‘Viu el Besòs!’ és un pla de conservació, restauració d’ecosistemes i biodiversitat, i preservació de l’espai litoral i dels recursos hídrics del riu Besòs. El pla contempla accions en la qualitat de l’aigua, la biodiversitat, els horts urbans, la mobilitat i el canvi climàtic.

Un dels objectius principals del full de ruta, a banda de la preservació i conservació del medi natural, és la promoció del Besòs com a espai verd de proximitat per a l’educació i la igualtat per potenciar l’ús ciutadà de l’espai. Aquest pla d’actuacions permetrà fomentar la justícia climàtica reduint la vulnerabilitat social i urbana del corredor biològic del Besòs aprofitant la zona per a ciència ciutadana.

Des del Consorci Besòs Tordera i el Consorci del Besòs preveuen vuitanta-una actuacions a la conca del riu per un import de més de 227 milions d’euros. Es portaran a terme en un tram de 72 quilòmetres dels 250 totals i una superfície superior als 500 quilòmetres quadrats, és a dir, la meitat de la conca. Aquestes accions beneficiaran a gairebé tres milions d’habitants de vint-i-cinc municipis.

El pla d’actuacions compta amb el suport de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona), la Diputació de Barcelona i l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) per obtenir fons europeus. Tanmateix, està emmarcat dins l’Agenda 2030, el Pacte Verd Europeu i a altres plans i estratègies europees i internacionals.

“Ja hi ha alguns projectes que estem fent, però el ritme dependrà dels fons europeus. Si arriben, podrem anar a una velocitat i si no ho fan, anirem a una altra”, explica el responsable de Medi Fluvial del Consorci del Besòs, Manel Isnard. “Però és molt important el compromís que tenim de totes les administracions: Generalitat, Diputació, Govern, Consorcis, Ajuntaments... totes”, afegeix.

Sis eixos d’actuació

‘Viu el Besòs!’ s’estructura en sis blocs temàtics. En primer lloc, la reducció de la contaminació i millora de la qualitat de l’aigua. Es construiran tancs de tempesta i control de punts, i punts de sortida difusa de les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals (EDAR) al riu per eliminar la contaminació que provoquen les substàncies tòxiques abocades.

En segon lloc, la millora de la biodiversitat i la recuperació ecològica s’aconseguirà amb la renaturalització d’espais, la recuperació ecològica d’hàbitats, l’erradicació d’espècies exòtiques invasores, la naturalització de murs de formigó per potenciar la infraestructura verda a la ciutat o la recuperació ecològica de la desembocadura del Besòs.

L’agricultura urbana sostenible amb l’ordenació de les zones d’horta i restauració ecològica, i l’aposta per la formació en pràctiques en agricultura sostenible seria el següent eix. Es vol aconseguir un model agroecològic per fer créixer els serveis ambientals i socials, i augmentar la biodiversitat del territori de la zona.

Els espais per a la salut i la mobilitat sostenible és la quarta actuació. S’assolirà la millora de la connectivitat fluvial i el foment de la mobilitat activa amb recorreguts curts, mitjans i llargs per millorar els desplaçaments intermunicipals.

A continuació, la resiliència i l’adaptació al canvi climàtic seran intervingudes amb el monitoratge del risc d'inundació vinculat als efectes del canvi climàtic del Parc Fluvial del Besòs, la protecció i recuperació del sistema dunar de les platges del litoral per la defensa contra els temporals, i la creació d’Estacions d’Aigües Regenerades per a poder reutilitzar els recursos hídrics.

Finalment, la comunicació i sensibilització ambiental. Lidera l’actuació l’observatori RIVUS amb accions de comunicació, educació ambiental i sensibilització ciutadana. La creació i dinamització d’una plataforma de participació i ciència ciutadana és l’altra pota.

La plataforma estarà disponible per a tots els municipis de la Conca del Besòs i servirà per recollir opinions, emetre notícies d’interès i facilitar la divulgació i participació ciutadana. A més es farà ús del coneixement científic com a eina de recerca aprofitant les dades generades per fer seguiment de la situació del riu.

Les mancances del Besòs

El riu Besòs neix al Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost, i desemboca al mar Mediterrani a Sant Adrià del Besòs, travessant el Vallès Occidental i el Barcelonès. La conca es troba emmarcada entre les serralades del Prelitoral i Litoral, configurant una xarxa de drenatge asimètrica que passa de cabals molt baixos a multiplicar-se a les tempestes de la tardor.

Tot i ser una conca petita, compta amb gran diversitat de fauna, flora i d’hàbitats. Té tres ambients diferents: la muntanya amb Collserola, el Montseny o la Serralada de Marina, les planes del Vallès amb la zona urbana i industrial, i la desembocadura, un ambient urbà dins l’Àrea metropolitana de Barcelona.

La zona del Vallès converteix a la conca en una zona de pas de vies de comunicació com carreteres principals (C-31, AP-7, C-58 o C-60), de transports públics com les Rodalies de RENFE, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) o la línia d’alta velocitat Barcelona-França, a més de línies d’alta tensió, aqüeductes o gasoductes. Sumant la zona urbana, provoquen que la Conca del Besòs sigui la més habitada de Catalunya.

“Pel riu Besòs passen autopistes, l’AVE, diverses línies de tren, els gasoductes... Hem ocupat l’espai del riu i és hora de recuperar la biodiversitat. Hem de retornar-li el que li hem tret”, sentència Isnard.

Així, la conca ha quedat deficitària en recursos hídrics. El sistema Ter-Llobregat, per exemple, consumeix dues terceres part del total de l’aigua, i aquest és un dels problemes principals: la qualitat de l’aigua, que no és suficient per a la recuperació del medi fluvial. La pressió urbanística i industrial, els contaminants que van a parar al riu i la proliferació d’espècies invasores agreugen la situació.

El riu també segueix patint les conseqüències del vessament químic del passat 11 de desembre de 2019. Tot i que la qualitat de la zona ha millorat notablement perquè l’aigua baixa més neta i s’observa la presència d’algues, un any després encara no hi ha peixos al tram més proper a l’incendi de la planta de reciclatge de Montornès del Vallès.