La pandèmia del coronavirus va obligar a aturar les inspeccions dels rius previstes per aquesta primavera per l'Associació Hàbitats. Va ser la primera vegada en vint-i-dos anys que no es van poder realitzar. En tot cas, l'associació sí que ha portat a terme les inspeccions de tardor, seguint les recomanacions sanitàries. Parlem sobre el Projecte Rius i sobre altres temes d’actualitat d'Hàbitats amb el seu nou president, el Tomàs Padrosa, escollit aquest passat mes de juliol.

Sou una entitat ja amb una llarga història de més de vint anys.

Ens hauríem de situar a l’última dècada del segle passat i contextualitzar en quin moment va néixer Hàbitats. Els recursos hídrics de tot el món estaven sent sotmesos a una pressió creixent derivada de l'augment de la demanda d’aigua de bona qualitat i en quantitat suficient per a tots els usos. Al si de la Comunitat Europea, sorgeix la necessitat de prendre mesures per protegir les aigües continentals i garantir-ne un ús sostenible.

Al llarg de més de cinc anys se succeeixen els debats entre la comunitat científica, els moviments socials i medi ambientalistes i els responsables polítics. Finalment, el desembre del 2000, entra en vigor la Directiva Marc de l’Aigua que pretén establir el marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües.

En aquest context, neix l’associació Hàbitats?

Sí, una colla de professors i alumnes del Departament d’Ecologia de la Facultat de Biologia de la UB conceben la idea de crear l’Associació Hàbitats, una iniciativa de participació ciutadana i voluntariat dedicada a l’anàlisi i seguiment dels ecosistemes fluvials: el Projecte Rius.

Més de vint anys després, no hi ha cap dubte que s’ha ben consolidat. L’Associació Hàbitats ha estat declarada entitat d’utilitat pública i s’ha convertit en l’entitat de voluntariat ambiental de Catalunya amb un nombre més gran de voluntaris i voluntàries.

Com us organitzeu per realitzar el Projecte Rius?

El Projecte Rius és una iniciativa oberta a totes les persones i col·lectius, només cal que es tracti d'un grup de com a mínim tres membres o més. Els grups de voluntaris i voluntàries actuen a diferents rius i rieres del conjunt de Catalunya analitzant semestralment un tram de riu que ells mateixos trien.

Per ser grup de voluntaris cal que alguna persona del grup rebi una formació inicial a càrrec de l’Associació. Així es garanteix que el nou grup es pugui familiaritzar amb la metodologia de la inspecció i adquireixi la destresa bàsica necessària per prendre els paràmetres que permeten determinar l'estat de salut d'un tram de riu. Les sessions de formació, gratuïtes, es realitzen a la primavera i a la tardor, generalment en dissabte o diumenge al matí.

És un veritable treball en equip...

I tant. Un cop adquirida la formació, es passa a formalitzar el grup. Per començar, cal signar el document de compromís amb les condicions de la col·laboració, drets i deures dels voluntaris i de l'Associació.

Tot seguit, es facilita al grup els materials per a dur a terme la inspecció del riu, així com les claus d'accés al seu espai d'usuari de projecte Rius, on caldrà introduir els resultats de cada inspecció. D’aquesta manera es va configurant una sèrie històrica de dades sobre l'evolució del tram.

Enguany hi ha hagut novetats pel que fa a millores tecnològiques.

Ara fa poc més de quatre anys, el Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hidrololgy and Manegement (FEHMlab) del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB, va posar em marxa una eina educativa que permet a qualsevol persona fer una diagnosi de l’estat hidrològic i ecològic d’un riu.

Es tracta d’una aplicació, anomenada RiuNet. El protocol que se segueix en l’anàlisi del riu és molt semblant al que fan servir els nostres grups de voluntaris. Estem treballant conjuntament amb el FEHMlab per unificar els protocols i posar a disposició dels voluntaris del Projecte Rius la nova aplicació que en resulti.

Tot es recopila en l’Informe RiusCat. Han millorat en aquests anys l'estat dels rius?

Sí i és innegable que l’estat dels rius ha millorat força en relació amb la degradació que havien patit sobretot al llarg dels anys seixanta i setanta del segle passat. Tot i això, la situació està força lluny d’allò que seria desitjable.

Algunes de les dades publicades en l’últim informe (2919) així ho testifiquen.

Quin son els principals perills que afecten els rius?

Només per citar-ne algunes, la presència de deixalles, bàsicament plàstic, ha estat detectada en el 70% de les inspeccions realitzades. L'hàbitat fluvial ben constituït només representa el 27% dels casos; el bosc de ribera, tan important per minimitzar l’impacte de les crescudes sobtades, està ben preservat en el 24% dels trams; la qualitat biològica, deduïda a partir de la presència o absència de determinats macroinvertebrats, és entre bona i molt bona en un 40% de les inspeccions.

A aquestes dades caldria afegir les afectacions, cada vegada més evidents, lligades al canvi climàtic, especialment les que fan referència a l’augment de la temperatura i la irregularitat de les precipitacions.

Recentment heu rebut el premi Natura pel projecte Rius. Què suposa aquest reconeixement?

Per damunt de tot, una alegria immensa, una sorpresa del tot inesperada! El premi Natura és, segons indiquen els propis convocants, un “reconeixement i una mostra d’admiració cap aquelles persones i projectes que treballen dia a dia per generar un impacte positiu en algun lloc del món”.

La nostra entitat, certament, prova de generar impactes positius, no només en els rius sinó també, i sobretot, en les persones. Que això hagi merescut la consideració d’un premi tan important com el Natura, és un estímul que ens ajuda i empeny a seguir endavant, malgrat les moltes dificultats a les quals ha de fer front qualsevol entitat que faci del voluntariat i la participació ciutadana, la seva raó de ser.

Ha estat un projecte que s’ha estès més enllà de Catalunya...

A l’Estat Espanyol el Projecte Rius es porta a terme a Galícia (Asociación ADEGA), a Cantabria (Red Cambera), al País Valencià (Fundació Limne) i a Madrid (Territorios Vivos). Projectes semblants són el Programa Anadarríos (Asociación Mustela, Andalusia), la Campaña Ibaialde (Programa Aztertu, País Basc) i el Proyecto Volunta-Ríos (Aragó).

Més enllà de l’Estat, el Projecte Rius es desenvolupa a Portugal, Eslovàquia i Brasil. Dissortadament, la manca de recursos humans i materials de l’Associació ens ha impedit, fins ara, mantenir amb aquestes entitats el contacte que seria necessari per establir una autèntica xarxa de participació ciutadana al voltant de la diagnosi, gestió i millora dels rius.

Quins altres projectes impulseu?

A banda del Projecte Rius, l’associació té actius diferents projectes de custòdia fluvial.

Es tracta de models de custòdia participativa on persones voluntàries, entitats, empreses, propietaris o governs locals adopten un tram de riu amb l’objectiu de conservar i millorar de forma més exhaustiva i decidida el riu i el seu entorn, tot realitzant-hi diferents accions participatives de gestió ambiental i social.

També feu activitats d’acompanyament a les escoles.

Sí, ja fa molt de temps que col·laborem amb la comunitat educativa. De fet, bona part dels grups actius del Projecte Rius són alumnes d’escoles i instituts de tot Catalunya. Tot i això, l’acompanyament a les escoles, i molt especialment als instituts, ha augmentat notablement per donar resposta a les necessitats derivades de la incorporació al currículum de l’ESO de la matèria de Servei Comunitari.

Oferim formacions orientades al professorat, presentacions a l’aula i materials curriculars per tal que l’alumnat pugui desenvolupar aquesta matèria en col·laboració amb una entitat de caire ambiental com és la nostra. Per altra banda, i en col·laboració amb personal del FEHMlab, participem en el Programa de Ciència Ciutadana a les Escoles, organitzat per l’Oficina de Ciència Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona.

Com us heu adaptat a la pandèmia?

Vam haver de suspendre les formacions de la primavera adreçades a les persones que s’havien interessat per constituir nous grups de voluntariat. Tampoc es van poder fer la major part de les inspeccions de primavera. Sí que ha estat possible, respectant totes les mesures de seguretat, tirar endavant les formacions i les inspeccions de la tardor. També ha estat possible, gràcies a un gran esforç d’una colla de persones voluntàries vinculades a l’equip tècnic de l’entitat, la publicació de la revista, de l’informe RiusCat i el desenvolupament de materials educatius.

Al nostre blog vam suggerir algunes activitats ambientals per fer durant el confinament com, per exemple, fer ciència ciutadana des de casa amb l’aplicació eBird de Seo BirdLife o un curs de papallones en línia de l’Observatori Metropolità de Papallones (mBMS). Cal reconèixer, tanmateix, que en una entitat com la nostra, lligada ineludiblement al treball de camp, la pandèmia ha suposat una aturada molt significativa de les activitats habituals.

Des de l’associació també publiqueu la revista Espiadimonis.

Publiquem dos números l’any, l’un a la primavera i l’altre a la tardor. Malauradament, els problemes econòmics que vam patir durant el 2019 ens van obligar a publicar-ne només un. Aquest 2020, també hem publicat un únic número a causa de la pandèmia.

Enviem gratuïtament la revista als socis i sòcies de l’entitat. Ens agradaria que la seva distribució fos més àmplia, però no disposem de la infraestructura necessària per fer-ho. Tot i això, la seva versió digital és accessible a tothom a través de la nostra web.

Quins temes tracta?

Procurem dedicar cada número a un tema central. Els darrers han estat confegits al voltant de la sostenibilitat, l’agroecologia, els conflictes socioambientals o l’alimentació. A banda hi ha diferents seccions fixes com les notícies d’actualitat relacionades amb l’entitat, dos articles dedicats a diferents espècies de flora i fauna del país, propostes de rutes per fer a peu i una entrevista d’alguna persona o entitat relacionada amb el tema central de cada número.