Com ha canviat el riu Ebre amb el pas del temps? Quina incidència va tenir com a recurs natural a la Batalla de l’Ebre? Com influeix en una població i quina connexió hi tenen els seus habitants? Les respostes a aquestes preguntes, i més, és el que presenta el projecte ‘Les veus del riu’, de la mà de l’Associació l’Aube.

L’entitat està molt vinculada a l’entorn fluvial de l’Ebre i els rierols que hi desemboquen, motiu pel qual s’han endinsat en la història i l’evolució d’aquest. El lema amb el qual s'ha batejat el projecte és ‘Volem donar a conèixer el riu que érem, el riu que som i el que volem arribar a ser’.

“Si un no té referents, no percep determinades problemàtiques i, per tant, no té la percepció que s’han d’aplicar mesures per millorar i canviar”, expressa Pere Josep Jiménez, director tècnic de l’associació.

Les peces que conformen el projecte

‘Les veus del riu’ compta amb diferents vessants. Per una banda, trobem l’exposició itinerant, la qual comprèn la majoria del contingut. Per altra banda, les sortides itinerants, amb caiac o a peu fent senderisme, descobreixen els indrets emblemàtics que van desenvolupar un paper clau a la Batalla de l’Ebre i, a més, s’aprofita la sortida per estudiar el bosc de ribera, la fauna de riu i analitzar en quin estat es troba.

Els instituts comarcals de Móra d’Ebre i Flix han dut a terme un seguit d’entrevistes per col·laborar al procés de recuperació de memòria històrica, qüestionaris realitzats a gent gran per descobrir com ha canviat el riu, quina percepció en tenen i quina en tenien de petits, així com els records relacionats amb l’entorn fluvial. “Hi ha la part emocional, i també es contrasta amb l’experiència actual de les alumnes, que viuen una mica d’esquena al riu”, explica Ismael Bentieb, tècnic de projectes. Aquest material conforma el contingut audiovisual del projecte.

Es compta amb fotografies antigues, que mostren la zona des de principis del segle passat fins als anys cinquanta o seixanta, reproduïdes en diferents plafons, per plasmar els canvis que ha patit el riu. A més, ‘Les veus del riu’ exposa una mostra de joguines elaborades a base de canya, boga i altres materials de riu, proporcionades per l’Associació Lo Llaüt. “Al llarg del temps s’ha anat perdent la tradició d’aquestes joguines típiques, cotxes, figuretes, etcètera”, detalla Bentieb.

Inclouen l’apartat ‘Les veus literàries del riu’, de la mà del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE), el qual consisteix a intercalar el contingut audiovisual amb fragments locutats de diferents autors literaris que fan referència a les Terres de l’Ebre i al riu, com Jesús Montcada, Artur Bladé i Desmuvila o Gerard Vergés. Tot aquest material és el que s'inclou a l'exposició itinerant.

La batalla de l’Ebre

El riu Ebre va tenir un pes molt específic durant la Guerra Civil Espanyola per la seva situació estratègica, com a frontera i lloc de pas. Un gran nombre de poblacions riberenques van patir-ho directament, amb bombardejos i atacs revolucionaris. “Al voltant d’aquest espai fluvial es van crear camins, punts de retirada o rutes de fugida, sobretot de les tropes republicanes”, expressa Pere Josep Jiménez. A més, el riu va ser utilitzat com a recurs per eliminar diverses infraestructures artificials que s’hi construïen al mig.

“Hem vist que les poblacions que queden més apartades del riu no tenen unes tradicions tan fortes”, plasma Ismael Bentieb, i ho exemplifica amb la població de Rasquera. Móra d’Ebre, Flix i Ascó, per exemple, sí que viuen una cultura i una història més vinculada al riu.

L’evolució geomorfològica del riu

Segons destaca el tècnic de projectes de l’Associació l’Aube, els canvis de l’Ebre són causats per la vegetació, l’estat de la massa d’aigua i la utilització del riu. Anys enrere, quan encara no s’havien construït les preses, el cabal era més tèrbol i no estava tan controlat com ara.

El riu tenia la capacitat de transportar sediments, ja que les illes que es formaven durant el seu recorregut eren, principalment, de còdols i vegetació. Les riuades permetien arrossegar-ho. “La construcció de les preses va suposar un gran canvi per controlar el riu”, afirma Bentieb.

Aquest fet té una afectació directa en la fauna d’aquest espai natural. El cabal més calmat i els canvis en la morfologia del sòl del riu, ha beneficiat espècies predadores, com el sílur (Silurus glanis). A més, l’ecosistema també ha viscut introduccions d’espècies exòtiques, de fauna i flora, com pot ser la canya, fet que ha provocat la transformació del bosc de ribera.

“Tenim un dels boscos de ribera més ben conservats i amb un enorme valor natural i paisatgístic del tram final de l’Ebre”, destaca Ismael Bentieb. Des de l’organització destaquen un canvi curiós: anys enrere, la població de la Ribera d’Ebre es banyava a les illetes que es formaven al riu, anomenades galatxos. Eren petites formacions de còdols, una mena de platja de pedres sense vegetació. Un dels espais més emblemàtics és el galatxo de l’Aubadera, a Móra d’Ebre.

Segons afirmen des de l’associació, ‘Les veus del riu’ és un projecte amb continuïtat, ja que consideren que hi ha un llarg camí a recórrer. El finançament del projecte ha estat donat per l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE), el Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i l’Ajuntament d’Ascó. Així mateix, compta amb la col·laboració dels arxius comarcals de la Ribera i l’arxiu històric de Flix.