Vicenç Vega: “L’any passat vam extreure tres tones de residus, principalment tovalloletes”

Saita Diving és un club sense ànim de lucre que es troba a Sant Adrià de Besòs, concretament al Moll de la Vela. Una de les seves activitats principals és la neteja del fons marí, tot i que també es dediquen a fer batejos de busseig per a entitats de l’entorn que treballen amb joves i infants en risc d’exclusió social.

Com va néixer Saita Diving?

Jo porto fent submarinisme tota la vida. Un dia, en una trobada familiar, una de les meves nebodes va confessar que també volia fer submarinisme i donar cursos de busseig. El problema és que aquest àmbit està híper-regulat. A més a més, no existeix la figura del freelance. Per tant, t’has de constituir com a empresa o entitat.

Nosaltres ho vam fer com a associació esportiva. Saita és una contracció de ‘Sarita’, perquè va ser ella, la meva neboda, l’ànima de tot això durant molt de temps. Ara ja fa 10 anys que vam començar!

Per què ‘inclusiu’?

Vam pensar que no hi havia cap centre de busseig fent això. És cert que el material és molt car, i que per això sempre s’ha tingut com un esport minoritari i elitista... però llavors vam pensar: I si enlloc d’anar-nos a les Maldives ens quedem aquí? La Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques ens va cedir un espai.

Teníem les ganes i molts vincles amb els barris del voltant, així que vam començar a fer immersions amb xavals en risc d’exclusió social. El submarinisme els pot servir com a eina d’inclusió social i de futur professional!

Com arriben a vosaltres aquestes persones?

Al principi fèiem divulgació de la nostra feina. Ara, són les entitats les qui cada cert temps contacten amb nosaltres. Hem treballat amb Aldees Infantils, Barnabitas, Espai Jove La Mina, la Creu Roja, l’Institut Guttman i moltes altres de diversos llocs que venen a les nostres instal·lacions del Fòrum.

Us dediqueu també a netejar el fons marí de plàstics i altres residus.

És una activitat que sempre s’ha dut a terme des del món del submarinisme, però normalment de forma aïllada (un dia a l’any, per exemple). Nosaltres vam decidir fer-ho amb assiduïtat, com a part d’un projecte de conscienciació ecològica sobre el consum responsable del plàstic. L’any passat l’anomenàvem ‘El 3R’ i aquest any ‘El 4R’: Reduir, Reutilitzar, Reciclar i Repetir tot aquest procés.

L’any vinent farem ‘El 5R’, perquè introduirem la ‘R’ de ‘Ràpid’, que és com hem de fer tot això, ja que no tenim tot el temps del món. La degradació del fons marí és ja molt preocupant.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Saita Diving Club Barcelona (@saitadiving)

Quins són els residus que més trobeu al mar?

Una de les coses que més trobem són tovalloletes de bany. És el clar exemple de que no fem un consum responsable, sinó que utilitzem les coses i després les llancem a qualsevol lloc. Malgrat que als envasos posi que són biodegradables, no ho són del tot: un dels seus dos components triga 60 anys a degradar-se. Li diem “el monstre de les cloaques”, perquè es queden enganxades allà, i quan venen aigües torrencials, les depuradores no tenen la capacitat d’impedir que acabin al mar.

Vicenç Vega: “Malgrat que als envasos posi que són biodegradables, no ho són del tot”.

Des de l’administració s’hauria de treballar en la capacitat de les depuradores, els fabricants no haurien d’enganyar-nos i nosaltres hauríem de ser més responsables: no podem llençar aquestes coses al vàter! L’any passat vam extreure tres tones de residus, principalment tovalloletes...

Quina és la reacció de la gent que fa aquestes neteges amb vosaltres?

La gent es queda molt sorpresa. Una cosa és ser conscient que el mar està brut, i una altra veure-ho de primera mà. No ens adonem de l’impacte que tenen les ciutats al fons marí... Nosaltres sempre diem que el front marí és una continuïtat del fons marí. Si aquest últim no té bona qualitat, el front tampoc la tindrà.

Vicenç Vega: “Una cosa és ser conscient que el mar està brut, i una altra veure-ho de primera mà”.

Això no vol dir que no hi hagi vida també al front. De fet, la gent se sorprèn quan veu la quantitat d’animals que hi pot haver a les nostres platges. El problema és que el seu hàbitat està extremadament castigat...

Com veieu el futur?

Nosaltres pensem que hauríem de tenir la declaració d’utilitat pública. Jo, en un futur, veig la possibilitat de constituir-nos com a fundació. Ara mateix, la nostra feina no seria possible sense el suport de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques. Estan fent una tasca immillorable.

Quant al mar... és cert que enguany hem hagut de netejar menys residus que el passat. Potser estem aconseguint que la brossa no s’acumuli gràcies a les neteges sistemàtiques que realitzem, però a mi m’agrada pensar que la gent s’està conscienciant a poc a poc.