Xavier Montagut: "El 80% de l’alimentació que consumim és un menjar que està totalment industrialitzat"

La sobirania alimentària és el dret de la ciutadania de decidir i controlar la seva alimentació per tal que aquesta sigui sana, ecològica i suficient. Actualment, la gran majoria dels productes que consumeix la població no els controlen: no hi ha una consciència dels productes químics que arriben a contenir els aliments de consum diari. D’aquesta manera, Xavier Montagut, portaveu de la plataforma Veus de Sobirania Alimentària a ciutat, exposa la realitat del model agroalimentari actual.

Aquesta plataforma ha nascut la tardor de 2021 per visibilitzar els moviments de lluita que es duen a terme als barris en defensa de la sobirania alimentària. Per donar valor i construir una xarxa amb totes les persones i entitats que treballen per aconseguir una alimentació més ecològica i sostenible. A més, pretenen ser un altaveu per conscienciar i donar a conèixer aquesta situació al conjunt de la ciutadania.

Veus de Sobirania Alimentària a ciutat és una plataforma plural, formada per diferents entitats que defensen des dels horts urbans i els espais verds de la ciutat; la venda directa i els mercats de pagès; les cooperatives; i la defensa del territori, un conjunt d’àmbits amb uns objectius comuns. Hem parlat amb el Xavier Montagut, portaveu de la plataforma Veus de Sobirania Alimentària a ciutat per descobrir l’impacte del model agroalimentari actual i la situació que ens envolta.

Quins són els objectius principals sobre els quals treballa Veus de Sobirania Alimentària a ciutat?

Tenim quatre temes centrals. Primer, la defensa del medi urbà. No es pot parlar d’alimentació sostenible i proximitat, i estar destrossant tot l’espai agrícola del voltant de Barcelona: estem parlant de l’aeroport, de les autopistes, construccions d’habitatges i un llarg etcètera. Hem perdut una enorme quantitat de terrenys agrícoles en els últims anys. Per exemple, actualment, només al Baix Llobregat, ja hi ha un projecte per construir trenta mil nous habitatges en terrenys agrícoles.

Un dels nostres lemes és ‘cap espai agrícola més perdut’. Cal defensar els espais naturals i agrícoles existents del voltant de Barcelona. És imprescindible recuperar l’espai agrícola que s’ha perdut, és impossible parlar d’alimentació de proximitat si no tenim espais per cultivar. En aquest aspecte, és important posar sobre la taula l’economia actual dels pagesos. Per tal de continuar cultivant, han de cobrar un preu que els permeti viure: si tenim espais i terrenys, però el preu de la patata és de deu cèntims, els pagesos no podran sostenir-se.

"És impossible parlar d'alimentació de proximitat si no tenim espais per cultivar"

Quina és la situació actual de la pagesia a Barcelona?

La immensa majoria de fruites, verdures i hortalisses són importades. Es compra el meló al Brasil i les taronges a Sud-àfrica. I per aconseguir-ho, s’està destrossant l’Amazònia, no es tenen en compte les condicions ecològiques i es paguen uns sous increïblement baixos a tot treballador de la terra. Si no es paga un preu digne, no hi haurà pagesos. I aquest preu digne, ara per ara, als circuits tradicionals, no s’està pagant. 

És important crear circuits curts. És a dir, que el pagès vengui directament tot el que pugui, a mercats de pagès, per exemple, en els quals no hi ha intermediaris i tots els diners recaptats per la venda dels productes són pel pagès. Una altra opció és vendre la collita als menjadors escolars. Actualment, ja n’hi ha que compren els aliments directament als pagesos. Si s’implantés aquest sistema seria totalment possible poder pagar uns preus dignes al pagès i no a l’intermediari. És la venda directa.

Una parada de fruites, de collita de proximitat, en un Mercat de Pagès de Barcelona. Font: Veus de Sobirania Alimentària a ciutat.

I a la ciutat què es pot fer?

Barcelona és totalment insostenible si no té, com a mínim, la quantitat de verd que demana l’Organització Mundial de la Salut, que és entre quinze i disset metres quadrats per habitant. En barris com l’Eixample, per exemple, no s’arriba ni als dos metres quadrats per habitant. Hi ha tot un moviment de recuperació del cultivat pels veïns a través d’horts, jardins, etc. Pensem que s’han de donar facilitats a tots els espais que estan recuperant els veïns.

Un incentiu perquè més persones se sumessin a aquests projectes de recuperació seria implementar una normativa com la que hi ha a París: tothom que participa se li dona suport per part de l’ajuntament. Aquí és diferent. Al mes d’octubre, en plena campanya de sobirania alimentària, hi va haver diversos intents de desallotjament de sòls urbans. Si parlem d’alimentació sostenible i no s’està permetent que cultivin pagesos, no sé què té a veure la proximitat. Si estem parlant d’una ciutat sostenible i és un atac constant a l’ecosistema, tampoc s’entén.

El dia 10 d’octubre vau organitzar la vostra primera acció reivindicativa al Parc Joan Miró. En què va consistir? Es van assolir els objectius?

Els nostres objectius per l’acció que vam organitzar el 10 d’octubre era donar a conèixer el nostre discurs. Vam organitzar un ampli ventall de tallers, activitats, un grup de persones va cuinar una paella… al llarg del matí calculem que van passar unes mil persones. L’objectiu primordial era que s’escoltés aquesta veu i es donés a conèixer. Estem bastant contents i satisfets dels resultats. 

Vàrem pujar cinc vídeos a les xarxes, tota una campanya de propaganda on es tractaven diversos temes: els horts urbans, els circuits curts, la defensa del territori. Just va coincidir amb les manifestacions en defensa contra l’ampliació de l’aeroport. La sostenibilitat no consisteix a cuinar quatre coses maques, sinó que hi ha problemes estructurals que provoquen que l’alimentació que tenim sigui insostenible o un menjar barat, que és el que està passant.

En quin punt us trobeu?

Aquesta tardor hem fet un esforç molt important. Ara mateix, cadascú està treballant en el seu àmbit (horts urbans, defensa del territori, mercats de pagesos, menjadors escolars), per tant, ens trobem en una fase de replegament. Cada entitat treballa en el seu espai i projectes, però mantenint els lligams que hem creat.

Pensem organitzar una trobada, una vegada a l’any, per mostrar els avanços de cada àmbit i mantenir unes xarxes de solidaritat per actuar en qualsevol problemàtica, per exemple, en un hort urbà desallotjat.

Com definiries el model agroalimentari hegemònic i quin impacte ha provocat a la ciutat?

En el model actual, cada aliment és controlat des de les llavors, les plantacions, el producte i la venda, per unes quatre o cinc multinacionals: el 80% de l’alimentació que consumim és un menjar que està totalment industrialitzat. Absolutament tot està modificat perquè tingui el mateix aspecte. L’objectiu d’aquesta manipulació és que siguin productes amb facilitat de distribució: per exemple, el més important d’un tomàquet no consideren que sigui el sabor, sinó que duri molt sense fer-se malbé o que aquell producte estigui disponible qualsevol moment de l’any.

És el que interessa al supermercat per vendre, que n’hi hagi disponibles totes les temporades i s’importi de tots els racons del món. La diversitat del que mengem està perjudicant la biodiversitat del planeta. Cada vegada més creix el nombre d’aliments amb productes químics, amb molta maquinària en el procés, molt petroli, molts fertilitzants, molts pesticides… d’aquí poden venir la quantitat de malalties que patim. Tots aquests processos són hores de càmera, ataca el clima, és un aliment que no ha passat per la seva maduració natural.

"La diversitat del que mengem està perjudicant la biodiversitat del planeta"

Coneixes algun exemple de procés concret?

Tenim el cas dels plàtans. Es tallen dels arbres quan ja tenen la seva forma, però encara no han madurat ni tenen sucre, no tenen les propietats de la terra. Per fer-los madurar químicament, els introdueixen en una càmara. Si demà es necessiten quinze mil plàtans al mercat, durant la nit anterior faran madurar aquesta quantitat de plàtans a través de químics. No té res a veure el sabor d’un plàtan madurat químicament, que un que ha passat el seu procés de maduració natural.

Quin patró caracteritza l’estat de la ciutat de Barcelona? 

Barcelona té un model internacional de ‘mercat porqueria’. Ara just que ve Nadal, tindrem meló a totes les fruiteries i supermercats. És una barbaritat des del punt de vista ecològic. Melons que han viatjat molts quilòmetres en càmeres i provenen de Brasil.

A nivell mundial noteu que les ciutats estan engegant iniciatives de canvi com la vostra?

El moviment de sobirania alimentària va néixer fa vint-i-cinc anys, impulsat per la Via Campesina. La vaga més important de la història s’acaba de realitzar i, probablement, la majoria de la població no n’ha sigut ni conscient. Ha passat a l’Índia, amb uns moviments de vaga de pagesos impressionants. Com que no és Europa o els Estats Units, no se n’ha fet ressò. 

Ha sigut una vaga de milions de persones, han paralitzat Nova Deli. Als països del sud, cada vegada més, els pagesos, que són la majoria de la població, no els queda més remei que defensar la sobirania alimentària. 

Per tant, al llarg del temps, han incrementat les mesures de millora de la situació.

Aquí, actualment, segueix havent-hi pocs pagesos o els continuen expulsant, però sí que es nota un petit progrés. Fa quinze anys ser pagès o dedicar-te a la pagesia es considerava negatiu, i ara comença a haver-hi una reivindicació, gent jove amb estudis d’enginyeria agrònoma que es dedica a fer pagesia ben feta. Almenys hi ha un moviment jove petit, existent, que lluita. Amb els temps que venen, és important començar a fer pagesia aquí perquè els aliments barats començaran a acabar-se. 

Es necessita molt petroli; els contenidors venen de molt lluny i és un cost car; necessiten molt fertilitzant i les fàbriques de la Xina ja estan tancant per la manca de petroli. El model agroindustrial també està col·lapsat. Tant de bo comencem a construir un nou model d’empresa.

"El model agroindustrial també està col·lapsat. Tant de bo comencem a construir un nou model d'empresa"

Heu escrit un decàleg per Barcelona. Quines són les vostres propostes per millorar i aprofitar millor els espais i els recursos?

Sobretot en termes de protecció dels espais verds, defensem el no construir més habitatge, sinó rehabilitar els edificis que ja hi ha. Si es necessiten pisos, adaptar els existents. Ara mateix, els edificis estan mal distribuïts. També s’hauria de reduir exponencialment el transport en cotxe, hem sobrepassat ja tots els límits d’emissions. Més verd i menys carreteres. 

Implementar més espais de gestió de verd pels veïns. I si ens fixem en la rodalia de la gran ciutat, s’haurien de treure polígons, no ampliar l’aeroport ni el port. Cada barri hauria de comptar amb un mercat de pagès, de moment a Barcelona només n’hi ha nou. La venda directa és una competència que els supermercats no volen. Es diu que Barcelona és una ciutat sostenible, però la realitat és bastant demolidora. El tipus d’alimentació que hi ha darrere és insostenible i ho començarem a descobrir aviat.