Dins el context digitalitzat en què vivim, en la gran majoria de millores que es donen a conèixer diàriament, la tecnologia és la protagonista. En àmbits com la medicina, el desenvolupament de les Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha proposat noves eines per a la detecció i el diagnòstic de les malalties, per exemple.

Pel que fa a l'esfera empresarial, ha suposat comptar amb més ciberseguretat, confiar en nous models híbrids de treball i, en general, gaudir de major eficiència, ja que en molts sectors deixem a les tecnologies com a encarregades de completar les tasques més feixugues i que treuen més temps.

Ara, aquest punt també es pot extrapolar a la gestió dels residus tèxtils, gràcies a la unió de quatre entitats de l'economia social i solidària de Catalunya, les Balears i Madrid: ADAD L'Encant, la Fundació Deixalles, Recumadrid i Solidança, totes dedicades a la recuperació de residus.

El projecte cooperatiu porta per nom 'Teixint rutes cooperatives' i suggereix una millora substancial pel que fa a la gestió de la roba que es llença. Es tracta d'una proposta innovadora finançada per la Unió Europea dins el fons Next Generation i el Ministeri de Treball i Economia Social, i que es troba dins el Pla de Recuperació, Transició i Resiliència de la UE. Gràcies al finançament i al nou projecte, l’aliança permetrà digitalitzar els processos de recollida de roba dels contenidors.

Un projecte de digitalització per a la gestió de residus tèxtils

Al llarg del 2022, Catalunya va recollir més de tretze mil nou-centes tones de roba utilitzada, segons constata la cooperativa Roba Amiga. Aquestes recollides suposen una gran quantitat de desplaçaments que, inevitablement, modifiquen les jornades laborals i acaben impactant sobre el medi ambient. Per aquest motiu, el principal objectiu rau en "optimitzar les rutes de recollida de roba de manera intel·ligent".

A les rutes tèxtils entren en joc els sensors volumètrics, aparells connectats a una plataforma digital creada per a l'ocasió, on envien informació en temps real i calculen ràpidament l’estat de cada contenidor. Els sensors en qüestió treballen amb un làser òptic en 3D i han estat instal·lats a tots els contenidors de les entitats participants, un total de mil tres-cents quaranta-sis, dels quals sis-cents quaranta-quatre són els populars contenidors taronges de Roba Amiga, gestionats per la Fundació Solidança.

La connexió amb l'eina permet rastrejar i monitorar en directe les circumstàncies dels contenidors: on es troben ubicats i quina quantitat de roba s'hi ha abocat. “Per a nosaltres és un avenç tecnològic i digital molt gran, ja que com a entitats socials, els recursos que tenim són limitats, (...) internament ens ajuda a millorar processos i a professionalitzar la nostra gestió", recalca Andrea Membrado, portaveu de la fundació.

Millor servei, rutes optimitzades i reducció de la petjada ecològica

Un dels beneficis del projecte és que, amb la informació, les entitats poden traçar “rutes més efectives” i precises per als vehicles encarregats de fer la recollida del tèxtil, estalviant trajectes innecessaris si hi ha contenidors que encara no són plens i aportant el seu granet de sorra per reduir l’impacte mediambiental.

Pel que fa a les treballadores, la millora també té una repercussió sobre la seva eficiència laboral. Molt relacionat amb la reducció de rutes, tenir un control immediat i accessible dels contenidors que necessiten ser buidats facilitarà la feina a les transportistes. “Gràcies a l’aplicació, sabrem quin contenidor s’està omplint i haurem de recollir aviat”, apunta la portaveu.

Així doncs, podran organitzar-se les rutes segons correspongui i programar la jornada laboral segons les necessitats de recollida, reduint considerablement la càrrega de feina i les possibilitats que es produeixen problemes amb els contenidors, com ara el vessament de roba si es queda sense capacitat.

D’altra banda, gaudir d’un registre digital permet “millor traçabilitat i més transparència de dades als ajuntaments, a més de major eficàcia en el servei”, assenyala Membrado. Amb els resultats, podran ubicar de forma més efectiva els contenidors segons l’ús, “si un s’omple recurrentment, hi haurem d’anar amb més freqüència o optar per posar-ne més d’un, i viceversa”, conclou.

El 30 de setembre es va fer l'última instal·lació, per la qual cosa les entitats hauran d’esperar per obtenir els primers resultats del projecte. “Estem aprenent a funcionar, a fer rutes més efectives, és una mena de prova-error”. Asseguren que dedicaran els últims mesos de l’any a testar l’efectivitat del procés i a aprendre a treure el màxim de profit “perquè l’any vinent ja estigui tot registrat digitalment”.

La inserció laboral dels col·lectius en risc d'exclusió

El projecte ha comptat amb un factor formatiu per a la plantilla. Una de les principals lluites de les entitats que hi participen és precisament fomentar la inserció sociolaboral de persones en situació de vulnerabilitat social, “a través d’activitats enfocades a la gestió de residus”, afirma Membrado, en aquest cas, els tèxtils.

“Som entitats socials que promouen empreses d'inserció, regulades pel Departament d'Empresa i Treball”, explica Andrea. “Les persones que estan fent l'itinerari d’inserció sociolaboral compten amb un factor de formació durant el procés, en el lloc de treball en què volen dedicar-se o en el que estan”, apunta.

“El nostre factor social és crear ocupació per a persones derivades dels serveis socials, per tal que entrin i tinguin una contractació. Aquesta disposa d'un acompanyament de tutors durant tota la incorporació en el lloc de treball, la seva formació i el procés fins a refer les seves competències laborals. En la fase final, les ajudem a trobar feina al mercat laboral”, conclou.

En aquest nou model de gestió de residus tèxtils, les persones en situacions delicades o en risc d'exclusió han rebut formació en competències digitals per a la instal·lació dels sensors volumètrics. Això no només ha suposat la creació de nous llocs de treball, sinó que per a elles suposarà una millora substancial al seu currículum formatiu i pels futurs projectes laborals.

A més, acaba incidint en una de les desigualtats socials més evidents en l'etapa dominada per les tecnologies: l'accés a les TIC. L''Estudi de la bretxa digital a Catalunya' afirma que més de la meitat de les llars amb situacions delicades no tenen accés o possibilitat d'utilitzar les tecnologies.

‘Teixint rutes cooperatives’ també compta amb un seguit d’accions divulgatives dirigides a altres entitats. A través de l’Associación Española de Recuperadores de Economía Social y Solidaria (AERESS), han impartit una sèrie de xerrades formatives a altres entitats que en formen part per explicar l’experiència de Solidança i animar-les “a digitalitzar els seus processos”, afirma Membrado.

Les entitats que formen part del projecte

Pel que fa a les entitats, ADAD L'Encant treballa a l'àrea de Girona i compta amb vint-i-cinc anys de trajectòria, treballant per la inserció sociolaboral de persones en situació o risc de vulnerabilitat. En el cas de la Fundació Deixalles de Menorca, les seves accions es vehiculen sobre l'economia solidària per a la construcció d'una societat justa i sostenible.

Les acompanya Recumadrid, entitat amb actuació a la capital espanyola que promou la inserció sociolaboral dels col·lectius vulnerables amb activitats vinculades a la gestió de residus. I l’última incorporació és la Fundació Solidança, l’entitat social sense afany de lucre de Sant Joan Despí amb més de vint-i-sis anys d’experiència, dedicada a la inserció sociolaboral i a la formació professionalitzadora de persones en situació de vulnerabilitat social de l’entorn.

L'entitat aconsegueix els seus objectius a través “d’activitats vinculades a la gestió de residus i a l’economia circular, tenint com a impuls totes les activitats que tinguin a veure amb una correcta gestió dels residus”, afirma la portaveu. A més, és la fundació encarregada de la recollida de roba de les províncies de Barcelona i Girona a través del Programa Roba Amiga, de gestionar els residus tèxtils i donar una segona vida a les peces, per reduir l'alt volum de residus.

Un dels seus eixos d’acció es basa en la sensibilització de la ciutadania enfocada a la prevenció de residus, amb xerrades, campanyes a les escoles, participació en fires i amb la plataforma CercleZero.cat. Es tracta d’un portal creat per l’entitat on difonen totes les activitats que duen a terme per fomentar l’empoderament d’autoreparació dels aparells en la ciutadania, per exemple.