Segons el visor de la sequera, una eina informativa de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Catalunya es troba en risc de sequera extrema. Tot i que en les últimes setmanes les pluges s'han deixat veure en algun moment, la manca de precipitacions és evident: falta recurs hídric per erradicar la sequera.

Es tracta d'una situació que es viu al territori des de finals de l'any 2020 i de la qual encara en continuem patint les conseqüències. De fet, en aquests moments, l'ACA constata que les reserves de les conques internes tan sols assoleixen el 22,5% de la seva capacitat, "la xifra més baixa des de l'inici de la sequera", tal com apunta la plataforma Aigua és Vida.

Davant la situació, el Govern de la Generalitat va aprovar la Llei 9/2023, del 19 de maig, de mesures extraordinàries i urgents per afrontar la situació de sequera excepcional al territori. Actualment i durant els mesos passats, àmbits com l'agrícola i una gran quantitat de municipis pateixen restriccions d'aigua: trenta-sis es troben en fase d'emergència i quatre-cents setanta-sis en fase d'excepcionalitat.

Davant els números i sent conscients de la delicada situació, diverses entitats socials i ecologistes consideren que l'actuació del govern no ha estat suficient. Així, després de la I Cimera Social per la Sequera, que es va dur a terme al gener d'aquest mateix any, diverses entitats convoquen dissabte 30 de setembre la II Cimera Social per la Sequera.

Una trobada per exigir nous moviments polítics contra la sequera

La intenció d'aquesta segona cimera és donar un toc d'atenció al govern, ja que consideren que les institucions polítiques continuen sense prendre les mesures necessàries per superar aquest tràngol meteorològic, no només ocasionat pel canvi climàtic, sinó també per la mala gestió dels recursos hídrics. La trobada tindrà lloc a les 10:30 h a la plaça del Castell d'Amposta.

Entre les entitats que hi participen, destaquen Aigua és Vida, Ecologistes en Acció, Enginyeria Sense Fronteres, la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Greenpeace Catalunya, el Grup de Defensa del Ter, Aigua és Vida Girona, l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública (AMAP), l'Observatori de l'Aigua de Terrassa, Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC- EdC) i l'Associació de Naturalistes de Girona.

Es tracta d'un acte que les entitats s'han vist obligades a repetir uns mesos després de la primera cimera, en vista de la manca de solucions: "No han aplicat les primeres sancions per incompliment de les mesures d'estalvi, ni han presentat les dades actualitzades sobre la situació actual", apunten des de la plataforma Aigua és Vida. "Ens tornem a trobar per a exigir mesures urgents, l'aigua no cau del cel!", reivindiquen a les xarxes.

El futur de la gestió hídrica es decideix l'any vinent

Amb la segona cimera, les entitats que l'encapçalen inicien una campanya per introduir un "discurs crític sobre la gestió de la sequera". Especialment, posen èmfasi en evidenciar les constants contradiccions per part de les institucions pel que fa a la supervisió hídrica i en visibilitzar els interessos lucratius que hi ha darrere la gestió. "Les entitats exigirem mesures concretes i urgents, i passarem a l'acció", conclouen.

Al comunicat, apunten que l'actual curs 2023-2024 tindrà doble rellevància pel que fa a l'aigua. El passat mes de juny va iniciar-se la Taula Nacional de l'Aigua, un espai de diàleg sobre polítiques de l'aigua impulsat pel govern amb la intenció de crear una nova política que ajudi a evitar caure de nou en situacions similars, marcades especialment pel canvi climàtic. Per tant, circumstàncies que poden tornar a repetir-se fàcilment.

Fins al juliol del 2024, els agents implicats es reuniran en diverses ocasions, fins a l'última trobada, quan presentaran les conclusions obtingudes. De fet, el principal objectiu d'aquesta Taula és construir les bases per gestionar correctament l'aigua de Catalunya i acabar assentant també les del Pacte Nacional de l'Aigua.

Els antecedents de la nova convocatòria social

A l'informe 'Any pluviomètric 2022-2023 a Catalunya' publicat pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el Servei Meteorològic de Catalunya, afirmen que un 45% de la superfície total del país no va assolir els 400 mm durant l'any i que una meitat del país va registrar menys del 70% de la precipitació mitjana que li correspon, convertint-se així en "l'any més sec de tot l'històric".

En relació amb la manca de pluges, el passat dia 6 de maig va tenir lloc una primera cimera social, com a resposta del fracàs de la cimera de grups parlamentaris convocada pel govern el 31 de març. De la reunió s'esperava que els participants arribessin a un acord per actuar contra una situació que continua sent greu, però va finalitzar sense una ben entesa entre les parts. Per tant, sense mesures sobre la taula. Tampoc va comptar amb la participació d'actors socials i/o ambientals.

Per aquest motiu, les entitats van decidir actuar al respecte, per obtenir mesures per saber com actuar davant les sequeres. De la primera cimera celebrada a Girona, en va resultar un document amb una cinquantena de mesures per la gestió, amb la intenció de traslladar-ho al president de la Generalitat.

Entre les propostes, destacaven la manca de transparència i la pobresa de dades públiques, ja que des d'Aigua és Vida, apuntaven que no era possible saber si els municipis catalans complien o no el que exigia l'ACA, per exemple. A més, demanaven la creació d'una política hídrica que garantís el dret humà a l'aigua i el sanejament, pel fet que diversos municipis han patit talls del subministrament, impedint fer ús d'un bé que s'hauria de garantir en tot moment.

Una política d'aigües amb participació ciutadana

Des d'Aigua és Vida, lluiten per aconseguir que sigui el sector públic qui dirigeixi i gestioni per complet la política d'aigua, però donant veu i vot a la societat civil, ja que van assegurar després de celebrar la primera cimera que la classe política "no havia estat a l'altura de la greu situació meteorològica i escassetat hídrica", una actitud que no hauria canviat en veure's obligades a convocar una segona reunió.

Al portal web de la plataforma, s'hi dedica un espai exclusiu per l'abordatge de temes i conceptes relacionats amb la sequera, així com articles, convocatòries i notícies. A banda, les interessades poden donar una ullada a un mapa interactiu i col·laboratiu, creat amb les dades de les institucions públiques i la informació que reben de la ciutadania, que permet saber quin tipus d'institució és l'encarregada de gestionar l'aigua de cada municipi català.

Amb aquest recurs, l'entitat vol apropar la realitat de la gestió de l'aigua i totes les repercussions que té al territori, actuant com a una eina que substitueix la falta de dades i de transparència per part de les autoritats mencionada.