Una llei de benestar animal que no protegeix tots els animals

La llei de benestar animal estatal va pel camí de tirar endavant un cop el Congrés ha aprovat l'esmena que exclou els gossos de caça, un dels punts clau de la llei que ha generat més debat i que ha fet perillar la seva continuïtat. Des de les entitats de defensa dels drets dels animals han estat lluitant fins a l'últim minut perquè la llei inclogués la cura d'aquests gossos, uns animals que són, precisament, els que més protecció necessiten.

El benestar dels animals és una de les competències dels governs autonòmics a tot l'Estat. En el cas de Catalunya, l'any 1988 es va aprovar una llei de protecció dels animals pionera que recollia els principis de respecte, defensa i protecció dels animals que figuraven, entre d'altres, al Conveni Europeu sobre protecció d'animals de companyia del 1987. Però la llei no és tan avançada en altres territoris. El fet que hi hagués dinou lleis, i amb un diferent grau de proteccionisme, generava tal inseguretat que va portar les entitats a reivindicar la creació d'una llei marc que assegurés uns mínims a escala estatal.

El projecte de llei marc va arribar de la mà del ministeri de Drets Socials l'agost de 2022. "L'avantprojecte de la llei de benestar animal era molt ambiciós, estàvem molt contentes, però no ens esperàvem que fos el mateix govern els que presentessin l'esmena per excloure tots els gossos utilitzats per activitats específiques, com els gossos de caça, els gossos pastors, de guarda, d’assistència, de rescat o policia", explica la Núria Murlà, cofundadora de l'Associació Galgos 112, assessora jurídica i especialista en Dret Animal.

"No té sentit excloure els gossos de caça de la llei de benestar animal en un país en el qual hi ha un problema específic de maltractament envers aquests animals", lamenta Murlà. "Els gossos de caça són els animals que més requereixen una protecció, pels que ningú es preocupa, els que ningú cuida i els que sistemàticament són maltractats", afegeix.

En la mateixa línia s'expressen FAADA o Anima Naturalis. Sandra Vega, membre del departament legal de la Fundació FAADA, parla d'un "contrasentit". "Són uns animals que, per la tasca que se'ls obliga a fer, estan exposats a molts més riscos i a un major maltractament", denuncia. Per la seva banda, Aïda Gascón, directora d'Anima Naturalis a Espanya, lamenta la "dolorosa exclusió dels gossos de caça". "Les entitats hem estat cinc mesos lluitant amb totes les nostres forces, però finalment no ens ha quedat una altra opció que assumir fins on hem arribat", expressa.

Les entitats animalistes que tenen cura dels gossos llebrers i altres animals de caça manifesten que les comunitats autònomes amb més situacions de maltractament i abandonament d'aquests animals són Andalusia, Castella - la Manxa i Castella i Lleó. "La inclusió dels gossos de caça en aquesta llei hauria establert uns mínims que totes les autonomies haguessin de compartir, però que els territoris amb lleis més avançades poguessin anar més enllà", afirma Gascón. "Tot i l'exclusió dels gossos de caça, continuarem treballant pels seus drets", afegeix.

Per què queden exclosos els gossos de caça?

Tot i que les entitats han demanat audiència amb el PSOE per obtenir respostes a aquest fet, no han pogut reunir-se amb els que són els impulsors d'aquesta esmena dins del govern, i, per tant, les responsables que els gossos de caça no es contemplin en aquesta llei. "Ni tan sols han donat públicament la raó per la qual exclouen els gossos de caça", diu Vega. Algunes veus asseguren que es treballarà en una llei especifica que reguli la pràctica de la caça amb aquests animals, així com la tinença, la qual cosa no convenç a les entitats de protecció animal.

"Ens preocupa molt que aquesta nova llei surti del ministeri d'Agricultura, menys sensible amb els animals que el ministeri de Drets Socials des d'on s'ha impulsat la llei de benestar animal", considera Gascón. "La mateixa llei ja preveu que s'aprovaran lleis sectorials, però no ens serveix que la Federació Espanyola de Caça, o altres entitats similars, siguin les que regulin la tinença, el benestar i les condicions mínimes en les quals han d'estar els gossos de caça. Regularan sota els seus interessos i no els de l'animal", denuncia Murlà.

Aquest canvi des d'una part del govern espanyol, quan a priori semblava que ambdues parts anaven alineades, va ser una sorpresa per a les entitats. "No hem entès res. Al final creiem que darrere d'això hi ha un interès polític, i que a les portes d'unes eleccions, el PSOE ha cedit a la pressió dels caçadors, que tenen molt de poder en àmbits rurals i en petits municipis", considera Vega.

Des d'Anima Naturalis, Gascón creu que una de les raons és que s'ha estès la creença que protegir aquests animals hagués dificultat molt la pràctica cinegètica amb gossos. "Això no és cert. És veritat que als animals de companyia no se'ls pot exposar a situacions de risc, mentre que als gossos de caça sí, però la llei hagués contemplat certes excepcions, ja que la seva protecció s'hagués centrat, sobretot, en aspectes que van més enllà de l'activitat de la caça, com ara en la cria o el control amb microxip", afirma Gascón.

Una victòria pels drets dels animals descafeïnada

Queda clar que l'exclusió dels gossos de caça ha estat un cop dur per a les entitats animalistes, que, amb un mateix crit, han denunciat aquesta injustícia durant mesos. No obstant això, pel que fa a la resta de la llei, hi ha disparitat d'opinions. Des de Galgos 112, entitat que treballa específicament en gossos llebrers, uns dels que s'utilitzen per a la pràctica cinegètica, afirmen trobar-se gens contentes per l'aprovació d'aquesta llei.

"Estem desanimades. Fa quinze anys que estem actives, havíem anat fent i sempre teníem la sensació que anàvem avançant en drets dels animals, passos lents però molt ferms. Ara, de cop, ens trobem que anem cap enrere. No ens queda més remei que continuar treballant", assegura la cofundadora de l'Associació Galgos 112, assessora jurídica i especialista en Dret Animal, Núria Murlà.

Un dels aspectes que també preocupa Galgos 112 és que, un cop aprovada la llei, hi hagi comunitats autònomes, amb governs que tinguin una visió dels animals més instrumentalista, que s'equiparin a la llei marc i modifiquin les seves lleis de protecció dels animals. "Tenim por que es vegin facultats a deixar fora els animals de caça, sobretot en aquelles autonomies en les quals veiem que hi ha molts problemes amb els gossos llebrers", explica.

Des de FAADA i Anima Naturalis, però, tot i la decepció, tracten d'extreure els punts positius a la futura, i més que probable, aprovació de la llei de benestar animal. Gascón detalla que, malgrat aquestes esmenes que han generat tant de dolor entre les defensores dels drets dels animals, des d'Anima Naturalis es considera que la llei s'havia d'aprovar. "Continua sent una importantíssima victòria històrica que beneficia a moltíssims animals", afirma.

En la mateixa línia s'expressa Vega, des de FAADA, qui manté que la llei recull molts aspectes favorables pels animals i un pas endavant en l'harmonització de la regulació de protecció animal a l'Estat espanyol. En tot cas, insisteix en el fet que l'exclusió dels animals de caça "no té sentit". "Si una llei de protecció animal ni tan sols ha aconseguit protegir a tots els gossos, doncs en aquest sentit és un fracàs", lamenta.