncies eren certes.

Suposem que, malauradament, va acabar en una multa o una sanció, ja que l'expedient de sanció era confidencial. El tema és que ho prenen com a qüestions puntuals. I la nostra denúncia era, precisament, no com una qüestió puntual, sinó que eren pràctiques habituals.

Després amplieu la vostra tasca.

Comencem a conèixer força més la zona i a interessar-nos per la qualitat de l'aire en general. Ens vam adonar que Tersa no era l'única empresa que ens contaminava. Hi ha també la central tèrmica d'Endesa i de Naturgy, que està al costat de Tersa, que contribueix amb molt d'òxid de nitrogen. Perquè et facis una idea, entre Tersa, Endesa i Naturgy emeten un terç de tot l'òxid de nitrogen de tots els cotxes de Barcelona. I si a això li sumes les altres empreses i la ronda a prop...

"Entre Tersa, Endesa i Naturgy emeten un terç de tot l'òxid de nitrogen de tots els cotxes de Barcelona".

D'altra banda, també tenim la depuradora d'aigües residuals, que afecta a nivell d'olors, així com l'EDAR del Besòs i la seva planta de fangs, que generen unes molèsties tremendes als veïns i veïnes. També hi ha indústries petites, que no estan molt controlades, com ara un cas amb el qual treballem a Badalona, ​​que és l'empresa de la fàbrica de frens Federal Mogul. És una indústria molt contaminant i realment creiem que hi ha molt poc control. Cal treballar tot això per entendre perquè la nostra salut hauria de ser una prioritat i el medi ambient també.

Denuncieu que hi ha un greu problema de males olors.

Vam ser un cas pilot per a un projecte europeu que es va anomenar D-noses per les olors del Fòrum. Era un projecte de ciència ciutadana: les persones reportaven a què feia olor, perquè podia ser que fos a depuradora, a fang o claveguera, o a residus o alguna olor química. I la veritat és que els resultats, després d'un any d'estar reportant les males olors, van ser molt coincidents amb els estudis tradicionals que s'havien fet. Aquests indicaven que el 80% de les olors venien de la depuradora d'aigües residuals, de l'EDAR i de Metrofang.

Hi ha perspectiva que la situació millori?

Després de molt temps de lluitar, van decidir invertir sis milions per millorar una part del tractament biològic de la depuradora. La solució es demorarà encara un parell d'anys més, peròalmenys hi ha bones expectatives. La veritat és que nosaltres sempre vam ser molt clars i això es va veure en el projecte D-noses, que deia que el principal component d'afectació amb les olors és la planta de fangs. I sobre aquesta planta de fangs no hi ha prevista cap millora. Hi ha idees i somnis a l'aire que no es concreten en res.

Fa quatre anys que venim lluitant amb això. Ens havien promès que per a aquesta alçada ja estaria tot conclòs, implementat i encara seguim en la mateixa situació. Amb millors expectatives, per què hi ha diners que s'invertiran, però no hi ha res executat. També ens preocupa molt els abocaments de l'EDAR al Besòs i els del col·lector de Llevant.

I els projectes per encabir més gent no paren de sorgir.

És una zona molt atractiva, ja que la darrera franja que queda davant del mar. Cada vegada hi ha més gent. De fet, hi ha un pla per a les tres xemeneies, que és portar 2.000 habitatges més amb la mateixa infraestructura, és a dir, no canvien les clavegueres, ni el col·lector, però instal·len més gent. No es pot seguir autoritzant, alegrament, habitatges, i no fer les inversions que corresponen per donar acollida a aquests edificis.

La gent, tant de Badalona com de Sant Adrià del Besòs, ja està molt colpejada. Totes les indústries que Barcelona no vol, les envien a Sant Adrià. La gent està molt cansada d'això i creiem que ens mereixem que aquesta zona que queda davant del mar, sigui una zona de recreació, una zona perquè la gent pugui gaudir-la, una zona verda per intentar contrarestar tots els factors que contaminen.

"Ens mereixem [...] una zona verda per intentar contrarestar tots els factors que contaminen".

Com responen les administracions?

Els plans de les administracions públiques i de les empreses privades és seguir portant gent, malgrat que estaran a 500 metres de la incineradora, o molt a prop de les plantes d'Endesa i Naturgy, que fan molt de soroll. No els importa que no hi hagi infraestructures i que els sòls estiguin contaminats; no els importa la qualitat de vida de la gent. Te n'adones que encara estem molt lluny d'entendre que el medi ambient i la salut són prioritàries.

No hi ha realment mesures serioses darrere per aturar l'emergència climàtica. Hi ha com una intenció de tranquil·litzar, una intenció de crear com una ignorància. Les administracions públiques no actuen de manera responsable.

Us sentiu escoltats per les administracions?

Depèn molt de les persones. Per exemple, a Sant Adrià del Besòs, la gestió anterior de l'exalcalde Joan Callau, va ser un desastre d'irresponsabilitat, de manca de compliment. No hi va haver diàleg. En canvi, amb l'alcaldessa actual hi ha un millor diàleg. No així, per exemple, amb la regidora de Medi Ambient. Hem de veure realment què es pot complir de les bones intencions.

La ciutadania hauria de ser el centre de la seva raó de ser i això no passa. Estem supeditats, en general, a altres interessos. Per exemple, en aquesta zona industrial no tenim ni una sola estació de qualitat de l'aire que mesuri quin aire respirem en aquesta zona. Ningú controla la sumatòria de contaminació que produeix tota l'activitat industrial. Per això et dic que crec que és moment de posar el medi ambient i la salut com una prioritat real.

I més després d'una situació de pandèmia que té molt a veure amb l'escalfament global.

Per descomptat. Sobre la pandèmia, s'ha donat una situació notable, i és que la pandèmia ens ha retallat drets com a ciutadans. Nosaltres, des que va començar la pandèmia, no hem pogut assistir a un ple de cap Ajuntament. En general són telemàtics i els podem veure, per exemple per YouTube. Algunes sessions et permeten estar per Zoom, però la majoria no.

Crec que la Covid és una bona excusa per a aquells polítics governants que no volen tenir la gent a prop. I va succeir i ho hem denunciat fa un any i escaig, que a la incineradora Tersa es van començar a cremar residus sanitaris, quan és una incineradora que no està preparada per cremar residus sanitaris. La pandèmia va donar carta blanca per fer el que sigui, perquè total estem en pandèmia.

Quins són els reptes pel 2022?

Seguim volent tancar la incineradora Tersa. També som part de la plataforma ciutadana Residu Zero i treballem per aconseguir una bona Llei de Prevenció de Residus. La Generalitat n'està treballant i creiem que és fonamental. No podem seguir triant entre abocadors o incineradores, les dues opcions són molt dolentes. Cal intentar reduir els residus. També esperem que s'instal·li una estació de qualitat d'aire permanent a la zona industrial del Fòrum.

Un altre objectiu important és que es respecti la moratòria a incineradores que es va aprovar l'any passat. Succeeix molt això: aproven coses que després no compleixen i després s'ha de tornar a negociar. L'any passat la Generalitat va aprovar no donar més llicències per incinerar, tant incineradores com a cimenteres, i, no obstant això, no es va complir. I també treballem molt amb terrenys contaminats. I sobretot, al 2022 esperem que el tema de les olors millori.