Els moviments socials i ambientals exigeixen més transparència i mesures valentes per fer front la sequera

Moviments ambientals i socials en defensa de l'aigua, operadors públics, comunitats de regants i instituts de recerca de tot el territori català van reunir-se a Girona per celebrar la Cimera Social per la Sequera, una trobada per debatre propostes estructurals i urgents per la gestió de la sequera. El resultat, un document elaborat, amb ampli consens territorial, que inclou una cinquantena de mesures per la gestió dels diferents escenaris de sequera que es traslladarà al president del Govern.

Les mesures consensuades al document elaborat per la ciutadania tenen com a objectiu abordar el greu context de sequera en el qual ens trobem immersos de forma estructural a curt, mitjà i llarg termini i enfortir i millorar el Pla de Sequera de la Generalitat. D'entre les propostes incloses, les participants de la Cimera Social per la Sequera demanen una major transparència en la gestió d'aquesta situació i l'accés a les dades per part de la ciutadania.

"Ara per ara no és possible saber si els municipis estan complint amb el que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) exigeix, perquè no s'ha contemplat l'obligació de publicar les dades sobre el consum que els municipis han de facilitar a l'ACA", explica el Dante Maschio, portaveu d'Aigua és Vida. "Demanem més transparència i accés a aquestes dades, una cosa que sembla senzilla, però sense la qual és molt difícil que entitats i ciutadania sàpiguen si es compleixen les exigències determinades per l'ACA", manifesta.

Des de les entitats insisteixen que la situació de sequera no és causada, només, per la manca de pluges, sinó que apunten a "una mala gestió històrica de l'aigua, que ha ofert aigua a tots els sectors i ha contribuït a l'increment del consum global sense tenir present quanta aigua tenim". Per aquest motiu, un dels aspectes principals tractats a la trobada va ser com contenir la demanda creixent d'aigua.

En aquest sentit, expressen la necessitat de qüestionar-se l'actual situació de creixement "basat en regadius, macrogranges i exportació". Des dels moviments participants apunten a la necessitat d'establir ajuts i esforços per "reconvertir el sector i preservar les reserves d'aigua i els ecosistemes aquàtics". Alhora, posen en valor la producció agrícola local i ramaderia extensiva, motiu pel qual demanen escoltar les necessitats del sector.

D'entre la resta de mesures proposades, destaca la demanda que els municipis de més de cinc mil habitants comptin amb un Pla d'Emergència Municipal per Sequera obligatori; una limitació del creixement urbanístic i turístic, i una política hídrica que garanteixi el Dret Humà a l'Aigua i el Sanejament. "No podem permetre tenir talls domèstics d'aigua ni a les fonts públiques, ni un encariment de l'accés bàsic a l'aigua davant la previsió de possibles augments de la tarifa", manifesten.

El document es tancarà pròximament per donar cabuda als punts de vista dels moviments que no van poder participar-hi. Un cop finalitzat, es demanarà una reunió amb el president de la Generalitat per traslladar les propostes consensuades, valorar la conveniència de les mesures i veure de quina manera es poden aplicar de manera urgent.

Participació de la ciutadania

La convocatòria de la Cimera Social per la Sequera és una resposta a la trobada impulsada pel Govern de Catalunya el passat 31 de març, en la qual van participar diversos grups parlamentaris. Aquesta trobada, que naixia amb l'objectiu de compartir les mesures impulsades per pal·liar els efectes de la sequera, va finalitzar sense acord per la falta d'entesa en el règim sancionador contra els ajuntaments.

Maschio lamenta el fet de no haver comptat amb actors socials i ambientals per participar de la trobada impulsada pel Govern. "Només hi van tenir cabuda partits polítics, i el resultat va ser una baralla sobre les sancions", lamenta Maschio. Per aquest motiu, des de les entitats també exigeixen espai per als moviments socials i ambientals i la comunitat científica en l'elaboració de polítiques públiques per abordar la sequera.

"Vam convocar la cimera per no centrar el debat només en sancions i consensuar propostes estructurals des dels moviments no convocats i que fa anys que treballem en la defensa de l'aigua", afirma Maschio. El Parlament va aprovar la setmana passada la llei de sequera que substitueix el decret llei inicial presentat pel Govern. Un dels punts que reflecteix és, precisament, les sancions previstes.

A la cimera van participar Aigua és Vida, Aigua és Vida Girona, Plataforma en Defensa de l'Ebre, Associació de Municipis per l'Aigua Pública, Càritas, Associació de Naturalistes de Girona, Ecologistes en Acció, Enginyeria Sense Fronteres, Diàspora Ebrenca, Greenpeace, Grup de Defensa del Ter, l'Observatori de l'Aigua de Terrassa, Societat Orgànica, Plataforma Stop Jocs Olímpics, Comunitat de Regants de la Sèquia Monar i amb el suport de l'Institut d'Estudis Regionals Metropolitans de Barcelona (IERMB), l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua - CSIC i la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat de Girona.